Senyoreta Maria Blanco

PARLEM AMB...

MARIA BLANCO

Mestre del grup DOMOS (7 anys)




"La metodologia és totalment diferent, tant en la manera de fer com les eines per fer-ho."

Ha canviat molt l'educació des de que va començar a ser mestra a l'escola?

A veure és que per mi ha canviat molt. Perquè jo vaig començar en una escola tradicional. Per mi va canivar moltíssim quan vaig venir cap aquí, perquè la metodologia era totalment diferent, tant en la manera de fer com en les eines per fer-ho. Tot plegat, trobo que va haver-hi un gran canvi.


Per què va triar aquest model d'ensenyament?

Bé perquè considero que el nen és més lliure, i pots treballar les seves inquietuts en comptes d'un llibre que marca la lliçó i has de fer uns exercicis i l'endemà has de continuar si o sí amb la lliçó.

Què és el que més li agrada de l'escola?

A mi, el que m'agrada més de l'escola és la llibertat qie tenim en quan els horaris, és una cosa que m'ha sobtat des del principi, perquè com us he dit jo venia d'una escola tradicional, i al arribar aquí i tenir aquesta franja horària és el que m'ha permès tenir més llibertat i el que m'ha sobtat més.

Ha treballat sempre a primària?

No, jo he treballat 14 anys amb el que dia d'avui que és 1r i 2n de la ESO, que en aquells moments era 7è i 8è. Després d'això, si que he treballat sempre a primària. He estat més per les edats de 9-10 anys i aquest és el curs que estic amb una edat tant petita que diguem, 7 anys.

Què li va portar a ser professora?

Havia estat la meva il·lusió sempre, jo vaig estar en una escola rural, als meus principis i d'alguna manera jo tenia aquell referent de la mestra que era una persona adient al poble, que venia cap allà i em cridava molt l'atenció, la seva figura i el fet de veure que doncs, gràcies a ella,ens anàvem obrint.

Va especialitzar-se en alguna matèria en concret?

Bé, he fet l'especialitat de llengües, però he acabat fent una mica de tot.

Té alguna curiositat a comentar dels seus anys a l'escola?

Més que la curiositat és un treball que vaig poder desenvolupar amb els nens arran d'una activitat de música que vam fer d'un concert de cap d'any. Vam treballar tot un trimestre a partir d'un instrument del qual realment no hi havia cap informació. I vam ser capaços, fins i tot, de fer-lo amb la mida que realment era i va ser tota una descoberta, perquè primer ens va donar per treballar tot un trimestre i a més a més la inquietud que van tenir els nens per haver de crear-lo i veure'l. Com us deia, no hi havia gens d'informació d'ells, i ja us diré que vam presentar-lo als Premis Baldiri i vam guanyar.