Errors de pensament

Els pensaments que tenim al llarg del dia (tant infants com adults) regulen el nostre estat emocional. Les nostres creences respecte al món que ens envolta i sobre nosaltres mateixos ens fan veure i interpretar les situacions d'una determinada manera i afecten els nostres sentiments i comportament.

Molts dels pensaments que tenim són automàtics i involuntaris. Alguns d'ells són tan habituals al nostre dia a dia que escapen de la consciència i fan que no en siguem prou conscients.

És molt important aprendre a identificar els tipus de pensaments que tenim, ja que a vegades es tracta de pensaments distorsionats. Aquests esbiaixen la manera de percebre les situacions, induint a passar per alt esdeveniments positius o minimitzar la seva importància.

Els principals errors de pensament són:

• Pensament dicotòmic (tot o res): només es perceben dues categories d’una situació (bo o dolent, correcte o incorrecte, bé o malament…), sense tenir en compte matisos.

• Exemple: si no soc una persona triomfadora absoluta, soc una fracassada.

• Error de l’endeví: es percep el futur de forma negativa, sense tenir en compte altres possibilitats. S’està convençut/da que les coses que vindran passaran d’una determinada manera, encara que no hi hagi proves o una base ferma.

• Exemple: com que ningú s’animarà al pla que se m’ha acudit, ja no cal que el proposi.

• Desqualificar o deixar de banda el que és positiu: considerar de forma poc raonable que les experiències, objectius, assoliments, qualitats… no tenen prou importància.

• Exemple: Aquest exercici m’ha sortit bé i la professora m’ha felicitat, però només he tingut sort.

• Catalogació/etiquetatge: Assignar-se a un/a mateix/a una etiqueta global, sense tenir en compte que totes les evidències porten a conclusions menys desastroses.

• Exemple: soc tonto/a, soc un/a fracassat/da…

• Magnificar/minimitzar: avaluar-se a un/a mateix/a, a una altra persona o considerar una situació magnificant el que és negatiu i/o minimitzant el que és positiu.

• Exemple: El fet que en Josep no vulgui fer el treball amb mi demostra que no caic bé a ningú / Treure bones notes no significa que sigui intel·ligent.

• Filtre mental/abstracció selectiva: prestar atenció als detalls negatius sense tenir en compte tot el quadre complet.

• Exemple: he tret un 8 a un examen, però m’he equivocat amb algunes preguntes i això demostra que sóc un/a inútil.

• Llegir la ment: Creure o interpretar el que els altres estan pensant i no ser capaç de tenir en compte altres possibilitats.

• Exemple: Segur que estan pensant que el que estic explicant és molt avorrit.

• Sobregeneralització: Arribar a una conclusió negativa que va molt més enllà del que suggereix la situació. S’extreu una regla general injustificada a partir d’un únic incident o de fets aïllats.

• Exemple: He suspès un examen. Segur que he de repetir curs.

• Personalització: Creure que certs successos estan relacionats amb un/a mateix/a, atribuint-se fenòmens sense una base ferma per fer tal connexió.

• Exemple: Mentre estic parlant aquesta persona està molt pendent del mòbil, segur que no li sembla interessant el que estic explicant.

• Afirmacions del tipus “he de”: tenir idees precises i rígides respecte al comportament que s’ha de tenir i sobreestimar el que és negatiu del fet de no complir amb aquestes expectatives:

• Exemple: És horrible haver comès aquest error. No he de decebre als pares o professors.

• Visió en forma de túnel: veure només els aspectes negatius d’una situació.

• Exemple: El professor del meu fill/a no fa res bé. És crític, insensible i no sap ensenyar.

La teràpia cognitiva-conductual ajuda a augmentar la consciència i el coneixement d’un/a mateix/a, facilitar una millor comprensió d'un/a mateix/a, i millorar l'autocontrol a partir de desenvolupar unes habilitats cognitives i conductuals més apropiades. A més, ajuda a identificar els pensaments i les creences disfuncionals, que solen ser predominantment negatius a més esbiaixats i excessivament autocrítics.

Els processos d’autoavaluació, experimentació i comprovació afavoreixen que aquests pensaments i creences siguin substituïts per cognicions més positives, equilibrades i funcionals, que reconeguin i tinguin en compte els propis punts forts i els propis assoliments d’un/a mateix/a.