P3B

LES BOMBOLLES

BENVOLGUDES FAMÍLIES, EN AQUEST BLOG US ANIREM INFORMANT DE LES ACTIVITATS QUE ANIREM FENT EL DIA A DIA DE L'ESCOLA. ESPEREM QUE PUGUEU GAUDIR-LES TANT COM NOSALTRES.

ACOLORIM ELS COLORS!



En el nostre entorn estem envoltats de molts colors, i amb tonalitats ben diferents. Però tots aquests són de pigmentació natural? Estant formats originalment d'altres colors? Necessitem fer barreges?

L'Arlet que és una gran investigadora, ja va experimentar amb les barreges de colors a casa seva, i és per això que ens ha proposat aquest repte a la resta de bombolles. Cal dir però que ha aguantat molt bé el secret tots aquests dies. I ens ha ajudat molt a iniciar la troballa dels colors.

És per això que iniciem la nostra indagació a partir del color groc i vermell:

Si barregem el groc i el vermell quin color sortirà?

  • " Vermell"
  • "Els dos colors alhora, groc i vermell"

I poc a poc el color groc va canviant de color i es va formant un nou...


EL COLOR TARONJA!



Anem jugant a afegir color vermell o groc ( tot i que cal dir que el color primari no seria aquest sinó el color magenta, i el color groc llimona). I observem que poc a poc la tonalitat del nostra taronja cada cop és més fort o fluix depenent de la quantitat de pintura que hi afegim , fins arribar de nou al color inicial.




I aquesta barreja la reproduïm amb els altres colors primaris de nou.


Després de fer totes les barreges i comprovar tots els colors complementaris passem a viure aquesta conclusió al paper:

En arribar aquí tenim els colors primaris: BLAU, GROC I VERMELL ( Tot i que com hem esmentat anteriorment, tècnicament ens referim al magenta, llimona i cian), i els altres derivats d'aquest primers , VERD, LILA I TARONJA.

Però de seguida sorgeix la necessitat de trobar el color negre. Per això seguim indagant en les barreges per aconseguir aquesta tonalitat. I tenim una gran idea!

  • " Si barregem tots els colors sortirà el COLOR NEGRE!!"



PERÒ BARREJANT...

...BARREJANT...

HA SORTIT EL MARRÓ!

I DONCS QUÈ NECESSITEM PER FER EL COLOR NEGRE?

  • " UN COLOR QUE NO TINGUI COLOR"
  • " EL COLOR BLANC"
  • " HO HEM DE BARREJAR AMB CERES O COLORS DE COLOR NEGRE!
  • " O AMB CARBÓ"

Al dir carbó, recordem que dies anteriors havíem estat pintant amb carbonet ( dia de la dansa) Així que potser xafant i fent polsim de carbó tot barrejat amb la pintura pot sorgir el color que estem buscant!

JA TENIM NEGRE!!

Cal dir que el carbó és un dels pigments naturals més utilitzats per fer el color negre, doncs ja fou utilitzat en les primeres pintures i escenes dins de les coves durant els principis de la nostra humanitat.

I gaire bé ja havíem aconseguit tots els colors... però... I EL GRIS?

Tot comparant el colors veiem que el color gris és bastant fosc i que s'assembla bastant al color negre. Aquest fet ens dona una pista molt important per saber que aquest serà fonamental per fer la barrejar. Però l' Aran de seguida ens dona una idea:

Si barregem negra i blanc ens sortirà gris!!!



I ara ja sí que hem trobat tots els colors!!!

LES PATATERES S'HAN MORT... PERÒ...

Cal recordar, que tot aquest projecte i la nostra caseta d'insectes no tindria sentit sinó hagués estat per la nostra patatera. Doncs com en entrades anteriors hem pogut veure, que tota la idea va sorgir per tal de protegir aquesta planta i el seu futur fruit.

Aquests dies però hem vist que el nostre hort poc a poc va florint i comencen a créixer els primers fruits. Però en canvi la nostra patatera ha mort. Per això amb l'ajut de les purpurines ens preguntem:

I les patates de la patatera on deuen estar? Si ja ha sortit la planta, com és que no han crescut les patates ?

  • " Perquè s'ha mort"
  • " Perquè estan sota terra!"



Doncs comprovem'ho!

I la màgia no tarda en arribar!



I comencen a sortir patates, patates i més patates!

Ha estat tota una sorpresa que les patates s'amaguessin sota terra. Per això aquest fet ens dona la possibilitat de parlar sobre l'indret de creixement de les fruites i verdures. I és que tot pensant en les que més coneixem observem que hi ha tres llocs diferents on les podem veure créixer:

"ALS ARBRES"

  • Les pomes.
  • Les taronges.
  • Les peres.
  • Les magranes i verbalitzem d'altres!

"A LES PLANTES PERÒ PER SOBRE DE LA TERRA"

  • Les maduixes
  • Les síndries.
  • Els melons
  • Els tomàquets i en sabem molts més!

"AMAGADES SOTA LA TERRA"

  • Com la patata!


I després d'una bona collita, cal tastar si el fruit és deliciós! Per això convidem a les purpurines i tots junts fem un pícnic de patates al pati.

I ara ens ha quedat un espai lliure a l'hort.

I hem decidit plantar pastanagues!

INSECTES, US CONVIDEM A LA NOSTRA CASETA!

Ja fa molts dies que ens hem endinsats en aquest gran projecte! I és que ja fa moltes setmanes que treballem en equip per finalitzar el nostre objectiu final:

" LA NOSTRA CASETA D'INSECTES"


Per això després del procés de disseny i muntatge, en aquests darrers dies hem estat realitzant les últimes necessitats i tractaments de la fusta. Tot posant un vernís per protegir-la de la pluja i de l'exterior.


I ara només ens cal omplir-la amb tots els elements naturals que poc a poc i amb la col·laboració de tots i totes hem anat recollint. Tot seguint els objectius que inicialment ens vam plantejar. Hem anat posant els troncs, les pinyes, les pedres... per tal de formar petits caus i llocs on els insectes es puguin amagar.





Fins i tot la nostra caseta té l'escaleta i la llum per iluminar els insectes quan es faci fosc!

Entre totes i tots decidim en quin lloc del pati la volem penjar:

  • " Que estigui a prop de l'hort, perquè hi ha molts insectes"
  • " I que tinguin sol!"

I el Toni ens fa els forats per poder-la penjar!

I els visitants no han trigat gaire en arribar!

Al llarg d'aquestes setmanes la caseta ha estat el fil conductor de moltes experiències, debats, decisions, creacions... tant grupal, com individuals. Però sobretot ens ha proporcionat un aprenentatge fonamental, i és que davant de qualsevol repte, inquietud, problemàtica o motivació em de confiar en les nostres capacitats per tirar endavant tot allò que vulguem fer i ens proposem. I per tant creure en la potencialitat de cadascuna de les nostres competències, però alhora en l'enriquiment de les col·lectives, prioritzant així el treball cooperatiu com a font d'aprenentatge.


LA SIMETRIA EN EL COS

Malgrat que les nostres parts del cos mai són iguals, i per tant podem considerar que som asimètrics, sí que moltes d'aquestes ens permeten treballar la simetria ja que compten amb un parell d'elements( mans, peus, cames, braços...).

Es per això que vam iniciar aquesta experiència tot coneixent dos artistes molt coneixedors d'aquesta tècnica: la HEATHER HANSEN i el TONY ORRICO.

A partir del visionat dels vídeos intentem descriure allò que estan fent:

  • "Fan cercles"
  • "Estant ballant i pintant"
  • " Per girar fan la croqueta"
  • " Pinten amb les dues mans a l'hora"
  • " Fan dibuixos de papallones"

Però sobretot sorgeix una idea fonamental: la SIMETRIA :

" Com pinten alhora, surten dibuixos iguals"

I per comprovar-ho comencem a experimentar la tècnica de forma individual i de manera vertical.

Una vegada vam dur a terme la tècnica de pintar amb dos colors alhora ( simetria), vam decidir passar al terra per deixar que el nostre cos fos l'acompanyant a aquest moviment i per tant experimentar amb les possibilitats de com moure'ns per desplaçar-nos, rotar, girar, dansar, etc. I així preparar-nos per a l'experiència del proper dia.

I aquí teniu un petit tastet de les diferents creacions de moviments i grafismes simètrics que vam gaudir a partir d'aquesta experiència tant emocionant. I és que :

" TOCAR, MOURE'S, INSPIRAR.

AQUESTS ÉS EL VERTADER REGAL DE LA DANSA "

(AUBREY LYNCH)

CONSTRUÏM LA CASETA AMB EL PEP!

Avui el Pep ens ha fet una gran sorpresa! Per acabar els darrers dies d'aquesta setmana i tot just abans de les vacances ens ha portat un gran regal! Doncs ens ha visitat a l'escola i ha portat totes les peces de la nostra caseta d'insectes! Per això amb el seu ajut entre tots i totes poc a poc l'hem construït!



Primer de tot hem llimat les fustes amb el paper de vidre.


Una vegada la fusta ja ha estat ben llisa, el Pep ens ha fet uns dibuixos que ens han permès saber quina costat corresponia amb l'altre. I poc a poc hem anat donant forma al nostre disseny!


I ja tenim caseta!!! Ara només cal omplir-la...


QUAN ARRIBA LA PRIMAVERA...

Amb l'arribada de la primavera el nostre entorn sempre es veu modificat gràcies als canvis que aquesta provoca: la temperatura, la climatologia, i sobretot això esdevé en un gran ventall de colors i vida que en aquests dies també hem pogut viure de molt a prop en el nostre pati. Es per això que un dia al matí vam decidir baixar i observar amb tranquil·litat quins canvis hi estaven succeint.

Les patateres cada dia estan més grans! Les maduixeres ja comencen a donar els primers fruits! Les tomaqueres, els seus primers tomaquets! I sobretot el pati comença a estar molt florit ! Fins i tot els arbres ja comencen a tenir fulles!

Però les flors ens han captivat molt la nostra atenció. Es per això que agafem unes floretes del nostre hort i parlem sobre les seves parts i les funcions de cadascuna d'aquestes.

TIJA:

"És llarga i fa que la planta estigui de peu"

ARREL:

" Serveix per beure aigua i perquè s'agafi millor a la terra i no caigui"

" És com la nostra boca"

FLOR:

" Són de colors i tenen pètals"

" Les abelles se les mengen"

FULLES:

"Tenen formes diferents i verds diferents"




PERÒ OBSERVANT, OBSERVANT...


De sobte descobrim que la planta té un part que no haviem vist!


-" Són fesols bebes"

-"Estan aquí dintre perquè els animals no se'ls mengin"

-" Si els posem a la terra sortiran més pèsols"

Arribat aquest moment decidim obrir també un dels tomaquets que hem collit de l'hort:

Tot mirant l'interior del tomaquet, observem que també hi ha:

- " Uns tomaquets petits" ( referint-se a les llavors )

  • Però i si els deixem aquí al plat crèixeran?

-"Noooo els hem de regar, i els hem de posar a la terra "


Doncs fem'ho!



Una vegada tenim els " pinyols" , segons ells i elles, plantats al nostre test, els pregunto si conexien alguna fruita que també guardi aquests en el seu interior.

La veritat es que sorgeixen moltes idees... i poc a poc anem descobrint fruites diferents!

MELÒ

POMA I PERA

PEBROT VERMELL

KIWI

PEBROT VERD

MADUIXA

L'ALVOCAT

En obrir la poma, la Ivet ens dona una pista fonamental: " La poma per dins té llavors".

És a partir d'aquest moment que som conscients que tots aquets " pinyols" que fins ara haviem trobat a les nostres fruites, són llavors!

I de llavors n'hi ha de tot tipus:

  • Grans, petites, i mitjanes.
  • Toves i dures.
  • De molts colors, grogues, blanques, verdes i fins i tot negres com les dels kiwi.
  • I també hem descobert que no sempre les llavors les podem trobar dins, sinó també fora, com el cas de la maduixa.

Però i si les plantem... sortiran més fruites? Només cal comprobar-ho!


ARA CAL REGAR , POSAR-LES AL SOL... I ESPERAR!

DISSENY FINAL DE LA CASETA D'INSECTES!

Com ja us explicavem en l'anterior entrada ens aquests darrers dies hem realitzat un procés de disseny de la nostra caseta d’insectes de forma individual, per grups i finalment ha arribat el moment de decidir quin és el projectefinal . Per això entre tots i totes vam construir la forma, tot pensant amb les seves dimensions.



Finalment la nostra producció és aquesta. Una caseta amb base rectangular, amb unes escales i una rampa, per facilitar que els insectes puguin entrar i sortir.

Ara que entre tots i totes hem decidit la forma , les ganes de construir-les ens fa pensar que el fuster ens ha de tallar les fustes.

Però quantes fustes necessitarem? I quina mida han de tenir?


Tot comptant les seves parets de seguida veiem que necessitarem 4 fustes. Tot i que dies després en una conversa de rotllana decidim afegir 2 més per posar-hi també una teulada.

I ara ja comencem a mesurar...

En la conversa però sorgeixen dos estris de mesura: el regle i el metro. El regle però és massa curt per això decidim utilitzar el segon, ja que a més a més amb el metro és com prenen mesures els fusters.


Aquestes mesures però, les anem apuntan amb un paper i així li podrem ensenyar al fuster. Poc a poc entre tots anem confeccionant l'esbós del nostre projecte final.

I acabat tot aquest procès, només calia comunicar-se amb el nostre fuster, en Pep. Per això degut a que el seu taller està força allunyat de l'escola ens hem comunicat amb ell via SKYPE.

Mitjançant la vídeo trucada hem pogut conèixer en Pep. I això ens ha permès explicar-li el nostre projecte, les nostres idees de disseny i sobretot les mesures necessàries per tal que ens pugui tallar la fusta tal i com la necessitem.

I fins i tot en Pep ens ha fet un tour per la seva fusteria. Ens ha ensenyat com tallen, com llimen i l’origen de les seves fustes, que són reciclades i velles per tal de no tallar tants arbres.



I ara només cal esperar... que ja tenim moltes ganes de començar-la a muntar!

