PREHISTÒRIA

Durant la prehistòria els homes sovint pintaven escenes de caça d’animals a l’interior de coves. Aquesta manifestació artística no era només un simple esbargiment lúdic, sinó que tenien la funció de afavorir l’èxit de les caceres, atorgant a aquestes pintures poders sobrenaturals.

TEATRE D'OMBRES

Els espectacles d'ombres són el precedent més antic de la projecció d'imatges.

Les ombres xineses, precedents del teatre d'ombres, parteixen d'un joc popular basat en un efecte òptic teatralitzat, que consisteix en col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta ombres a la pantalla que representen figures estàtiques o en moviment. A part de fer-se servir les mans, també es poden utilitzar titelles de tija per representar els diferents personatges de la funció. Les ombres xineses no van néixer a la Xina, malgrat el que indica el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era.

Les ombres xineses constitueixen un dels primers esforços per materialitzar l'afany humà ancestral de reproduir el moviment sobre una pantalla, i en aquest sentit es poden concebre com un antecedent remot del cinema.

LA FOTOGRAFIA

Els inicis història de la fotografia es remunten en l’Antiguitat, durant el segle XVIII, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l’observació d’algunes substàncies visiblement alterades per l’exposició a la llum. La unió d’aquests dos fenòmens va portar a la captura d'imatges.

Després de molts intents fallits, el 1821, Joseph Nicéphore Niépce (1765-1833) va obtenir els primers resultats; va desenvolupar un procés al qual va anomenar heliografia (primer procediment fotogràfic anunciat públicament) que requeria uns minuts d'exposició a la cambra.

LA SENSACIÓ DE MOVIMENT

Un dels primers avanços científics que va portar directament al desenvolupament del cinema van ser les observacions de Peter Mark Roget, secretari de la Royal Society de Londres, que al 1824 publicà un important treball científic amb el títol de: «Persistència de la visió en el que afecta als objectes en moviment», en el que establia que l’ull humà reté les imatges durant una fracció de segon posterior al moment en què el subjecte deixa de tenir-les davant. Aquest descobriment estimulà a diversos científics a inventar diverses vies per a demostrar el principi.

Joseph Plateau conclou que les imatges que es succeeixen a més de 10 per segon donen la il·lusió moviment.

La càmera cinematogràfica té en compte la persistència retiniana de l’ull humà per captar el moviment de la realitat. La seva missió és obtenir una quantitat d’imatges fixes per segon que sigui suficient perquè l’espectador les percebi com a moviment, i no com una successió de fotografies passades a tota velocitat.

Al principi la cadència d’imatges era de només 16 fotogrames per segon, amb la qual cosa el cinema antic es veu amb franges o de manera interrompuda. Després, la tècnica es va perfeccionar fins a arribar als 24 fotogrames per segon, percebent així el moviment de manera fluïda.

PER QUÈ VEIEM IMATGES EN MOVIMENT ?

TAUMÀTROP

Inventat a París el 1825. Es tractava d’un disc o rectangle de paper subjectat als dos extrems per uns fils . Les dues cares del disc presentaven dibuixos diferents i complementaris (ex.: una gàbia i un ocell), de tal manera que si a aquest se li imprimia un moviment de rotació ràpid, les imatges es convertien en una de sola.

Per a fer un taumàtrop

FENATIQUISCOPI

Inventat per J.A. Plateau el 1832. L’aparell consistia en un disc amb ranures sobre les quals s’ordenaven dotze o més imatges de les fases successives d’un moviment. Mitjançant rosques i cargols el disc es fixava a l’extrem d’una vareta i es feia girar davant un mirall. La imatge reflectida pel mirall i observada a través de les ranures prenia un moviment constant.

ZOÒTROP

Inventat per W.G. Horner el 1834 i inspirat en el fenaquistoscopi, però amb l’avantatge que la imatge en moviment la podien observar diverses persones al mateix temps. Consistia en un tambor de metall o cartró, amb diverses ranures verticals, que girava horitzontalment al voltant d’un pivot muntat sobre un peu sòlid. El zoòtrop tenia una sèrie de bandes de paper longitudinal igual al perímetre del tambor i la meitat de la seva alçada. Aquestes bandes es col·locaven dins el tambor i s’observaven a través de les ranures mentre aquest girava, donant la sensació de moviment continu de la imatge. Les imatges de les bandes eren dibuixos senzills que reflectien les diverses fases d’un moviment.

Per a fer un taumàtrop

Per a saber més videofoto/animació

FOLISCOPI

Inventat per Linnet el 1868 i anomenat originàriament “Flick-book”. Es tractava de diverses targetes en cada una de les quals hi ha reproduïda una fase d’un moviment. Enquadernades aquestes en forma de llibre i passades ràpidament donava la sensació de moviment.

PRAXINOSCOPI

El praxinoscopi de projecció és una joguina òptica inventada per Émile Reynaud el 1877, que permet projectar sobre una pantalla figures en moviment.