Vivim enrevoltats de veus, d’opinions, de presses, com si omplir l’aire fos sinònim de comprendre. Però hi ha paraules que neixen buides i d’altres que es diuen des de l’atenció i la cura. Aquestes darreres són les que romanen, les que ressonen fins i tot quan tot calla.

Tal vegada la saviesa consisteixi a aprendre quan guardar silenci i quan oferir la paraula justa, no per tenir raó, sinó per brindar consol, claredat o companyia. Perquè parlar amb intenció és una forma de pau compartida.

(inspirada en la frase de Buda: "Més que mil paraules buides, val més una de sola paraula que dugui pau")

D. R.

(1r curs de FPGB de Perruqueria i Estètica)

🐔 Fes un comentari...