La societat canvia i els senyals de trànsit s’han renovat. Els colors i les formes perviuen: el vermell, el blau, el triangle o el quadrat. Però enguany el contingut s’ha actualitzat per respondre a una igualtat de gènere, a una situació d’envelliment de la població, a una cura del planeta o a l’aparició de nous mitjans de transport, entre d’altres motius.

S’ha posat en primer terme la figura femenina en senyals de zones freqüentades per nens o per persones grans; s’han inclòs distintius mediambientals i zones que informen de baixes emissions de gasos; altres senyals obliguen a fer ús d’un carril per a vehicles nous, com els patinets elèctrics; també n’hi ha que obliguen a descendir del vehicle i continuar a peu fins que el senyal s’anul·li. Els canvis en altres senyals han estat potser menys revolucionaris, però canvis al cap i a la fi: l’STOP, que ha augmentat la mida de la lletra, la locomotora moderna que substitueix l’antiga o el porc senglar que ha passat a formar part dels avisos d’animals que et pots trobar a la calçada. Així doncs, els canvis també afecten els senyals i segur que aquests no seran els darrers.

https://www.20minutos.es/motor/actualidad/las-nuevas-senales-de-la-dgt-que-entran-en-

vigor-en-2023-5088573/

Sean Varea

El canvi climàtic és un problema greu i per això a  l’Escola Piaget s’ha volgut conscienciar sobre aquest problema a totes les etapes. Una activitat que es va instaurar fa alguns anys va ser la recollida del paper a les aules. Per facilitar-la, l’alumnat d’Infantil i Primària va fabricar uns contenidors de cartró on dipositar el paper, i els divendres un grupet d’alumnes de sisè passen per les classes, el recullen i el depositen al contenidor blau que hi ha al carrer. També es promou reciclar el plàstic (envasos, sobretot) a l’hora del pati, però malgrat que hi ha un contenidor groc per fer-ho, sembla que molts no ho entenen i els llencen a l’altra paperera. Però no només és important reciclar, sinó també reutilitzar, i en aquesta línia des de ben petits es vol potenciar l’ús d’embolcalls sostenibles i eliminar el paper d’alumini. “Aquesta iniciativa se segueix molt quan són petits i costa més a mesura que es fan més grans”, segons comenta el professorat. 

També s’està intentant que l’alumnat es responsabilitzi de les seves deixalles tant a l’aula com al pati, per això s’insisteix  perquè no es llenci res al terra i si alguna cosa cau que es reculli: “No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta”. Però com se sap que això és complicat ique no tothom és responsable, l’alumnat de 1r i 2n d’ESO s’alterna per revisar el pati quan aquest ja s’ha acabat.

Ja es veu que no és fàcil portar a la pràctica la teoria, i més quan implica a tantes persones, però el planeta és cosa de tothom. Cal començar a educar en aquests hàbits ja des de casa i des de l’escola, si es vol aturar el canvi climàtic i tenir un planeta sa.

                                                                                Nico Regalado