Mapes mentals

Iniciarem aquest article fent un viatge en el temps: si intento recordar com m’organitzava per a estudiar, sobretot quan hi havia molta matèria per memoritzar, em ve al cap la imatge de fer resums i, resums dels resums, amb subratllats, marcadors de diferents colors, anotacions al marge, paraules clau, i segur que moltes més estratègies de les que tirava aleshores. Això em suposava una manera de personalitzar els continguts i d’alguna manera, apropar-m’hi.

Els mapes mentals dels quals es parla sovint en psicoeducació, són una manera de donar ordre i seqüenciació a un tema o idea principal, amb l’objectiu d’entendre-la millor i de fer-la, en definitiva, més nostra. És un concepte més modern, tot i que ja els egipcis en feien ús, que ara utilitzen els nostres fill@s com a eina i que afavoreix l’aprenentatge significatiu.

El mapa mental és una eina d’aprenentatge que s’utilitza per a representar conceptes i idees associats a un tema determinat, de forma molt visual.

Les característiques bàsiques d’un mapa mental serien les següents:

• Situar al centre del full una idea o tema principal. Es recomana que hi hagi suport visual (per exemple posar-hi una imatge).

• A partir del concepte central i van sorgint ramificacions amb les idees i explicacions que se’ns vagin ocorrent.

• És important fer ús de paraules clau, imatges o símbols i associar-los a les idees i conceptes i encerclar-les.

• De les ramificacions derivades, podran sorgir-ne d’altres, i haurem d’establir-ne la relació enllaçant-les.

• L’ús de colors és fonamental, ja que ens ajuda a organitzar i a donar pistes al nostre cervell (recordem que tenim memòria fotogràfica).

• Es recomana organitzar les idees en el sentit de les agulles del rellotge.

Existeixen nombroses eines digitals i aplicacions que ens faciliten l’execució de mapes mentals. Us en suggerim algunes:

Mindmeister, Xmind, Bubbl.us, Mindomo, etc..

A continuació teniu un exemple, esperem que us serveixi i, sobretot que us animeu a provar de fer el vostre propi MM!