DICTAT 1
Per anar a l’escola utilitzo una motxilla amb rodes petites perquè sempre vaig molt carregat. Normalment hi porto: l’estoig, l’agenda, la calculadora, el llibre d’anglès, el quadern de Matemàtiques, el de Llengua...
A vegades també hi duc el material de plàstica. Sort que només és un dia a la setmana!
A la motxilla hi ha una altra cosa molt important per a mi: l’esmorzar. Si no fos per ell, el matí seria llarguíssim.
DICTAT 2
Els meus amics m’expliquen que han passat moltes coses des que vaig marxar de Barcelona. Els meus pares van decidir dedicar-se a l’agroturisme i ara vivim en un mas prop de Casserres. La mudança va ser facilíssima perquè els mobles que teníem se’ls va quedar la tieta Francina. A vegades sento una mica d’enyorança i tinc moltes ganes de veure els companys d’abans.
M’agradaria moltíssim que vinguessin aquí.
DICTAT 3
El meu veí Paco va haver de fer esforços sobrehumans per poder aixecar aquella noia tan ben alimentada. Tot per guanyar alguns euros. Després de tres intents ho va aconseguir i, a continuació, es van posar a ballar tots dos. El pobre home tenia les galtes vermelles com tomàquets i anava bufant contínuament com si volgués apagar les espelmes d’un pastís d’aniversari. Després dels grans esforços fets per aconseguir el premi desitjat, no era per a menys!
DICTAT 4
La cuinera de la nostra escola és especialista en truites. En fa de quasi tots els ingredients que us pugueu imaginar: ceba, patates, carbassó, albergínia i, fins i tot, plàtan cuit. Diumenge vaig intentar imitar-la, però tot el que vaig cuinar va anar a parar a l’aigüera. Al final, vam acabar amb un àpat a base de fruita i iogurt, com si fóssim a l’estiu. Què hi farem! Això sí, ens vam fer un bon tip de riure.
DICTAT 5
Ja s’havien tornat a enganxar. Havia començat l’Aleix:
-Surt d’aquí!
I el Pol s’hi va tornar:
-Jo no penso marxar. Tu a mi no em manes.
I ara l’un i ara l’altre... Així van estar una estona, fins que van passar la Noa, l’Emma i el Jan, que els van dir:
-Anem a jugar a tocar i parar. Vosaltres, què feu?
Ni l’Alex ni el Pol van saber explicar què estaven fent. Bé, si, estaven discutint, però tampoc calia explicar-ho a tothom! Per això van dir tots dos alhora:
-Doncs venim a jugar!
DICTAT 6
El Manel va al gimnàs i fa molt esport. És un noi musculós, tot i que no és gaire alt. Pel seu desè aniversari li han preparat una festa sorpresa. Quan ha arribat a casa i tothom li ha cantat la cançó, s’ha tornat vermell com un perdigot, com si acabés de ficar el cap dins d’un cabàs ple de tomàquet fregit. S’ha quedat plantat quan ha vist el regal: un cap de setmana a Puigcerdà per practicar un dels seus esports d’hivern preferits, l’esquí.
DICTAT 7
Als meus amics i a mi ens agraden molt les pel·lícules on apareixen deserts i platges idíl·liques amb sorra blanca, aigües cristal·lines i fons marins plens de coralls. Sovint, també ens trobem per veure documentals on apareixen animals en perill d’extinció com les guineus, els llops o les balenes. També estem interessats en els volcans en erupció o en la desaparició de les grans masses de gel dels pols.
DICTAT 8
Falta molt poc perquè marxem de viatge de fi de curs amb els companys de l’escola! Tots ens hem llevat de bon matí i ahir al vespre ja ho teníem tot preparat: els bitllets d’avió, les maletes, la documentació... I ens n’emportem les ganes de passar-ho molt bé. Abans de marxar pensem que serà tot molt llarg i que queden molts dies per tornar. Però segur que passarà molt ràpid.
DICTAT 9
Un llop que estava amagat al costat de la casa d’un pastor va sentir una olor tan bona que li va venir gana de cop. En apropar-se a la finestra va veure que el pastor i la seva família devoraven un xai rostit. –Ves per on! –va rondinar el llop–. Quan jo caço una ovella, em tiren els gossos a sobre, i ara resulta que ells fan el mateix que jo!
DICTAT 10
Aquesta nit ha fet tant de vent i tan fort que ha fet caure un presseguer a l’hort de can Sabater. Hem volgut anar a veure-ho però no hi hem pogut arribar perquè han tallat la circulació i han prohibit acostar-s’hi. Tot tornant cap a casa, rumiàvem quant de temps pot trigar a créixer, un arbre així. A la plaça Major hem trobat un munt de gent al voltant de l’avi de cal forner que explicava com era de fort el vent, abans.
DICTAT 11
Ahir a mitjanit, vaig baixar a la cuina a preparar-me una camamilla perquè tenia mal de panxa, segurament era un empatx de torrons. En sortir, vaig veure llum al despatx i m’hi vaig acostar. Quina sorpresa! L’avi jugava a l’ordinador: Disparava boles com un boig contra unes rajoles que es trencaven pel mig si les tocava. Em vaig posar a riure i li vaig dir que era molt lleig això de jugar d’amagat. Ell també va riure i em va contestar que feia un feix d’anys que xalava amb els jocs però que de dia l’ordinador sempre estava ocupat i com que ell dormia poc…
DICTAT 12
Hola, Xavi! Han passat moltes coses des que te’n vas anar. Fa dos mesos que jo tampoc visc a Barcelona. Els meus pares van decidir dedicar-se a l’agroturisme i ara vivim en un mas prop de Casserres. La mudança va ser facilíssima perquè els mobles que teníem se’ls va quedar la meva germana Francina.
DICTAT 13
El ximpanzé viu la selva d’Àfrica equatorial i és l’espècie animal més propera a l’home. Sap utilitzar petits bastons, per capturar tèrmits dins dels termiters, o fabricar-se esponges amb fulles i molsa per agafar aigua als forats. Camina a quatre potes, però quan té les mans ocupades, pot caminar només amb els peus. Viu en família: un mascle i diverses femelles amb les seves cries. De vegades s’agrupa formant tribus.