HEM ANAT A LA BIBLIOTECA!

La Biblioteca és una espai ple de possibilitats i amb un gran ventall de recursos. Per això el passat el dimecres vam visitar la Biblioteca de Les Corts un espai molt al abast del nostre entorn i del nostre barri.

El Ramón , el bibliotecari, ens va explicar un conte molt conegut per nosaltres : "Quin gust fa la lluna?". I després ens va fer un visita per els espais més importants significatius de la Biblioteca, tot explicant-nos les normes més fonamentals per tal de respectar el material i el gaudi de lectura del lectors i lectores.

I vam remenar i remenar, sense parar de llegir contes!

Ens agradaven tant els llibres que el Ramón ens va oferir el fet d'utilitzar el nostre carnet de socis i per tant fer préstec de llibres. I com necessitem molta informació per a construir la nostra caseta d'insectes...

UN CASETA D'INSECTES...

Davant de la preocupació de mantenir les nostres patates en bon estat, i sobretot que les formigues i les abelles no es mengin les seves fulles ha sorgit la necessitat de construir una caseta per insectes. Es per això que inicialment en parlar del nostre nou projecte sorgeixen totes aquestes idees:

    • " La caseta ha de ser de fusta" ( TOTS)
    • " La fusta la podem comprar als "xinos". ( CARLOS)
    • " Però també li podem demanar al fuster". ( MARC)
    • " El meu papa té moltes fustes" ( LAILA)

PERÒ QUÈ NECESSITEM PER POSAR DINS LA CASETA?

"PINYES PER AMAGAR-SE "

"PLANTES NO! PERQUÈ SE LES MENJARAN"

" LES FORMIGUES PUGEN PELS ARBRES, PERÒ SÓN MOLT GRANS I NO PODEM POSAR UN TRONC DINS DE LA CASETA. HEM DE TALLAR UN TRONC AMB UNA SERRA DE SERRER I POSAR FUSTA D'ARBRE!"

"ELS INSECTES S'AMAGUEN SOTA LA TERRA DEL BOSC COM ELS CUCS"

" PODEM POSAR PEDRES PER FER CASES I COVES"

" POSAREM BRANQUES PER JUGAR"

" HEM DE POSAR UNA LINTERNA PERQUÈ A LA NIT ESTARÀ FOSC I TINDRAN POR"

Una vegada ja hem parlat del seu interior, ens cal dissenyar la seva forma. Per això iniciem aquest procés de disseny primerament amb una reflexió individual:


Una vegada realitzat el nostre projecte de disseny personal, l'expliquem i el donem a conèixer a la resta de companys i companyes de la classe. D'aquesta manera anem parlant sobre les diferents possibilitats de formes que pot tenir la nostra caseta i sobre els però i els contres d'aquestes formes que hem escollit.


La fusta era el nostre material prioritari. Per això mitjançant peces de fusta i amb un agrupament lliure que va sorgint espontàniament i segons els seus interessos, anem fent les nostres petites maquetes:

"És una caseta amb moltes banderes"

"Amb un torre perquè pugin les formigues"

"Té una entrada per bitxos "

"És molt gran perquè així poden caber tots els insectes del món"

"Aquí dintre tenen joguines per jugar"

"Té dos banderes perquè la puguin veure quan volin"

"Té escales per a que els mosquits pugin a la caseta"

"És una caseta amb un "tobogán"i escales per pujar i baixar per poder jugar"

"Són unos rectangulos per pujar i baixar les formigues"




PERÒ I LA NOSTRA CASETA QUINES MESURES HAURÀ DE TENIR?


NO SÓN CUCS!


Ja han passat unes setmanes des que vam enterrar les nostres " patates amb cucs". Però regant, regant aquestes dies, de sobte...


... el Carlos i l'Emma fan un gran descobriment!!

NO SÓN CUCS!

És una notícia que de seguida compartim amb la resta de les bombolles i per això en un altre moment de la setmana decidim baixar tots junts i observar què ha passat.

En mirar què ha passat sorgeixen les primeres conclusions:

    • NO SÓN CUCS! ( tots!)
    • NO SÓN BITXOS, SÓN PLANTES BEBES.
    • ARA LES HEM DE REGAR MÉS I AIXÍ ES FARAN IGUAL DE GRANS QUE LES BLEDES!
    • I SI ES FAN GRANS SORTIRAN PATATES!!! I PODREM FER CREMA DE PATATES PER MENJAR!
    • PERÒ LES PATATES ESTAN MOLT BONES I HAUREM DE VIGILAR QUE NO VINGUIN ELS "BITXOS"! HAUREM DE BAIXAR CADA DIA A MIRAR PERQUÈ SI TENEN GANA ES MENJARAN TOTES LES PATATES!!

Però el Marc té un gran idea...

DONCS PODEM CONSTRUIR UNA CASETA DE "BITXOS" I AIXÍ NO ES MENJARAN LES NOSTRES PATATES!!!

Tenim la necessitat però de canviar els nostres cartells, doncs ara ja no són " PATATES AMB CUCS", ara són " PATATES AMB PLANTES". I així tots i totes recordarem què hi hem plantat!

PERÒ QUÈ NECESSITAREM PER CONSTRUIR UNA CASETA PER INSECTES?



PATATES AMB CUCS!

Les patates són un aliment que sovint podem trobar en totes les nostres cases. Aquestes quan passen una temporada, sobretot a les fosques, comencen a grillar. Per això al llarg d'aquesta setmana hem estat observant aquestes petites textures que sorgien de la patata, per tal d'endevinar què era.

Després de mirar les patates al llarg de tota la setmana, la nostra primera hipòtesi sobre què es allò que té la patata és:

SÓN CUCS! I HAN ENTRAT DINTRE DE LA PATATA PER FER LA SEVA CASETA!


Malgrat els adults que som a l'aula intentem reconduir la conversar i l'observació cap a una conclusió més realista ( mitjançant preguntes ), però les Bombolles tenen les idees molt clares, i per ells i elles, les patates continuen tenint cucs.

Arribats aquest punt , decidim doncs que els nostres cucs puguin estar el més confortables possibles. I per això pensem en quin lloc els agradaria estar.

  • AL BOSC!
  • PODEM PORTAR-LOS A UN BOSC D'IGUALADA QUE ESTÀ MOLT A PROP!
  • A L'AIGUA NO PERQUÈ S'OFEGARAN!

-I a l'escola, on podrien estar contents? com no podem anar al bosc ara, sabeu d'algun lloc on també tinguin terra com al bosc?

  • AL PATI!
  • ON ESTAN LES PLANTES I LES BLEDES!


Així doncs d'aquesta manera induïm a plantar les patates. En aquesta proposta no hem arribat a un conclusió constatada de bon inici, però tot buscant la necessitat del "cucs", per a que aquests estiguin a gust en la terra,i per a que puguin beure aigua ( per això cal regar), estem provocant un procés que al llarg d'uns dies provocarà unes evidencies que faran canviar aquestes conclusions inicials que ells i elles tenien.


Sorgeix la idea de posar els noms a les patates, així els Músics, les Purpurines i les Aigües també podran cuidar molt bé els cucs perquè no es morin.


