la geometria màgica
Després d'haver conegut les diferents línies i angles que ens envolten al nostre dia a dia. Abans de descobrir els cossos geomètrics, aquest dimarts, en Víctor Iván García Aguiar ens va presentar una sorpresa molt brillant i màgica.
Ens va visitar al centre amb un bon recull de material matemàtic màgic i manipulatiu, amb el qual ens va presentar i proposar a través d'una mirada fantàstica els principis geomètrics.
Vam realitzar dues activitats.
La primera constava en la realització de diferents polígons i cossos amb geometria màgica a partir de llum ultraviolada. Es duu a terme amb pals i figures fosforescents de material manipulable tipus Montessori.
Amb aquesta activitat, vam veure construir diferents polígons, poliedres i prismes a partir de bombolles que formaven parets transparents i de colors, que han fet possible un apropament diferent a la geometria matemàtica.
COM ES TREBALLA AMB LA TÈCNICA COOPERATIVA: "LLAPIS AL MIG"
El mestre dóna a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen a classe com membres tingui l’equip de base (generalment quatre). Cada estudiant ha de fer-se càrrec d’una pregunta o exercici:
Ha de llegir-lo en veu alta i ha de ser el primer en l’exercici o en opinar sobre com respondre la pregunta.
A continuació, demana l’opinió de tots els companys d’equip seguint un ordre determinat (per exemple, el sentit de els agulles del rellotge).
Ha d’assegurar-se que tots els companys aporten informació i expressen la seva opinió. A partir de les diferents opinions, discuteixen i entre tots decideixen la resposta adequada.
Finalment, es comprova que tots entenen la resposta a l’exercici tal i com ho han decidit entre tots. També es comprova que saben anotarla al quadern.
Es determina l’ordre dels exercicis. Es deixen els llapis o bolígrafs al centre de la taula quan un estudiant llegeix en veu alta la seva pregunta o exercici i durant tot el procés d’expressió d’opinions i decisió de la resposta correcta. Això indica que, en aquells moments, només es pot parlar o escoltar, però no escriure. Quan tothom té clar què és el que s’ha de fer o respondre en aquell exercici, cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa l’exercici en qüestió en el quadern. En aquest moment no es pot parlar, només escriure. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula i se segueix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida