1 de febrer, dia de Sant Ignasi.
La Pesta a Son Servera
1 de febrer (Sant Ignasi)
Festa promesa per la vila com a commemoració de l'alçament del cordó sanitari establert amb motiu de l'epidèmia de la pesta de 1820. El dia 1 de febrer de 1821 s'alçà definitivament el cordó sanitari que limitava el poble, i a partir d'aquella data l'església es va comprometre a celebrar una missa solemne cada any en record dels familiars que la varen patir.
No se sap exactament com es produí l'epidèmia, però sembla que arribà a bord d'una embarcació procedent de Tànger que ancorà o naufragà a les nostres costes. Fos com fos, el 1820 ja havia assolat el poble amb 1040 morts, i havia deixat una població de tan sols 768 habitants. A aquests , els devem que reconstruïssin socialment el nostre poble, i per això els recordam cada any.
YERSINA PESTIS
La pesta és una malaltia infectocontagiosa aguda causada pel bacteri Yersina Pestis. L'home sol ser contagiat mitjançant la picada de les puces Xenopsylla i Pulex irritants, després que aquesta s'hagi alimentat de la sang de les rates o altres animals infectats.
Es presenta en tres formes: La més corrent és la pesta bubònica, a causa de les tumefaccions o bubons als ganglis limfàtics, generalment als engonal, les aixelles o sota dels maxil·lars; també s'acompanya de lesions hemorràgiques a la pell. Causa la mort d'entre el 40 i el 50% dels afectats, després d'uns dies d'incubació, febre alta, obnubilació mental, pèrdua de consciència i xoc. La forma pneumònica es contagia directament de persona a persona mitjançant la inhalació de partículs salivars amb el bacil, afectant de forma massiva el teixit pulmonar. És letal quasi sempre. Per últim, la forma septicèmica o disseminació massiva dels bacteris a la sang a la sang. Esdevé la mort en un cent per cent del casos.
El 1820 tan sols es coneixia la simptomatologia de la pesta bubònica, però s'ignorava la causalitat i la terapèutica a aplicar. La medecina més avançada d'Europa encara es basava en pressupòsits hipocràtics provinents de l'antiguitat. Aquest fet explica que, no només fos desconeguda l'etiologia de la pesta, sinó la de totes les malaties infeccioses.
Fins el 1894 no va ser descobert el bacil causant de la pesta per Alexandre Yersin (1863-1943) i la forma de transmissió als humans. Però fins el descobriment dels antibiòtics, al segle XX, no es va poder curar.
LA PESTA I ELS HOMES
Les crisis de mortalitat per malalties epidèmiques acompanyaren la humanitat fins gairebé l'arribada del segle XX. Es tracta de la pigota, el tifus, l'àntrax, la tuberculosi, el paludisme, la febre groga, el grip, el còlera, entre d'altres.
Però la pesta ha estat l'epidèmia per excelència. Només el seu nom terroritzava la població.
El cicle més famós i conegut d'Europa occidental es va iniciar el 1347-1348, amb l'anomenada Pesta Negra. Les conseqüències foren catastròfiques. Al segle XIV la població minvà entre la meitat i els dos terços depenent dels indrets.
El llevant de Mallorca
La zona afectada per la pesta de 1820 és l'anomenada comarca de Llevant, integrada, pels municipis d'Artà, Capdepera, i Son Servera, i, en menor mesura, Sant Llorenç des Cardassar.
A la part forana de Mallorca, la gran majoria de la població es dedicava al sector primari. Així mateix no faltaven artesans i comercials sobretot a Artà i Capdepera. Per contra a Son Servera i Sant Llorenç més del 90% dels habitants es dedicaven a l'agricultura.
El contacte amb el mar que oferia l'actual Port Vell no es pot passar per alt, ja sigui per activitat com la pesca o per activitats i·licites com el contraban.
La situació de Mallorca facilitava el comerç i apropava el perill epidèmic.
Epidèmies invisibles
El perill epidèmic per al sud d'Europa s'incrementà des de 1787 a causa de l'aparició de la pesta al nord d'Àfrica i la febre groga a les costes espanyoles. A Mallorca la resposta més important fou una millora del sistema de resguar, gràcies a l'aixecament de cordons sanitaris que cobrien el litoral de l'illa i canalitzaven el comerç al port de Palma, amb el respeciu sistema quarentenari.
D'aquesta forma els mallorquins es defensaven d'unes epidèmies invisibles o externes que condicionaven la seva existència. El perill s'incrementà el 1818 amb la declaració de la pesta a Tarifa i amb la febre groga de Cadis a l'any següent. Per aquest motiu el cordó sanitari continuà actiu fins el març de 1820. Llavors, les noves autoritats liberals suprimiren el 16 de març el cordó del litoral que resguardava l'illa.
Fou la primera passa perquè les epidèmies invisibles es tornessin visibles per als mallorquins.
El mal innombrable
La bona formació dels metges mallorquins no va ser suficient per actuar efectivament durant els inicis de l'epidèmia.
Tot i que la primera mort de na Francisca Brunet va ser el 5 de maig, fins dia 26 de maig els quatre facultatius que es trobaven a Son Servera, Jaume Nebot i Pere J. Sureda arribats des d'Artà i Serafí Nebot i Joan Lliteres, no comunicaren a la Junta Superior de Sanitat de la província que es tractava d'una malaltia contagiosa. Tot i així els veïns rics ja havien abandonat les seves respectives poblacions.
Però el Dr Miquel Pascual, comissionat de dita Junta rebaixà la situació i eliminà el seu caràcter contagiós en arribar el dia 27 de maig. Qualificà la dolència com a Febre pútrido-verminosa i la va atribuir a la debilitat i mala alimentació dels propis serverins. Això provocà una relaxació de les mesures d'aïllament.
Així mateix, Pascual canvià el diagnòstic dia 29, qualificà la malaltia com a Putrido-ataxica maligna de género contagioso. Però encara considera que les causes endògenes de Son Servera poden ser les principals causants.
A pesar de les evidències i dels testimonis sobre el terreny, la Junta de Sanitat encara no s'atrevia a qualificar oficialment l'epidèmia de pesta. El primer metge que ho va fer va ser l'inspector d'epidèmies Antonio Almodovar, almanco des del 9 de juny. Però la Junta de Sanitat no la qualificarà d'aquesta forma fins al 15 de juny, i no ho farà públic en un ban fins dos dies després.
Declaració de guerra
L'actuació més antiga per fer front a la pesta era l'aïllament de les poblacions afectades. Els fonaments teòrics deien que la epidèmia era provocada pels miasmes, una espècie d'àtoms invisibles amb ganxos que viatjaven amb les persones infectades o els seus animals i objectes, encomanant la infecció als individus sans per la proximitat o el contacte. El 1820 aquest raonament va implicar un triple acordonament:
TERRESTRE, dels pobles afectats respecte de la resta de l'illa. Per evitar la sortida de persones infectades. Defensat per més de 3000 soldats, amb cavalleria i canons, reforçat per civils armats.
MARÍTIM, del litoral illenc. Per evitar entrada i sortida de persones i mercaderies sospitoses a l'illa. Habilitant únicament el port de Palma amb quarentenes. Per mantenir l'activitat comercial.
LOCAL, de cada municipi respecte de la resta. Control del moviment de la població interior. Expedició de butlletes sanitàries. Composat per personal civil armat sota el comandament dels batles.
Campaments, hospitals i teràpies
A Son Servera, el 28 de maig, es crearen dos campaments per a persones amb bona salut, a Son Jordi i la Penya Rotja i un hospital per a malalts al casc urbà. A partir del 22 de juny el poble queda desert i es crea un nou campament per a individus sans vora el mar, al camp de na Llambies, dins Son Corb.
S'han de matar els cans i moixos, fins a una llegua a l'esquena del cordó.
Foc i purificació
Una tercera actuació sanitària fou de tipus higienista. També es desenvolupà un pla de desinfecció, publicat el 15 d'agost de 1820, i que no s'aplicarà fins al setembre.
Consistia en:
-Cremar totes les robes i mobles de les cases dels pobles afectats. -Conduir el ramat al mar i capficar-lo a l'aigua diverses vegades, després s'han de tondre, untar de vinagre i cremar la llana. -Cremar tots els tancats per a animals i totes les pletes, fins a 20 passes al voltant. -Es faran fumigacions amb maganesa, àcid sulfúric, sobre, sal i vinagre, cal viva i lleixiu. -Es cremaran les barraques dels campaments i hospitals rurals. -S'havia de vigilar que ningú s'apropiés de coses i gèneres. -Per últim, es va demanar que "El dia que empieze la desinfeccion fuera muy justo impetrar con alguna rogativa pública en auxilio de Dios"
Paral·lelament, s'eliminaren els focus de males olors, obrint finestres a les cases, eliminant l'aigua estancada, els femers i els cementeris urbans, que foren trets fora dels nuclis de població. Aquestes mesures s'aplicaren a tota l'illa.
Mortalitat
Una mortalitat catastròfica, especialment a Son Servera, del mateix nivell que la pesta negra de 1348. De 1684 persones en moriren 1040.
