El 25N no és només un crit d’ajuda, que també.

És un recordatori col·lectiu que la violència contra les dones continua existint, fins i tot quan el món gira com si res. 

És la veu de totes aquelles que no poden xerrar, de les que van ser silenciades, com les anomenades papallones na Maria Teresa, na Minerva i na Patria, les germanas Mirabal, les vides de les quals foren arrabasades per la violencia dictatorial contra elles a República Dominicana. La seva mort va ser un canó contra els Drets Humans a la societat dominicana, cosa que va tombar la dictadura i va obrir les portes a la democràcia. És la veu de les que encara lluiten i de les que tenen por. El 25N és un punt de llum que ens obliga a mirar de cara una realitat que incomoda, però que no podem ignorar.

Aquest dia ens convida a despertar consciències, a xapar els murs de la indiferència i a fer-nos responsables del que passa al nostre entorn. Perquè cada comentari masclista, cada control disfressat d’amor, cada "podríem haver fet...", també és violència. I tots tenim un paper: escoltar, acompanyar, denunciar, educar i construir espais on cap dona hagi de demanar permís per ser lliure.

El 25N és també una promesa: la de no callar més, la de seguir avançant fins que cap dona visqui amb por. Una promesa que ha de durar més enllà d’un dia, més enllà d’un gest, més enllà d’un lema. És el compromís de totes i tots per transformar la societat en un lloc on el respecte sigui la norma, i la igualtat, un dret real.

El 25N no és només memòria. És acció. És lluita. És futur.

Arya Martínez 

(1r de Perruqueria i Estètica)

🐔 Fes un comentari...