Glossari

Al·legar l’exercici il·legítim: Dir que exerceixes un dret que no és legítim. És a dir que no s’ajusta a les normes vigents.

Cambra: És l’ hemicicle del Consell general. És a dir l’espai en forma de semi cercle a Andorra, on els consellers i conselleres generals debaten i voten les normes, els tractats, les resolucions, entre altres. En el sentit figurat significa l'ens del qual formen part els i les consellers/es generals.

Condició de nacional: És aquella condició que et dóna el fet de tenir la nacionalitat d’un país determinat. En aquest cas l’andorrana.

Conflicte de competències: Quan un òrgan de l’Estat creu que un altre òrgan fa actes del qual pensa que no és competent. I quan entre dos òrgans cadascú pensa que l’altre òrgan li ha envaït les seves competències.

Delicte flagrant: És un delicte descobert in fraganti, és a dir que es descobreix a la persona mentre està cometent el delicte.

Derogació: És el procediment segons el qual una norma (lleis, articles, decrets…) deixa de ser vigent.

Dignitat humana: És el dret inherent al respecte i a la integritat dels éssers humans recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Dret de rectificació: Dret de modificar, de rectificar una norma.

Dret d’associació per a la consecució de fins lícits: Dret de les persones a agrupar-se i unir-se per assolir fins comuns.

Dret de l’empresa: És la llibertat de les persones de crear una activitat econòmica, comercial, de producció o de serveis pròpia.

Estat de Dret: És un Estat on hi ha la separació dels poders (executiu, legislatiu i judicial). I és un estat de dret perquè la seva organització s’articula a través de la llei i de l’ordenament jurídic.

Estat independent: Estat que no depèn ni està tutelat per un altre Estat.

Estat social: És estat social perquè protegeix i millora la qualitat de vida de tota la ciutadania. Un estat social garanteix una sèrie de serveis a tots els ciutadans per a assegurar un progrès col·lectiu.

Estatut jurídic: És la norma amb la qual s'emmarca una entitat, un òrgan, una persona, entre altres.

Jurisdicció: Del què es té competència. Per exemple en dret és allò on els Tribunals són competents. Els límits de l’Estat o dels àmbits on es pot actuar perquè ho poden fer ja que són de la seva competència.

Llei qualificada: És una llei de rang superior que necessita d’acord amb l’article 57.3 de la Constitució la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció parroquial i la majoria absoluta dels Consellers Generals elegits en circumscripció nacional. Tanmateix, les lleis qualificades que no figuren a l’article 57.3 de la Constitució necessiten únicament la majoria absoluta de l’arc parlamentari.

Llei de pressupost general: És la llei on hi ha el pressupost de l’Estat. És a dir que és la llei que dicta els diners disponibles, els ingressos previstos i com i en què es gasten, capítol a capítol (el Govern (Administració general, cossos especials, càrrecs polítics, funcionaris, contractuals...)) el Consell general, el poder judicial i tots els òrgans depenent de l'Estat) aquests diners públics de l’Estat.

Litigi: És un conflicte que oposa a diverses persones.

Matrimoni canònic: És el matrimoni celebrat pel ritu catòlic i reconegut en l’ordenament jurídic andorrà.

Norma suprema de l’ordenament jurídic: La norma suprema és la que se situa al capdavant de l’ordenament jurídic (lleis, normes, decrets…). A Andorra, la norma suprema que està per sobre de tot ordenament jurídic andorrà és la Constitució.

Principi d’igualtat: El principi d’igualtat obliga a tractar de la mateixa manera en dret i en drets a tots i a totes els ciutadans i ciutadanes, sense cap mena de discriminació.

Principi de jerarquia: El principi de jerarquia implica que una norma (llei, decret…) de rang inferior no pot en cap cas contradir o canviar el sentit de la norma de rang superior. Per exemple a Andorra una llei (rang inferior) no pot ni contradir ni alterar allò que diu la Constitució (rang superior).

Principi de legalitat: Tot acte jurídic (normes, lleis, decrets, sentències…) ha d’estar conforme a la normativa jurídica vigent d'acord amb la Constitució.

Principi de participació i pluralisme: principi de participació sense discriminació ciutadana i de pluralisme de pensament ideològic, religiós o social entre altres.

Principis d’acció de l’Estat:  Segons l'article 3.2 de la Constitució són: "els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i de prohibició de tota arbitrarietat"

Principis de Dret Internacional públic: Principis que estan, en principi, per sobre del dret intern dels Estats. Es el dret, la norma (amb acords internacionals, organismes internacionals,) jurídica que regeix les relacions internacionals entre Estats, Institucions o altres organismes internacionals. 

Principis de no retroactivitat: La llei, la norma jurídica no té efecte anterior a la data de la seva aprovació. És a dir que no es pot aplicar a fets ocorreguts abans de l’aprovació de dita llei o norma.

Principis de publicitat de les normes jurídiques: Tothom ha de tenir accés i a conèixer les normes jurídiques (edictes, lleis, decrets…) pel que s’han de publicar obligatòriament. A Andorra es publiquen totes les normes jurídiques al BOPA.

Principis de jerarquia: El principi de jerarquia implica que una norma (llei, decret…) de rang inferior no pot en cap cas contradir o canviar el sentit de la norma de rang superior. Per exemple a Andorra una llei (rang inferior) no pot ni contradir ni alterar allò que diu la Constitució (rang superior).