El meu procés d’adaptació ha estat lent. Fins a l’última setmana no he sentit que m’hagués adaptat del tot. Sí que hi ha hagut moltes circumstàncies de la vida quotidiana que m’han costat més o menys. Per exemple, a l’empresa no he tingut cap problema, ja que hi ha hagut un bon ambient i no m’ha costat gaire adaptar-m’hi. Un altre exemple és l’allotjament, ja que, com que hi passes bastant de temps, t’hi acabes acomodant força bé.
Les situacions que més m’han costat a l’hora d’adaptar-me han estat l’idioma i els costums de vida que tenen en aquest país. Pel que fa a l’idioma, a la feina ens entenem entre els companys, però el programari i la majoria de la gent de la ciutat parla flamenc, un idioma que no domino.
També m’ha costat adaptar-me als costums del país, com ara el menjar i l’estil de vida en general. El nivell de vida és superior i això fa que tot sigui més car. Aquest és un aspecte que hem pogut observar durant l’estada i al qual encara em costa adaptar-me.