I ARA NOMÉS ENS CAL ESPERAR... REALMENT SÓN CUCS?



JUGANT A LA LUDOTECA...

Aquest matí hem gaudit molt de totes les propostes que hem trobat a la ludoteca. Aquí teniu un petit recull , mireu que bé que ens ho hem passat!

VOLEU FER GELATINA DE COCO?

La nostra vivència amb les gelatines ja esta arribant a la seva fi. Doncs ara ja som un grans experts en aquest aliment. Tant que com a darrer repte d'aquesta experència els vam proposar una gran recepte a cuinar.

Al llarg d'aquestes setmanes haviem vist gelatines de fruites molt variades, però la Carmela ja feia dies que ens proposava que ella volia fer GELATINA DE COCO! La gelatina de coco però, no es comercialitza de la mateixa manera que podem trobar totes les altres. Per això els demanen ajuda. Convertint així aquesta proposta com un repte a transferir tot allò que hem après fins ara.


Però els donem una pista! Existeix una gelatina molt especial!! Perquè...

" No té color"

" És transparent, com els vidres. I podem veure quan mirem"


I obrim els cocos!!!

I pensant... pensant... aquí teniu la solució que hem trobat!

Ara els cuiners i les cuiners de la classe de les bombolles ja us han explicat quina ha estat la nostra recepte. Així que us convidem a que us animeu a fer les vostres pròpies gelatines!

Cal agraïr a la Verònica ( mestra de suport en pràctiques) tota aquesta experiència, ja que ens ha ajudat a crear i estimular tots aquests espais de conversa i experimentació al llarg d'aquestes setmanes.

GAUDIM AMB LA GELATINA ( PART V)

Ja portem unes setmanes descobrint totes les possibilitats que té aquest aliment. Però no només hem aprofitat les seves propietats gastronòmiques sinó que ens ha proporcionat un gran ventall d'experiments i manipulacions.

Doncs les seves qualitats: colors, textura, cos, i els seus diferents estats, ens han fet gaudir de maneres diferents. Tot pintant i buscant la barreja dels seus tints. I sobretot buscant el pas de la llum a través de la seva viscositat i cos semitransparent.


UNA SESSIÓ DE PSICO

Avui a la classe de psicomotricitat, com sempre, han passat coses molt divertides. Deixar a les nenes i nens que es relacionin, que creïn, que inventin, ...els dóna l'oportunitat de conèixer's a ells mateixos i als altres.

Vaixell pirata!!!

Per una banda tenim un grup de nens i nens que han s'han transformat en pirates molt valents. Havien de construir el seu vaixell

Trobem tresors!

Us cop comença el viatge pirata han anar trobat tresors preciosos. En aquest cas eren uns mocadors molt finets de colors..quin tresor!!

Però vigileu amb els taurons que us poden menjar!!!

Una caseta...i un llop!

A l'altre banda del gimnàs hi ha una caseta. Però s'han de protegir del llop!

Ha aparegut un bebè

A la caseta hi ha aparegut un bebè, i entre totes l'han cuidat

El llop tranquil

Sembla que el llop s'ha ficat al seu cau i surt de tant en quant a saludar

Ens amaguem

És divertit amagar-se dins dels túnels...Cu-cut!!!

Mocadors i cintes

Avui per jugar hi havia uns mocadors de colors i unes cintes que ha fet volar la nostra imaginació

LES NOSTRES SAMARRETES AMB POMPONS !

Aquests dies malgrat hem estat força ocupats fent de cuiners i investigant amb les nostres gelatines. També ens ha agradat molt confeccionar les nostres pròpies samarretes amb un element molt especial, els pompons. Ens hem demostrat a nosaltres mateixos que els prejudicis inicials que podem tenir envers un color, un fet, o fins i tot un element tant bàsic com aquest només ens cal conversa, compartir opinions i sobretot buscar solucions a situacions en les que no hi estem d'acord.

I aquí teniu les nostres produccions:

EL GUST DEL COLOR... ( PART IV)



Com ja he esmentàvem en la primera noticia d'aquesta investigació, el sentits són fonamentals per viure i experimentar qualsevol proposta. Però cal dir que en moltes ocasions és necessari buscar evidències utilitzant diferents dels cinc sentits. Doncs no sempre ens poden aportar informació acurada basant-nos en un sol.

Per això en aquesta ocasió i tot escoltant les seves darreres inquietuds, els proposem endevinar quin gust té cada color. Però el color ens dona prou informació? I el sabor ? I el color es correspon amb el seu sabor? I si tenim diferentes pols de colors groc què podem fer?..

En els primers dies la proposta d'entrada ha estat provar, olorar i mirar els colors de cada pols. I així intentat endevinar a quina possible fruita corresponia.

Cal dir però que les seves hipòtesis gaire bé totes han estat encertades:

  • LLIMONA
  • PINYA
  • MELÒ
  • MANGO
  • NABIUS
  • SINDRIA
  • TARONJA

Excepte dos, tot i que les opcions han estat bastant properes:

  • PIRULETA ( en comptes de cirera)
  • PRÈSSEC ( en comptes d'albercoc)

Passats uns dies els plantegem un joc de relació i identificació. I per això caldrà provar els aliments per tal de comparar si realment hem endevinat el seu sabor original amb el de la pols de gelatina . Cal dir però que els sabors en ocasions són una mica artificials i defereixen una mica de la realitat, però tot i així hem sigut capaços de relacionar-los tots.


I ARA QUE JA LES HEM ENDEVINAT, TOTS I TOTES HO TENIM MOLT CLAR!



VOLEM FER POSTRES DE GELATINA!



Fins i tot les purpurines ens han ajudat...

Entre els aliments a relacionar hi hem trobat un element trampa, el coco. Un aliment que ens ha fet dubtar com pot passar en qualsevol investigació. Però la Carmela ja fa dies que ens verbalitza que ella vol fer gelatina d'aquesta fruita, malgrat la Verònica i la Meritxell no han trobat cap pols de gelatina de coco.


Així doncs és deu poder fer gelatina de coco?

AIGUA CALENTA I AIGUA FREDA...

QUÈ PASSARÀ? ( PART III)




AIXÍ DONCS ESCALFEM L'AIGUA I COMENCEM A BARREJAR...



Acabem el nostre experiment deixant una mostra, i així passades unes hores ens pugui donar evidències. Tot utilitzant sempre una factor que ens ha serveixi per a comparar, en aquest cas serà la temperatura de l'aigua.





I és que en arribar al dia següent...

... I finalment descobrim què era aquella pols de sucre de maduixa : GELATINA!!!!

La temperatura ha estat un barem important a tenir en compte doncs la textura d'aquesta no ha estat la mateixa segons si l'aigua era calenta o freda.

AIGUA CALENTA : " ES MOU"

AIGUA FREDA: " NO ES MOU PERÒ HO PODEM POSAR AL CONGELADOR I FER GELAT"

I per tant ara ja sabem que si volem fer una bona gelatina ens cal:

POLS DE GELATINA I AIGUA CALENTA


La gelatina de maduixa ens ha agradat molt... però ens em quedat amb ganes de més!

" I SI FEM GELATINA DE MÉS COLORS?"

