“La meva contribució a la pau del món pot ser escassa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat”, aquestes són les paraules d’en Pau Casals, un músic català que va viure de prop dos grans conflictes bèl·lics, la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, i que es va haver d’exiliar. L’any 1971 va rebre la medalla de la pau de les Nacions Unides i la seva interpretació amb el violoncel d’El cant dels ocells ha quedat com un símbol universal de pau i llibertat. Ara que recordem aquest músic i lluitador per la pau perquè són els 50 anys de la seva mort i que seguim vivint en un món ple de conflictes, crec que algú ha de dir que la pau sí és possible. Per què dic això? Perquè hi ha gestos que m’ho fan pensar, com la trobada a la ciutat de Haifa de centenars de persones de diferents nacionalitats i religions, sobretot musulmans i jueus, els quals es van reunir per cantar la cançó One day de “Matisyahu”, cantant jueu estatunidenc. Aquestes persones van deixar de banda les seves diferències amb un objectiu comú. Si això és possible, per què no valorem més allò que compartim i busquem entre tots un punt de trobada que ens ajudi a viure en un planeta lliure de guerres i de conflictes? És difícil, ho sé, però l’esforç val la pena. Hi ha moltes persones que han perdut la vida lluitant per la pau, alguns coneguts i altres invisibles, i això ha de servir per alguna cosa. Faig una crida als líders polítics i religiosos perquè treballin per aconseguir la pau mundial, i a la resta de la població perquè busquem punts de contacte entre nosaltres. El diàleg és el camí. No hi ha cap excusa per no fer-ho!

Darío Chiroldes

“M’agradaria pensar que en un futur la gent estarà més conscienciada amb la problemàtica mediambiental, serà més responsable i valorarà els petits gestos”.

La Glòria, professora de l’ESO, ens va fer aquest comentari quan la vam entrevistar sobre la neteja del pati. Hem observat que malgrat les indicacions que ens fan, el pati acaba brut cada dia, ja que la gent fa servir el terra com una gran paperera. Sobre aquest aspecte li vam preguntar si havia notat que això es feia ara més que abans i ens va respondre que si fa no fa s’embruta igual, perquè la gent responsable ja no ho fa i altres persones no se n’adonen de la importància d’aquests petits gestos. Per exemple, ens va comentar que la sala de tecnologia i plàstica es pot inundar quan plou si el canelò s’embruta.

Nosaltres, com a persones preocupades pel medi ambient i la neteja de la nostra escola, valorem molt positivament les iniciatives de portar carmanyola i disminuir l’ús dels plàstics. Per això, des de la revista fem una crida als nostres companys perquè siguin més conscients de les conseqüències dels seus actes, se sumin a iniciatives com les esmentades anteriorment i perquè tinguin més cura del nostre planeta.

Tatiana Díaz, Carolina Gonzales i Laia Ortiz

El passat mes de novembre es va organitzar la reunió de delegats a l’Escola Piaget, un espai de diàleg on es van aportar algunes de les propostes dels alumnes.

Un dels temes principals va ser la millora del material escolar. Entre les idees principals, es va proposar renovar les cortines de les classes, amb especial interès en instal·lar cortines negres a les aules de l’ESO. També es va parlar de substituir les cadires i cuidar el material del pati d’abaix.

A més, es van plantejar suggeriments relacionats amb els horaris de classe i altres propostes més interessants, com pintar les parets de les aules de l’ESO d’un altre color. Tot i que algunes d’aquestes idees són més difícils de dur a terme.

El fet que hi hagi una comunicació fluïda entre professors i alumnes fa que sigui un ambient agradable. Sembla que la reunió de delegats va ser molt productiva. 

Morena Guerrero i Bibiana Martinez