Mètode Glifing per a exercitar processos lectors

Les dificultats de lectura són el trastorn de l’aprenentatge més estès a les escoles. Poden ser la causa d’un baix rendiment acadèmic.

La lectura és a la base de qualsevol aprenentatge escolar, per això té una importància cabdal per a l’èxit acadèmic. Els alumnes amb dificultats de lectura sovint se senten inferiors tot i tenir una intel·ligència normal. El nostre objectiu és atendre els alumnes en risc, i ajudar-los a desenvolupar-se adequadament a l’escola i en tots els aspectes de la seva vida.

Les habilitats lectores es poden entrenar!

Podem fer-ho amb aquest mètode que, s’adapta a les necessitats de cada nen i entrena la lectura a través d’un joc d’ordinador. Amb el Glifing, treballem els aspectes fonamentals del procés lector:

• Descodificació grafema-fonema

• Atenció i Memòria de treball

• Consciència fonològica

• Flexibilitat cognitiva

• Reconeixement de paraules

• Morfologia i sintaxi

• Integració en la lectura de textos

• Articulació i dicció

• Comprensió

Com ho fem?

• Des de casa amb l’ordinador

• Cada dia entre 15 i 20 minuts

• Entrenament amb format lúdic

• Seguiment individualitzat

• Assessorament continu El seguiment informatitzat permet que en tot moment els pares puguin saber com progressa l’entrenat. De manera continuada, els materials es milloren i s’amplien en base a una recerca científica constant

La durada de l’entrenament varia en cada cas. Però en la majoria es poden observar millores significatives en 16 setmanes.

• Disminueixen els errors

• Augmenta la velocitat lectora

• Millora la comprensió

• Augmenta la memòria de treball

• Creix la seguretat en si mateixos

• Millora l’autoestima

• Actitud més favorable vers els estudis

• Millora l’actitud vers la tasca de llegir. Amb el Mètode Glifing la fluïdesa i precisió lectores del nen poden arribar a assolir la mitjana esperada pel nivell de curs i edat. El nen pot divertir-se llegint, sense mostrar cansament o frustració.

Les bases científiques del mètode Glifing

1. L’adquisició de la lectura

Estem davant d'un procés complex que posa en marxa molts mecanismes cerebrals. Procés que, malgrat tots els avenços importantíssims que la neurociència ha realitzat en els últims anys, constitueix encara un camp amb molts enigmes. Quan iniciem una lectura, activem una sèrie de mecanismes mentals o cognitius, com ara l'atenció i la memòria, però també altres processos visuals, auditius i lingüístics que han de coordinar-se de manera precisa per tal de proveir-nos de la informació que extraurem d'allò llegit. Segons apareix en el llibre “Cómo aprendemos a leer” de la Maryanne Wolf i que posa en boca de l'estudiós del segle XIX Edmund Huey:

“Aprendre de veritat què és el que fem quan llegim seria l'èxit més gran de la psicologia perquè equivaldria a descobrir bona part de l'intricat funcionament de la ment humana i revelaria a mésa més l'embolicada història de la més notable habilitat adquirida per la civilització.”

Què fa el cervell quan llegeix?

Primer, les funcions executives posen en marxa una planificació de l’acció que ens porta a activar el sistema visual, que escanejarà la informació escrita. Es fa així una captació analítica que va des dels trets i la forma de cada lletra, fins a la composició de les paraules i de les frases. El sistema visual, de manera ràpida, posa en relació la informació gràfica amb l’auditiva, d’aquesta manera entra en joc el sistema auditiu, relacionant els símbols gràfics amb els sons que els representen en la llengua en qüestió. Aquesta tasca de relació, que es coneix per “la conversió grafemafonema”, requereix aplicar una sèrie de lleis, normes i regles que són inherents a cada llengua i que constitueixen un coneixement implícit que s’aplica de manera automàtica i inconscient.

La capacitat d'extreure informació de la lectura no depèn només de la capacitat merament automàtica de poder relacionar les grafies amb els fonemes de manera adequada i ràpida, sinó que depèn també del coneixement lingüístic i conceptual del subjecte lector. Depèn del seu bagatge cultural i de la seva riquesa de vocabulari i de semàntica.

