Recerca d'iNformació: Marc teòric

Introducció

      Hem buscat informació i amb aquesta informació hem construït el marc teòric amb el que creiem que es mes important. Hem buscat informació a llibres recerques i pagines web.



Dormir poc o molt els caps de setmana

     

      Dormir poc entre setmana i molt els caps de setmana afecta negativament al rendiment acadèmic i cognitiu dels adolescents especialment a les noies (donada la diferent velocitat del desenvolupament en la pubertat), segons un estudi de la Universidad Complutense de Madrid. També sabem que els adolescents que dormen poc entre setmana però molt ( inclús fins a dues o tres hores més) els caps de setmana registren un menor rendiment acadèmic i cognitiu que aquells que descansen de forma més regular, una situació que s'aguditza en el cas de les noies.

    

Què passa si dorms poc?

 

      Un estudi va analitzar els patrons de son, les habilitats cognitives i les puntuacions acadèmiques de 796 joves de entre 12 i 16 anys. La investigació revela que una major irregularitat de son es va associar amb pitjors notes i menor rendiment en les habilitats cognitives verbals, espacials, de raonament i numèriques.

      Les joves es relacionen amb un pitjor rendiment en totes les proves d’habilitats cognitives excepte la de fluïdesa verbal i amb pitjors notes acadèmiques en el cas de que dormin menys de les hores necessàries

     Els nois únicament tenen un pitjor resultat en les proves de raonament i numèriques.

   

 Els joves que dormen menys són els que estan per sota de la mitjana i els que dormen més son els que estan a la mitjana, molt per sobre dels que dormen menys. Dormir menys, ficar-se al llit tard i de forma irregular afecta al rendiment escolar dels joves. Una bona quantitat i qualitat de son nocturna, és un factor essencial per permetre un adequat funcionament diürn dels éssers humans.


Què dormen els adolescents?


    Un estudi de les hores de son recomanades demostra com els participants, estudiants de la ESO, dormen menys segons van complint anys, d'una mitjana de 8 hores i mitja amb 12 anys passen a no arribar a 8 quan tenen 16 anys.

     Es recomana un mínim d'hores diàries segona l'edat:

        


Informació video:  Per que els adolescents tenen un ritme diferent?  Els adolescents entre 12-17 anys retarden el somni  per el canvi hormonal. Els experts diuen que els adolescents tenen el cervell més dormit pel matí i no rendeixen tan bé en classe. En alguns països ja han retrassat l’entrada a les classes i han comprovat que els adolescents rendeixen millor. 

 

Qualitat de la son


           Apart de les hores mínimes de son també és molt important un somni profund. La quantitat de son que un nen dorm no depèn només de quantes hores ho faci sinó també del profund que sigui el seu son


QUANTITAT/QUALITAT = TEMPS TOTAL DE SON x PROFUNDITAT

       

Com afecta al cervell


       Dormir poques hores afecta a una regió del cervell associada amb la memòria i l'aprenentatge (hipocamp). Això es deu a que durant el son es reposen els neurotransmissors cerebrals, per la qual cosa l'insomni genera una pèrdua de connectivitat entre les neurones presents en aquesta àrea del cervell.

       Quan dormim, el cervell passa per una sèrie d'etapes diferents que van aprofundint en diversos estats.

        La primera etapa és la somnolència. Es tracta de quan ens estem quedant adormits. Aquí els músculs comencen a relaxar-se, la respiració és més pausada i el cervell comença a reduir el ritme de la seva activitat.


         Una de les estructures cerebrals que madura durant l’adolescència és la glàndula pineal que es troba al centre geogràfic del cervell. Una de les funcions principals d’aquesta glàndula és regular el cicle de son i vigília, aquest s’anomena    “ cicle circadiari “. Ho fa a través de la neurohormona “ melatonina “, que indueix la relaxació i provoca l’inici del son. En absència de llum, la glàndula pineal secreta la melatonina, per això tendim a dormir de nit. El funcionament de la glàndula pineal es relaciona amb la llum que capten els ulls i amb la regulació de diverses activitats biològiques bàsiques. A més d’afectar al cervell també afecta al cos ja que si dorms més creixeras més (altura etc) això passa en adolescents.       

         

El cicle circadiari 


         El cicle circadiari marca el ritme dels períodes de vigília i son, això és important per mantenir el cos i la ment en bon estat. La vigília és necessària per establir relacions amb l’entorn, alimentar-se … I el son ho és per regenerar els sistemes biològics i consolidar les experiències viscudes durant l'estat de vigília.

       El cos s’anticipa als canvis de l’exterior a través de la seva activitat fisiològica, això implica que les alteracions fisiològiques puguin alterar el son. Una de les alteracions fisiològiques més freqüents durant l’adolescència és l’estrès. Un son reparador es produeix en absència d’estrès.

