L'objectiu d'aquesta activitat, és donar a conèixer i practicar les possibilitats dels materials reflectants, que produeixen un efecte mirall, o bé reflecteixen la llum de manera pura, o bé intenten camuflar la realitat que ens envolta. Explorarem referències d'obres i artistes que treballen en aquesta línia, i posarem en pràctica la recerca d'espais, la confecció de material, la instal·lació d'intervencions al carrer o al mateix edifici de l'escola, i la documentació de les interaccions que es produeixin amb el públic.

El títol "altres mirades", fa referència a la necessitat constant d'explorar la nostra realitat per diversos mitjans o accions, cosa que es pot traduïr en propostes artístiques o materialitzar-se en d'altres camps més amplis. El Festival Insòlit d'enguany proposa la temàtica de la "incertesa", i en aquest context actual resulta més necessari que mai cercar alternatives i respostes que ens motivin a seguir endavant.

CONTEXT

Un mirall (del llatí vulgar miraculum, i aquest del verb llatí miror, meravellar-se, admirar) o espill (del llatí speculum, mirall) és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep. L'exemple més simple és l'espill pla que molta gent té a les seves llars. L'exemple més antic és l'aigua tranquil·la, on abans de la invenció de l'espill la gent s'hi mirava.

En un mirall o espill, un feix de llum paral·lel pot canviar de direcció completament i continuar sent paral·lel, podent produir així una imatge virtual d'un objecte en la seva grandària i forma reals. Existeixen també miralls còncaus, on un feix de llum paral·lel és convertit en convergent, trobant intersecció en el focus de l'espill i distorsionant la imatge reflectida. Els espills convexos són aquells de curvatura invertida a aquella d'un mirall còncau, els quals provoquen un efecte oposat.

Els materials reflectants tenen la particularitat de que la magnitud dels seus efectes no es veuen en fotografia, sinó en video o bé experimentarnt-los en directe. Una altra característica és que el seu reflexe no es pur si no és en una superficie llisa, per tant, en funció del suport i la seva disposició, es produeixen distorcions que evoquen a noves realitats. En aquest cas lo interessant no es veure una imatge concreta sinó un punt de llum, de brillantor, que per efecte de contrast resalta en el nostre camp visual.

PONENT

Josep Fernández Margalef (Granollers, 1983), artista urbà, i llicenciat en Arquitectura i Postgrau en Instal·lacions Efímeres. Coneixedor de l'escena contemporània, ha participat en múltiples certàmens artístics caracteritzats per les intervencions artístiques a l'espai urbà, principalment d'àmbit local, així com també en l'àmbit nacional. A nivell pedagògic ha impartit tallers relacionats amb l'anàlisi i la intervenció a l'espai públic, tant per a públic infantil com per a públic adult. També ha impartit xerrades on-line amb entitats educatives per a comentar projectes desenvolupats en aquest darrer any depandèmia.

*totes les fotos estan penjades sense editar.

Assignatura: Muntatges Efímers

Professora: Marta Gonzàlez

CURS 2020-2021