POLS DE SUCRE DE MADUIXA ( PART II)

La veritat és que aquesta proposta ens està agradant molt! Tant que no parem de llepar i llepar per tot arreu! De sobte observem que la taula comença a estar de color vermell i que amb el nostre dit podem dibuixar ( doncs el contacte de la pols amb la nostra saliva ens ha deixat un rastre tintat de color)!

És per això que els proposem anar més enllà i experimentar quin efecte té l'agua en el canvi d'estat dels elements que ja anteriorment haviem observat.

La manipulació de la pipeta és nova per ells i elles, doncs és un estri que requereix de una bona precisió. És per això que en un primer moment el gaudi de la proposta és converteix en posar aigua sense cap tipus de control. I sobretot llepar i llepar. Però el Marc observa que a menys quantitat els sabor és més intens. I per això realitzem de nou la proposta en gran grup però mesurant l'aigua. I mireu mireu que passa...




Després de barrejar els tres elements

amb l'aigua, els seus estats s'han modificat,

i si els comparem..

Finalment després de veure quin efecte ha provocat l'aigua en cadascun dels aliments arribem entre tots a una conclusió ben clara:


" S'HAN CONGELAT PERQUÈ L'AIGUA QUE HEM TIRAT ESTAVA MOLT FREDA! ARA HEM DE TIRAR AIGUA CALENTA!"

POLS MISTERIOSA (PART I)

A la nostra taula d'observacions hi vam trobar diferents plaques de petri que contenien una pols ben misteriosa!

MMMM... Quina olor que fa!!!! Que bo!!!! Què deu ser això?


QUÈ ÉS AIXÒ?

En qualsevol investigació de les que duem a terme en el nostre dia a dia hi ha un aspecte que és fonamental per a nosaltres. Viure la comprovació, l'experimentació, l'assaig i error, l'observació, etc, amb els nostres sentits. És per això que un cop més ens ajudem d'aquests per intentar fer les nostres primeres deduccions. Mitjançant la VISTA podrem veure les qualitats dels objectes i en aquest cas observar com és aquesta pols, el seu color, la seva aparent textura, la seva composició, la seva mida, forma... El TACTE en moltes ocasions ens ajuda a complementar el sentit de l'observació tot aportant-nos una informació més acurada de la seva textura, de la seva rugositat, de la porositat del material, etc. El GUST en canvi serà el sentit més personal , on intervindrà la preferència de cadascú. En aquest cas però, ha estat fonamental ja que com veureu a continuació el gust ens ha aportat les característiques claus per endevinar què podia ser aquesta pols. L' OLFACTE, però no ha estat menys important doncs l'olor de les coses ens pot aportar un sense fi d'informacions, des de l'origen de la seva troballa ( lloc on es pot trobar ), des d'aliments dels quals està format ( tot reforçant el sabor del gust), tot passant per l'estat d'un material o un objecte ( si està fresc, o passat per exemple). I per últim tenim el sentit de l'OÏDA, possiblement en la nostra proposta ha estat el menys utilitzat directament en l'objecte a investigar però molt important al llarg de totes les nostres converses. Així doncs tot utilitzant els nostres cinc sentits les primeres hipòtesis que sorgeixen són:


AQUESTA POLS POT SER:


SAL

SUCRE

MADUIXA

SORRA MÀGICA ( la Pixie ens porta un polsim de la seva sorra màgica de casa i de seguida les seves característiques ens fan descartar que la nostra pols ho pogui ser).

HO COMPROVEM DONCS?

SUCRE

  • ÉS DOLÇ
  • ÉS BLANC

SAL

  • PICA
  • ÉS SALAT
  • NO TÉ GUST A LA POLS
  • ÉS BLANC COM EL SUCRE

MADUIXES

  • TÉ EL MATEIX GUST QUE LA POLS
  • TÉ "PEPITAS"

A mesura que anem fent la comparació en sorgeix un problema: " Però el sucre i la sal són blancs i son iguals" - i que podem fer ? - "Posar el nom!!!"



I DESPRÉS DE SABOREJAR, MIRAR, REMENAR I OBSERVAR.... CREIEM QUE....


ÉS POLS DE SUCRE DE MADUIXA

LES PUNXES D'UN CACTUS...

Les propostes que trobem en entrar a l'escola sempre són una font plena de curiositat. És per això que al llarg de tota la setmana podem trobar el mateix material a manipular, a construir, a explorar , a observar... deixant així uns dies per trobar noves maneres de buscar solucions, de fer-nos preguntes, de buscar diferents possibilitats d'utilització i per tant, deixant un espai per a que la mateixa proposta sigui un repte a mesura que passen els dies.


Aquesta setmana a la taula d'observació hi hem trobat aquests dos elements.

A diferència d'altres objectes a observar, aquest tenia una característica força evident que ens impedia agafar-ho, doncs en tocar-ho...

AAAAAHHHH TÉ PUNXES!!!

Passats uns dies, però, no acabem de tenir clar què és allò que fa dies que observem. Per això decidim fer-nos la primera pregunta:


QUÈ DEU SER AIXÒ ?



Tenim tres respostes molt clares:

- Un eriçó perquè té punxes

- Una flor perquè té forma.

- Un cactus

Pot ser un eriçó? Què té l'eriçó que no tingui el nostre element misteriós?

Tot recordant la Samba ( l' eriçó de la Meritxell) veiem que aquesta tenia ulls, boca, potes, dents, un llaçet i PUNXES! Però malgrat que tots dos coincideixen en punxar, no pot ser un eriçó perquè no té totes les parts del cos que hem citat anteriorment. I sobretot, la Samba corria i es movia i això no!

Pot ser un flor? Les flors tenen punxes?

Agafem una de les nostres floretes del gessamí per tal de comparar les seves qualitats. De seguida veiem que la característica que més ens ha cridat l'atenció és que poden compartir el seu color. Però no pot ser una flor perquè no té pètals i les flors no tenen punxes.

Pot ser un cactus? Tot els cactus són iguals?

Tot descartant les dues primeres opcions arribem a la primera conclusió.

ÉS UN CACTUS.

I hi ha cactus diferents, i també poden ser de colors. Al llarg d'aquest curs ja hem tingut dos cactus a la classe i això ens ha fet veure que hi ha diversitat de formes en aquest tipus de planta.

I Ara que ja sabem que és un cactus.

PER A QUÈ DEUEN TENIR PUNXES ELS CACTUS?



La representació mitjançant la plastilina ens ajuda a pensar i a fer les nostres primeres hipòtesis sobre la funcionalitat de les punxes de forma individual.




PERÒ DE SOBTE...




OBSERVEM QUE EN UNA DE LES PLAQUES DE PETRI ON ESTÀ EL CACTUS HI HA :



SUC!!!!




POTSER GUARDA SUC A DINS, PER AIXÒ DECIDIM APRETAR...I MIREU, MIREU QUE PASSA!

Mentre el cactus treu aquesta mena de suc, l'Ían es pregunta : - Meritxell y este suc se puede beber? - la resposta de tots es contundent, NO! Perquè és un suc que està brut.

Arribat aquest punt no cal oblidar que el dubte que encara no havíem resolt era la funcionalitat de les punxes, per això aprofito la pregunta del l´ían per preguntar:

On viuen els cactus?