        Un dels aspectes que destaquen en els adolescents és que tendeixen a anar-se’n a dormir i a llevar-se més tard que els infants i els adults. Això és degut al procés intrínsec de maduració de la glàndula pineal i d’unes altres zones del cervell que també es relacionen amb el son i la vigília. És a dir, el cicle circadiari s’altera i el rellotge intern del cos s’endarrereix gairebé un parell d’hores respecte al dels infants i dels adults, això provoca que la somnolencia nocturna s'inicia una mica més tard durant aquesta etapa.

       Aquest retard del cicle circadiari té diverses conseqüències com el fet que a la nit els costa més anar-se’n  dormir, però al matí han d’aixecar-se aviat per complir amb les seves obligacions acadèmiques. Això implica que dormen menys hores de les necessàries, es calcula que poden arribar a perdre entre dues hores i dues hores i quaranta-cinc minuts de son cada dia, cosa que té importants conseqüències per a la seva salut física i mental. La memòria i l’aprenentatge es consoliden mentre dormim.


La falta de son


       La falta de son durant l’adolescència s’ha relacionat amb alguns trastorns fisiològics i metabòlics com: obesitat, hipertensió i trastorns cardiovasculars, que poden manifestar-se durant la vida adulta, a més de fer-ho a través d’alteracions de la conducta ( depressió, baixa autoestima, inestabilitat anímica, anorèxia, bulimia, impulsivitat i agressivitat, menor capacitat per a l’aprenentatge, inhibició de la creativitat, lentitud en la resolució de problemes, badades i oblits i més predisposició al consum de substàncies tòxiques ). Tot això està associat a un increment de l’estrès.   

       Les dues formes més habituals que té el cervell d’enfrontar-se a l’estrès és a través de reaccions emocionals de por, cosa que els porta a amagar-se o fugir, fins i tot d’ells mateixos, o a la ira i l'agressivitat, és adir, la falta de son pot produir una major inestabilitat.

        La falta de son afecta negativament en el rendiment escolar. Per exemple dormir poc: baixa la velocitat de reacció, la velocitat de comprensió de qualsevol tipus d’estímuls, … Segons Juan Anytonio Madrid, ha fet una enquesta de 10 preguntes amb respostes de sí (1 punt) o no (0 punts) i els resultats d’una escola de primaria o secundaria la majoria dels alumnes havien suspès. Aquest video l’ha fet Juan Antonio Madrid. Juan Antonio Madrid és Catedràtic de Fisiologia i Especialista en Cronobiologia per la Universitat Pierre i Marie Curie de París. A més, dirigeix actualment el Laboratori de Cronobiologia (Cronolab) de la Universitat de Múrcia, que forma part del CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable Ciberfes. 

   

Dormir entre setmana


      Diversos treballs com psicologia han comprovat què quan deixem que els adolescents s’aixequin una mica més tard al matí el nombre de dies que faltaven a l’institut per malaltia es va reduir un 50% respecte a quan s’havien de llevar a l’hora habitual d’entrada a l’institut. Això és degut al fet que el sistema immunitari, que també aprofita les hores de son per regenerar-se i la funció del qual es veu influenciada per la neuro-hormona melatonina, està més actiu quan s'aixequen més tard, en conseqüència, els protegia d’infeccions comunes com la grip i els refredats. Pel que fa el rendiment cognitiu aquest estudi va demostrar que el percentatge d’alumnes que van assolir un bon progrés va augmentar un 20% quan s’aixecaven més tard. Cal dir, que aquestes conclusions no es poden aplicar a tots els països, ja que és necessari estudiar cada context sociocultural. Però, sigui com sigui, el simple fet de tenir la possibilitat de dormir més als matins és en principi  positiu per al desenvolupament i la maduració cerebral dels adolescents.

       És important dormir a la nit però també ho és descansar durant el dia, entre períodes d’activitat. Es va demanar a uns voluntaris que fessin una tasca d’aprenentatge, a uns se’ls deixava descansar mentre que a uns altres no. L’endemà es reprenia la tasca. Els que havien pogut descansar després dels exercicis d’aprenentatge la reprenien gairebé en el mateix punt de coneixement on l’havien deixat. En canvi, els que no havien pogut descansar experimentaven una disminució molt més gran del que havien après el dia anterior. És a dir, durant les jornades d’estudi i treball han de programar-se estones de descans per anar consolidant els aprenentatges de manera progressiva.

          Finalment, cal destacar la importància dels minuts previs a anar-se’n a dormir, que han de servir als adolescents, perquè el cervell i el cos iniciïn la relaxació. No han d’estudiar fins a l’últim segon abans de ficar-se al llit, ja que el cervell necessita una estona, al menys mitja hora, per desactivar-se poc a poc.

       En la retina hi ha molts tipus de cèl·lules fotoreceptores implicades en la percepció dels colors i en la visió en condicions de baixa lluminositat. Hi ha un altre tipus de cèl·lules fotoreceptores que serveixen per regular el cicle circadiari. 

Així les pantalles que emeten llum diürna dificulten conciliar el son si s’utilitzen de nit perquè transmeten al cervell la impressió que encara és de dia. Com a mínim mitja hora abans de ficar-se al llit no s’haurien d’utilitzar aquestes pantalles ni tampoc fer activitats estimulants.