Les autoinstruccions

La falta d’autonomia dels més petits de la casa, sobretot a l’hora de realitzar les tasques escolars, pot complicar encara més la situació de confinament en què ens trobem i fer més difícil el fet de compaginar teletreball i suport als fills i filles.

Una tècnica que pot ajudar a millorar aquesta situació és l’ús d’autoinstruccions.

Les autoinstruccions són un conjunt d’ordres o instruccions que una persona es dona a si mateixa que regulen i guien la conducta ajudant a controlar els impulsos i fomentant l’autonomia. El principal objectiu d’aquestes és modificar el diàleg intern que l’infant utilitza davant aquelles tasques, problemes o situacions en què habitualment fracassa (i en les quals ha de demanar ajuda a adults de manera reiterada) per a facilitar l’afrontament d’aquestes i treballar l’autonomia. Molts d’ells fan aquest procés de forma automàtica, però n’hi ha que hauran d’aprendre’l i entrenar-lo, tant infants amb dificultats atencionals, impulsius, ansiosos, amb poc autocontrol i amb dificultats d’aprenentatge, com infants sense dificultats concretes.

Els passos són:

1. Modelatge: L’adult actua com a model i porta a terme una tasca mentre va dient en veu alta cada cosa que fa.

2. Guia externa en veu alta: L’infant realitza la mateixa tasca mentre l’adult verbalitza les instruccions.

3. Autoinstruccions en veu alta: L’infant torna a fer-ho mentre es va dient a si mateix en veu alta les instruccions per resoldre la tasca.

4. Autoinstruccions en veu baixa: L’infant porta a terme la tasca i verbalitza les instruccions en un to de veu molt baix.

5. Autoinstruccions encobertes: L’infant guia el seu propi comportament a través d’instruccions internes, mentre va desenvolupant la tasca.

Segons el tipus de tasques, podem trobar diferents tipus d’autoinstruccions:

• Autointerrogació: “Què he de fer?”, “Què em pregunten?”, “Què he entès?”, “Què no he entès?”, “Quines dades tinc?”, “Com ho he de fer?”...

• Anàlisi de tasques: “Quins passos he de seguir?”, “Què és el primer que em demanen?”, “Què he de fer després?”...

• Autocomprovació: “Repassaré aquest pas per assegurar-me que l’he fet bé”, “És lògic el resultat que he obtingut segons el que em demanen?”, “Ho tornaré a repassar des del principi”...

• Autoreforç: "Que bé m’està sortint!”, “Així millor”, “Ho he aconseguit sense haver de demanar ajuda!”, “He sabut trobar l’error”...

L’eficàcia de les instruccions té relació amb un conjunt de variables:

1. Adequar el format de presentació del procediment a les característiques de l’infant.

2. Implicar-lo en l'entrenament.

3. Entrenar-lo en l'ús d'imatges que l'incitin a utilitzar autoinstruccions adequades en cada fase o moment.

4. Tenir en compte aquelles verbalitzacions (frases) que ja utilitza i que li serveixen per controlar la seva pròpia conducta.

5. Facilitar la generalització de l'ús de les autoinstruccions utilitzant-les reiteradament (autoentrenament) en totes aquelles situacions que sigui possible (encara que siguin diferents).

És un procés que implica un aprenentatge i que requereix temps, però adjuntem un exemple de registre d’autoinstruccions per aquests dies. Es pot adaptar segons l’edat i segons la tasca a realitzar.