  • Al bosc
  • A casa
  • A la muntanya

I els plantejo un hipotètic cas.

" Bombolles, i si tots aquests animals que heu dit que viuen al bosc i a la muntanya com per exemple un llop, un dia tingués molta, molta sed i no pogués beure aigua, i no trobés ni un riu, ni una font... on podria beure?"

CARMELA : -¡ El lobo haría shhhh shhhh magiaaa que aparezca agua! ( tot gesticulant fent màgia).

        • Podria beure aigua dels arbres? -els pregunto - Noooo perquè al tronc no hi ha aigua.
        • I podria beure aigua de les flors? - Noooo perquè les floretes no tenen aigua, se les menjarien!
        • I si es trobés un cactus que podria beure el llop? - Siii!!! suc!!!!

- Noooooo perquè és punxarà la llengua!!!

I DONCS PER A QUÈ LI SERVIRAN LES PUNXES?

PER PUNXAR A TOTHOM QUI EL TOQUI!! I AIXÍ NINGÚ EL TOCARÀ!

DIEM ADÉU ALS NOSTRES CARGOLETS!


Ja fa dies que els nostres tres cargols i llimac conviuen amb nosaltres a la classe. I cal dir que els hem cuidat molt bé. Però l'altre dia en marxar tres dies de festa ( pont) va sorgir el sentiment de " solitud". Doncs els nostres cargolets quedaven sense la nostra companyia molts dies...

Per això en arribar aquesta setmana hem estat conversant sobre què podíem fer. La primera pregunta que ens hem plantejat ha estat referent als sentiments dels propis protagonistes. Doncs és important treballar les emocions des de les experiències i situacions viscudes per un mateix, però també saber posar-se en el lloc dels altres , fent així l'empatia un valor fonamental en el procés de socialització i alhora en el creixement personal. Doncs l'empatia ens permet ser més respectuosos amb les opinions dels altres, saber escoltar, ser més conciliador/ a en la resolució de conflictes, i sobretot ens ajuda a relacionar-nos amb les persones que ens envolten.

I doncs:

Com es deuen sentir els cargols quan marxem ?

  • Tristos! Perquè quan marxem del cole ja no tenen nens ! ( Aran)
  • Volem la mama i el papa! (Pixie)
  • I els iaios ( Arlet)

I penseu que dins d'aquesta caseta deuen estar contents? o els agradaria estar a un altre lloc?

  • Siiii perquè és molt bonica ( Roc i Bernat )
  • Noooo volen anar al parc!! ( Raimón)
  • Ja estan cansats i volen anar a buscar la mama i el papa ( Ian)
  • Hem d'agafar l'autocar i anar a la muntanya i allà els trobaran ( Aran)
  • Siiiiiii!! ( tots)
  • Però no podem perquè hem d'anar d'excursió al cole dels bebes a cantar ( referint-se a la cantada de nadales de la llar d'infants) ( Iris)
  • Doncs els podem deixar al pati ( Mariona)
  • Però allà no estan els seus papes i amics ( Marc)


Al llarg d'aquesta conversa l'Ignasi verbalitza que ell i els seus pares han d'anar a la muntanya a buscar un tió. Això ens fa despertar un gran idea. Ja que nosaltres no podem anar a la muntanya pensem que potser ell i els seus pares ens podem ajudar a acostar els nostres cargolets. I a l'ignasi li sembla una gran pensada !!!

Però, i com li explicarem al pare i la mare del l'Ignasi que necessitem aquesta ajuda?

  • Has de trucar per telèfon! - Però vosaltres teniu el telèfon dels papes de l'Ignasi? - Nooooo!
  • Doncs li enviem un missatge pel whatsapp - Però jo no tinc els seu whatsapp, i vosaltres? - Nooooo !!
  • Doncs li fem una carta!



I per això entre tots i totes comencem a pensar quines idees i què volem transmetre amb la nostra carta. Mentre que anem apuntant les frases més importants que donaran forma al missatge que volem enviar.

I és així com hem realitzat una carta col·lectiva amb un ús funcional de la lecto-escriptura sorgit de la necessitat.

L'Agnès i l'Ignasi ( pares de l'Ignasi) han acceptat encantats! I nosaltres estem molts contens ja que els nostres cargolets a partir d'ara restaran en llibertat, buscant la seva família com ens agrada estar a nosaltres.

Moltes gràcies Ignasi els nostres cargols ja estan a la muntanya de Collserola!


LA CURSA DE L'ELMER!

Endinsar-nos en el món dels contes ens permet gaudir d’un gran ventall de possibilitats. Per una banda és un recurs pedagògic que permet als infants imaginar mil i un personatges, crear espais i indrets efímers, descobrir i respectar les diferents maneres que tenim de viure i veure una realitat, i sobretot que les paraules poden expresar moltes vivències i emocions. A més a més per altre banda, mitjançant els contes aconseguim que els nens i nenes s’identifiquen a ells mateixos en aquelles històries. I el més important, que siguin capaços d’empatitzar amb els altres situacions properes al seu entorn o bé llunyanes, fomentan així valors molt importants per al seu desenvolupament i creixement personal. És per això que llegir contes és un recurs molt viu dins l’aula en el dia a dia.




Un dia d’aquesta setmana l’Elmer i els seus amics decideixen fer una cursa ( aquest és tema central del llibre). És per això que mentre anem descobrint les pàgines del seu conte, decidim en recrear i imaginar com pot ser el recorregut de la cursa dins de la selva. Per això poc a poc tots anem participant de la construcció del camí.

La proposta la realitzem i la reflexionem al llarg de la setmana de manera que van sorgint idees cada cop més interessants. En un primer moment el camí sorgit és pla i les idees sorgides són:

Cadascú col·loca la seva peça tot pensant quina part del camí pot ser...

- “ Els elefants caminen sobre pedres”

- “ Aquesta peça és de color blau, pot ser un riu o aigua”

- “ Caminen sobre un pont”

- “ És un tros del camí”

- “ Caminen sobre taules de la selva”

Però en el proper recorregut que fem, comencem a identificar les qualitats de les peces amb un funcionalitat i la seva figura geomètrica.

Però la nostra cursa està plena de figures geomètriques que ens envolten en el nostre dia a dia!

CARGOL TREU BANYA...

Aquests mesos de tardor han estat realment plujosos, per això molts dies hem viscut plegats les sensacions de la pluja dins l'aula i fins i tot al pati ( el so, la olor, la sensació d'humitat...). Aquestes mateixes condicions també són viscudes per uns animals ben coneguts i molt propers a nosaltres : ELS CARGOLS.

Un dia en arribar a la tarda van trobar una petita sorpresa:

En agafar la cargolina la primera necessitat que ens sorgeix és que aquesta hauria de tenir una casa, doncs ens agradaria molt a tots i a totes poder-la cuidar uns dies a la classe. Per això comencen a buscar al nostre voltant què podem aprofitar . Aquesta tasca però no ens resulta fàcil doncs...

