Els estils de criança parentals

Els estils de criança parentals són les estratègies que els pares i mares utilitzen en la criança dels seus fills i filles i que caracteritza la manera de relacionar-se entre ells. Els estils són flexibles i, de fet, s'acostuma a utilitzar combinacions dels diferents tipus que existeixen, depenent de la personalitat de l'infant, les característiques familiars, les vivències dels progenitors, la seva pròpia criança...

Al llarg dels anys s'han fet moltes investigacions sobre la implicació dels estils de criança en el desenvolupament infantil. Una de les quals encara té repercussió és el de la Diana Baumrind (1971), qui va observar que els pares i mares difereixen en quatre dimensions importants:

• Expressions d'afecte: varien des de molt afectuosos fins a molt freds i càlids.

• Estratègies per la disciplina: variacions en l'ús de l'explicació, la crítica, l'acceptació i el càstig físic.

• Comunicació: variacions en l'escolta als fills i filles.

• Expectatives de maduresa: variacions en els estàndards de responsabilitat i autocontrol.

Sobre la base d'aquestes quatre dimensions es descriuen quatre estils parentals:

Criança autoritària:

• Molt control: Els pares i mares ordenen i exigeixen que els obeeixen, no hi ha possibilitat de negociació. Estableixen regles clares i patrons de referència elevats. La mala conducta es castiga amb rigor. Aquest estil no fomenta el desenvolupament social i crea dependència. Els progenitors actuen com a autoritat.

• Poc afecte: Tenen poca comunicació amb els fills/es, regles inflexibles, no els permeten independitzar-se. No donen importància al reconeixement emocional i no en parlen.

Criança permissiva:

• Poc control: els pares i mares imposen poques o cap restricció als fills/es. Tenen poques exigències. Poca disciplina perquè exigeixen escassa maduresa. No es fixen límits. Actuen com amics.

• Molt afecte: Existeix molta comunicació entre progenitors i fills/es, molta llibertat i poca orientació. Són molt carinyosos, escolten tot el que els infants comparteixen sobre les seves pròpies emocions sense restriccions. Intenten ajudar-los amb tot, però no se senten responsables de la seva conducta.

Criança democràtica:

• Control moderadament estricte: els progenitors accepten i estimulen creixentment l'autonomia dels fills/es. Estructuren les demandes i les preguntes. Estableixen regles flexibles. Habitualment perdonen (i no castiguen) quan l'infant no aconsegueix la maduresa desitjada. Aquest estil fomenta la maduresa social i millora el rendiment acadèmic. Actuen com guies i mentors.

• Molt afecte: tenen comunicació oberta amb els fills/es. Conversen sobre els sentiments i els problemes. Exigeixen maduresa als nens/es, però són afectuosos i comprensius.

Criança indiferent (negligent):

• Poc control: els progenitors no estableixen límits. Mostren indiferència, es mostren passius, eviten l'autoritat i abunden de permissivitat.

• Poc afecte: Es concentren en l'estrès de la seva vida personal. No els queda energia per atendre als seus fills/es.

Depenent de l'estil de criança, la personalitat i habilitats dels infants són diferents:

• Els infants amb pares/mares autoritaris acostumen a ser conscients, obedients i passius, però tendeixen a sentir-se culpables o deprimits, internalitzen les seves frustracions i es culpen quan les coses no surten bé. A l'adolescència, a vegades es revelen i es tornen més agressius. Poden ser infants retrets, temerosos, malhumorats, poc assertius, irritables (nens), passius i dependents (nenes).

• Els infants amb pares/mares permissius acostumen a mostrar carència d'autocontrol i d'autoregulació emocional. Poden ser immadurs i tenen poques habilitats socials. Solen ser autocomplaents i impulsius. En alguns casos poden ser dinàmics, extravertits i creatius.

• Els infants amb pares/mares disciplinats/democràtics tendeixen a ser coherents, generosos, millor adaptats, més segurs de si mateixos, amb més autocontrol i competència social, més rendiment escolar i més autoestima.

• Els infants amb pares/mares indiferents creixen amb tendència a la impulsivitat destructiva i delictiva.

Les recomanacions per a poder desenvolupar un estil de criança disciplinada/democràtica són:

• Demostrar afecte i interessar-se per les aficions i dia a dia del fill/a.

• Compartir temps junts fent activitats que els agradin (no només activitats imposades pels adults).

• Establir normes clares i ajustar el vocabulari a l'edat de l'infant perquè pugui entendre-les i seguir-les. A més, deixar clares les conseqüències dels actes.

• Reforçar positivament les conductes que es vulguin mantenir en lloc de castigar i comentar només aquelles que volem que canviïn.

• Ser coherents amb els càstigs que es posen i complir-los. Ajustar-los al nivell de gravetat de la situació i intentar buscar que estiguin relacionats amb la conducta poc desitjada per aconseguir un aprenentatge.

• No fer comparacions amb germans/es o companys/es de classe.

• Assignar-los responsabilitats a casa ajustades a l'edat i capacitat.

• Com a pares i mares, acceptar errors i saber demanar disculpes.

• Ser exemple i model en comportament i comunicació.

• Donar-los estratègies perquè puguin resoldre els problemes, acompanyant-los en la recerca de la solució, sense sobreprotegir-los i solucionar-ho tot per ells/elles.

• Ajudar-los a identificar les emocions i fomentar la comunicació d'aquestes.