El científic cognitiu David Swinney va posar de manifest que quan llegim una paraula, per simple que sigui, l’activació d'aquesta paraula al cervell, activa, al seu torn, tots els possibles significats que aquesta paraula pugui tenir, a més a més de tot el camp semàntic relacionat, tots els conceptes i paraules que podem relacionar amb cadascun d'aquests possibles significats. Així doncs, amb cada paraula llegida un allau d'informació s'activa i es recupera, fins que el context fa disminuir o desaparèixer l'ambigüitat inicial i fa prevaldre el significat més adient. Totes les relacions que una sola paraula pugui despertar i estimular, depèn del coneixement lingüístic del subjecte i del coneixement del món, del bagatge cultural, de la base conceptual prèvia, etc. Així doncs, l'extracció de significat que es pugui desprendre de l'activitat lectora també està relacionada amb la quantitat de vocabulari que es conegui i amb la capacitat de relacionar aquest vocabulari amb altres paraules i significats, com també de la quantitat d'informació que pot enriquir o no el context de les paraules.

Es per això que és important enriquir l'imaginari conceptual dels nens quan encara no saben llegir. És important l'estimulació de la paraula oral i de la transmissió de coneixements orals. Arribem, doncs, a la conclusió següent: per treballar l’adquisició de la lectura amb un nen amb dificultats per llegir, no només hem de treballar la seva capacitat lectora, si no que també hem de llegir-li contes per proporcionar-li, a través de les nostres paraules, allò que ell no pot adquirir, llegint per ell mateix.

Totes les tasques que el cervell ha de realitzar per tal de llegir, no són tasques per a les quals el cervell estigui programat d’entrada. La tasca de llegir no és natural, sinó que els humans hem d’aprendre a llegir, i ho fem utilitzant velles estructures cerebrals, visuals i auditives, que queden re-configurades per tal de reconèixer símbols i relacionar-los amb una sèrie de sons. Aquesta nova configuració es fa amb la creació de circuits cerebrals que connectaran les àrees implicades. Aquests circuits es faran a partir de centenars i milers de contactes amb les lletres i les paraules i són el mateixos circuits responsables de l’automatització de la lectura. En un cervell amb dislèxia, aquests circuits no estan ben establerts.

1. 1. Algunes dades sobre el cervell i la plasticitat cerebral

El terme plasticitat cerebral s’ha convertit en el paradigma de la neurociència que més admiració desperta. Amb ell es vol crear la consciència de la mal·leabilitat del cervell, de la flexibilitat d’un òrgan que, fins fa només 30 anys, es creia pràcticament inalterable.

Els coneixements neuro-científics actuals constaten una sèrie de dades sobre el cervell humà que ens parlen de la complexitat del mateix, però també de la grandesa de la seva plasticitat:

• El cervell pesa 1,5 kilograms, el 2% del nostre pes, però consumeix el 20% de l’energia del nostre cos.

• Té uns 100.000 milions de neurones i més d’un bilió de cèl·lules glials.

• Disposa de quasi 2 milions de kilòmetres de fibra nerviosa que uneix les neurones.

• Les connexions entre neurones garanteixen la supervivència de les mateixes, i segueixen el principi de “el que no s’utilitza, mor”.

• L’herència genètica aporta entre un 30 i un 60 % del cablejat cerebral, la resta pot ser modificat per l’entorn.

• No es pot passar d’un quocient intel·lectual de 70 a un de 150, però sí que l’entorn pot modificar aquest quocient intel·lectual en 20 punts. (Frederick Goodwin, director del National Institute of Mental Health).

• El cervell és plàstic i la plasticitat cerebral és igualment responsable de l’aprenentatge i de la superació de lesions del sistema nerviós, com de les addiccions patològiques i de la permanència dels hàbits.

Sarah-Jayne Blakemore i Uta Frith a ”Cómo aprende nuestro cerebro” diuen:

“Els cervells individuals, igual que els cossos individuals, són diferents entre sí, però no hi ha quasi res que no puguem millorar o canviar. Si observem el món que ens envolta, veiem molts exemples de com la cultura ha potenciat la natura o l’ha superada. Alguns exemples que vénen a la memòria són les ulleres que corregeixen la visió, la nutrició per al creixement o l’ortodòncia per a les dents tortes. Si els ortodoncistes poden millorar la nostra dentadura, els professors poden millorar el nostre cervell.”

Aquestes dades són encoratjadores, però al mateix temps ens omplen de responsabilitat.

La plasticitat cerebral fa que, a partir d’unes estructures generals bàsiques, el cervell es modifiqui constantment. Això fa que tenir cura del cervell sigui una activitat fonamental de les nostres vides, i en el fons, aquesta és la missió de l’educació i de l’ensenyament. La mal·leabilitat del cervell dóna a pares, mestres i educadors una gran responsabilitat

Bases Científiques del Mètode Glifing