"PODEM AGAFAR EL CISTELLET"

- " No per què no té portes i s'escaparà. I té forats"

"AGAFEM AQUEST POTET"

- " És un pot molt petit i no li cap el menjar"

" A LA GRANJA"

- " Però sortirà per les finestres"

"AMB LA CORONA"

-"Té un forat molt gros i també s'escaparà"


Cal dir però que mentre en produeix aquesta conversa, té lloc una situació fruit de l'espontaneïtat d'alguns nens i nenes de la classe. Doncs per ells mateixos decideixen mirar de ben aprop la cargolina amb les lupes. ( doncs cal dir que realment la cargolina és molt petita)

Tan petita és, i el moment és viscut amb tant emoció... que tenim un accident. Doncs sense voler xafem la cargolina i ens quedem sense ella.

I ARA QUE FEM?

- Hem de buscar un germaneta

PERÒ ON LA PODEM TROBAR?

-Hem d'agafar l'autocar i tornar al bosc , i allà trobarem cargols ( Aran). - Però ara no podem agafar l'autocar, perquè estem a l'escola. I a l'escola? En podem trobar cargols en algun lloc?

-A la cuina no en trobarem per què a les cuines hi ha foc i els cargols es poden cremar ( Marc).

-A pisco tampoc per què hi ha coixins molt alts i poden caure ( Mariona).

-Al pati potser sí per què hi ha fulles i terra. ( Roc).


Per això iniciem una recerca per tot el pati. No sense oblidar les nostres lupes per observar les coses amb més detall.

És gràcies a aquesta recerca que descobrim que al pati de l'escola hi tenim un petit hort. On podem trobar enciams i bledes.


Molts de nosaltres sabem que els cargols es deleixen per aquestes dues verdures, per això ens hi estem força estona buscant. Però no en trobem cap.


I seguim buscant i descobrint totes les plantes que hi ha a l'escola.

Finalment no trobem cap germaneta. I semblava ser que la nostra aventura dels cargols quedava finalitzada aquella tarda. Però dies després...

El Roc ens fa un gran regal! Porta una caseta amb tres cargols!

Cal dir però que aquesta caseta resta uns dies a la classe i malgrat sovint molts nens i nenes s'acosten a mirar-la tardem varis dies en veure que els cargols cada cop tenen menys menjar.

Es per això que un dia en obrir la capsa sorgeixen moltes idees en la conversa que es produeix:

  • Quina pudor ( Tots)- i per què fa pudor? - per el menjar esta podrit i esta lleig ( Marc)
  • I què podem fer?- Li hem de posar menjar ( tots) - però quin tipus de menjar li podem posar?- - Pastanaga ( Carmela)

- Enciam ( Raimon, Bernat)

- Pedres , perquè els cargols necessiten llepar les pedres i així tenen calç per tenir les closques més dures ( Roc).

- Gelat ( Arlet) - No perquè es desfarà !(Marc)

- Pa ( Pixie)

  • I tot això penseu que hi cap en aquesta caseta? Penseu que s'hi troben a gust en aquesta capsa?

-Noooo!! necessitem una casa més gran! ( tots).

  • I què hi posarem?

-Un lavabo, un llit, un sofà, joguines,una tele, menjar, aigua, una muntanya, fulles d'enciam, xuxes per cargols... ( és en aquest moment on el llistat de coses a posar dins de la casa dels cargols es fa infinit, doncs ells hi volen posar tot allò que realment és important per a sí mateixos...)

Per això l'opció més propera i més confortable que troben per als nostres cargols és la caseta de joguina, doncs conté en el seu interior totes aquelles necessitat anteriorment esmentades.

PERÒ, EL CARGOLS ON VIUEN?

  • A la muntanya, i al bosc! ( tots)

I per això els pregunto, i al bosc, els cargols tenen lavabo, llit, xuxes, joguines...?

-Nooo, tenen coves de pedres ( Roc)

-S'amaguen a les fulles (Iris)

-Aquesta caseta esta aquí a d'alt, molt alta i podrien caure . Hem de buscar un altre. ( Mariona)

-No té portes aquesta caseta i s'escaparan! (Ignasi)

-Vamos a buscar una casita por las clases. ( Ian)

Per això iniciem la recerca i producció de la nostra pròpia caseta. A la classe dels músics ens regalen una súper capsa de cartró i ens fan una rebuda ben especial.

Entre tots i totes li donem un toc de color!

Una vegada finalitzada la nostra caseta només cal omplir-la. Per això anem busquem tots els elements necessaris que finalment havíem acordat:

  • Menjar ( bledes i enciams del pati)
  • Una muntanya de pedres.
  • I malgrat tot, volem fer un llit per a que estiguin ben calents.


Però de cop i volta, minuts després de posar-los a la capsa...

Els nostres cargols de moment es troben a gust a la caseta que els hi hem fet i encara no han marxat. A més a més aquesta setmana la família ha crescut, doncs tenim un nou convidat. És força misteriós i encara no acabem ben bé de saber què és!

Així doncs la investigació continua ...

COM ES FAN LES BOMBOLLES ?

Al llarg d'aquesta setmana, hem pogut gaudir fent bombolles cada matí. Amb l'ajut de les canyetes i tot bufant, hem experimentat que les bombolles sorgien dintre de la safata. Molts hem après a bufar, doncs inicialment la canya ens induia a beure aigua.


PERÒ, PER QUÈ SURTEN LES BOMBOLLES?

Inicialment hi ha diferents hipòtesis:

  • Perquè a la safata hi ha sabó.
  • Perquè quan bufem surt saliva.

Es per això que tornem a omplir la safata amb aigua, sense sabó ( com tota la setmana):









PERÒ LES BOMBOLLES SENSE SABÓ CONTINUEN SORTIN...

Per això agafem les canyetes i comprovem què hi surt quan bufem...

SURT AIRE!






SURT VENT!

Així doncs en aquest primer experiment arribem a la conclusió que per fer bombolles necessitem:

AIGUA

AIRE

Al llarg de la proposta però també sorgeixen altres idees interessants:

  • "Els peixos també fan bombolles amb la boca sota l'aigua, però no tenen canya"
  • "També es poden fer bombolles amb el cacaolat"
  • " Amb el sabó de rentar també sorten moltes bombolles"
  • "També es poden fer bombolles amb el suc i la llet"

SOM LA CLASSE DE LES BOMBOLLES!

Ara farà dos mesos que vam iniciar l'escola. I encara no haviem trobat un nom que ens identifiqués com a grup.



Un dia d'aquesta setmana vam rebre una visita amb molta il·lusió. Eren els nens i nenes de P4A. Molt contents venien a donar-nos una gran notícia, doncs entre tots i totes havien decidit que a partir d'ara seran "La classe de l'aigua".

Això va crear una necessitat entre nosaltres. Per això ens vam preguntar:


I nosaltres quin nom o quina classe podriem ser?


  • ARAN: La classe de la sorra.
  • MARIONA I L'EMMA: dels pintors i les pintores .
  • CARLOS: de les lupes.
  • IAN I CARMELA: de les bombolles.
  • MARC, ROC, MARIO: dels bombers.
  • BERNAT: dels trens.
  • RAIMON: dels cotxes.
  • IRIS: de l' arc de sant martí.
  • ARLET: de les banyeres de boles (referint-se a les banyeres amb pilotes que utilitzem a l'espai de cos ).
  • IGNASI: dels cuiners i les cuiners.

Després de fer la nostra pluja d'idees, cal assegurar-nos que tothom coneix els temes escollits pels companys i companyes. Per això en arribar un matí ens trobem com a proposta el poder observar i reflexionar sobre aquests. La qual cosa possibilitarà una conversa posterior.

Com som uns grans investigadors, tots junts reflexionem sobre les possibilitats que hi ha darrera de cada tema proposat. I sorgeixen moltes idees:

Què podem investigar sobre...?

  • BOMBERS: " com apaguen el foc", " sobre el foc" ," sobre les mangueres".
  • SORRA: "que hi ha sorra negre i sorra marró", " que hi ha sorra a la platja".
  • PINTORS I PINTORES: " podem pintar amb pinzells"
  • LUPES: " podem observar insectes", " podem mirar castanyes o coses del bosc".
  • TRENS: " les vies del tren"
  • COTXES: " que tenen rodes", " que són de colors".
  • ARC DE SANT MARTÍ: " que podem mirar el cel" .
  • BANYERES DE PILOTES DE COLORS: " podem estar a dins i a fora", " hi ha pilotes de molts colors", " són rodones".
  • BOMBOLLES: " es pot bufar i surten bombolles".


Una vegada feta la reflexió grupal iniciem a nostra primera votació. No obstant això, abans d'iniciar aquest procès expliquem què vol dir i quin serà el resultat final, un únic guanyador. És a dir , el tema amb més vots escollit per la majoria i per tant democràticament per tots i totes.

En acabar de votar, visualment es pot observar com la torre més alta correspon a les bombolles i per això la nostra estimació és que aquest serà el tema guanyador. Tot i així decidim fer la comprovació, tot comptant cadascuna de les propostes per així fer un recompte real.


Aquest sistema de votació ens ha permès treballar diferents conceptes matemàtics com ara el comptatge, la representació numèrica i la representació gràfica ( inici a la gràfica: diagrama de barras) entre d'altres. Però sobretot la conversa que hem establert aquests dies ens ha ajudat entendre que les decisions cal parlar-les i decidir-les en consens de tots i totes, sempre respectant les opinions dels altres. Cal dir però, que en alguns moments ens ha costat entendre que el nom de la classe no era aquell que haviem votat, tot i així finalment el nom escollit ha estat acceptat per part de tots i totes amb molta il·lusió.

I finalment...

SOM LA CLASSE DE LES BOMBOLLES!!!

Tant contents hem estat, que aquesta gran notícia l'hem volgut explicar a tots els nostres amics i amigues de l'escola!

L' OSCAR de la classe de l'aigua tot content ens diu:

" Les bombolles és fan amb aigua, i nosaltres som la classe de l'aigua! Podem fer coses junts perquè les bombolles necessiten aigua!"



...quina gran idea!



HISTÒRIA D'UNA CARBASSA...

En arribar el dilluns al matí la Laila ens ha portat un petit record del seu cap de setmana. Un vegetal que de seguida desperta la curiositat per la seva forma, colors i textura. En un primer moment però, desconeixem de quina verdura es tracta, però de seguida sorgeixen les primeres hipòtesis.

I què deu ser això que ens ha portat la Laila?

- Un porro!

- Una carbassa!

- Una patata!

Inicialment ja sorgeix el concepte de carbassa per diferents nens i nenes de la classe , però cal comprovar totes les possibilitats. Per això decidim mirar els tres elements de ben a prop tot comparant i observant les seves propietats.



Com és el porro? És igual que això que ha portat la Laila?

" No són iguals perquè el porro és molt llarg "

"El porro olora raro, fa olor a ceba"

" És de color blanc i verd, i no té color groc!"

" Aquí baix té uns pels que són per beure aigua!"


I les patates ? Són iguals que això que ha portat la Laila?

" Són de color groc i també vermelles"

"Quan les toquem són finetes"

" Tenen uns puntents de plantes"

Així doncs després de molt conversar arribem a diferents conclusions:

  • " És una carbassa, perquè si fos una patata, la patata haurià de tenir coses verdes i textura rugosa" i - Què és la textura rugosa? - que quan la toquem té punxes!"
  • " No és un porro perquè no és llarga i no té pels per xupar l'aigua! "
  • " És una carbassa!"
  • " Les carbasses són per fer monstres"

Ara que ja hem descobert que és una carbassa, aprofitem les varietats que la tardor ens proporciona i generem un nou dubte. Per això en arribar un matí trobem una capsa plena de...

" No!!! hi ha una sindria petita!"

" Hi ha una pera "

"Aquesta és molt grossa i molt fineta"

De seguida identifiquem les carbasses similars però :


Totes són carbasses?

Arribat en aquest punt sense saber si totes corresponent a la mateixa família del vegetal, decidim que podriem obrir-les per veure què hi podem trobar. Potser això ens dona alguna cosa pista per seguir investigant.



Però, què hi deu haver dins ?



Una vegada feta la representació de les nostres suposicions, reflexionem sobre aquestes. I s'estableix una conversa on ja descartem alguns dels elements aquí dibuixats:


  • " No hi pot haver un ocellet, perquè quan tallem amb el ganivet es morirà"


  • "No hi ha un violí perquè no sona música"


  • " Però Meritxell per què no la obrim? vaaa! i així veiem que hi ha?"

" Té pipes grans i aquesta és taronja"

" Té pipes mitjanes i està arrugada per dins"

"Té pipes petites"

" Té pipes molt petites, és una síndria petita"

Així doncs una vegada acabada aquesta observació a l'aula sorgeixen les darreres idees, i per tant les conclusions finals:

  • Hi ha carbasses taronges, blanques, grogues i verdes.
  • Tenen pipes grans, mitjanes , petites i molt petites.
  • Tenen forma de pera , de patata o de rodona.
  • Unes són finetes i unes altres rugoses.
  • Unes pesan molt i altres molt poquet.
  • Hi ha grans, mitjanes i petites.

Cal dir però que no tots i totes acabem d'identificar l'última carbassa com a tal, doncs la similitud exterior i les pipes interiors fan que encara una quantitat de nens i nenes de la classe continuïn pensant que és una síndria petita.

CONEIXEM ELS ESPAIS

Durant les tardes d'aquestes setmanes hem anat a conèixer alguns dels espais que aviat començarem a fer amb els nens de P4. Hem anat a l'espai de ciència, al de psicomotricitat i hem fet algunes creacions artístiques. Juguem i experimentem molt tranquils, descobrint llocs i materials nous.

FEM PSICOMOTRICITAT!

Ja hem començat les sessions de psicomotricitat els dimarts al matí amb l'Esther. Ens ho passem d'allò més bé destrossant la torre, saltant, enfilant-nos per les espatlleres, corrent, jugant... És un gran moment per anar descobrint les nostres possibilitats, per conèixer millor el nostre cos i per guanyar seguretat i confiança.

BON DIA !

Als matins entrem a l'aula cada vegada més tranquils i contents, això ens permet gaudir dels jocs proposats i de les experiències del dia a dia. Us deixem un recull de fotografies on podreu veure que bé ens ho passem.