- Què és la comunicació?

Per a entendre els Sistemes Augmentatius i/o Alternatius de la Comunicació, primer cal entendre en què consisteix la comunicació en si. Per comunicació, s’entenen els intercanvis de transmissió i recepció d’informació entre dues o més persones.

La comunicació doncs, implica una conducta dirigida cap a una altra persona, que alhora, proporciona recompenses relacionades directes o socials.

Per tal de garantir una bona comunicació, cal comptar amb els diferents elements que la conformen i assegurar-se de què aquests funcionen correctament.

Els principis bàsics de la comunicació són:

• Emissor: persona que emet el missatge.

• Receptor: persona que rep el missatge.

• Missatge: allò que l’emissor vol dir al receptor.

• Canal: medi mitjançant el qual es produeix el missatge (oral, tecnològic, escrit...).

• Context: circumstàncies que envolten el missatge.

• Codi lingüístic: llengua o sistema de comunicació utilitzat i compartit entre l’emissor i el receptor.

No només és fonamental conèixer els principis bàsics de la comunicació, sinó també quins són els tipus que hi ha:

Per una banda, tenim la comunicació verbal, que es defineix com l’ús de paraules o signes per a la interacció entre éssers humans. És el que entendríem principalment com llenguatge. Aquesta, pot dur-se a terme de dues maneres: oral (a través de signes o paraules) o escrita (mitjançant la representació gràfica de signes).

Una mateixa paraula (signe lingüístic), pot denominar-se a través de diverses formes de comunicació verbal (vegeu la següent taula):

Per altra banda, existeix la comunicació no verbal, composta per signes innats i apresos (moviments corporals i oculars, distància física, expressions facials, gestos, etc.) que complementen els missatges emesos.

Una altra manera de classificar la comunicació és a través del canal, on podem distingir entre la comunicació vocal, on el missatge es transmet a través de la parla. I la comunicació no vocal, la qual engloba tots aquells tipus de comunicació que no fan ús de la parla: llengua de signes, Braille, sistemes de suport a la comunicació, entre d’altres.

- Comunicació augmentativa i alternativa.

Entenem com a comunicació augmentativa i alternativa aquelles formes de comunicació que són diferents del llenguatge oral, i que s’utilitzen per a substituir o complementar la parla natural.

La comunicació alternativa, substitutòria del llenguatge oral, s’utilitza quan la persona no pot parlar, el seu llenguatge és incomprensible i no pot beneficiar-se d’altres recursos com els facials o manuals.

La comunicació augmentativa complementa i millora el llenguatge oral, i s’utilitza en casos on, probablement hi hagi parla en la persona, però aquesta no sigui prou funcional per a comunicar-se amb l’entorn de forma comprensible.

Hi ha persones que, a causa d’una pèrdua o alteració d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica (de caràcter motriu, intel·lectual, sensorial, congènita i/o adquirida) pot presentar problemes per a comunicar-se utilitzant la parla natural, afectant així considerablement a les oportunitats d’interacció, participació i relació amb l’entorn. És en aquests casos on hauríem de començar a plantejar-nos la possibilitat d’implementar algun mètode de comunicació alternatiu i/o augmentatiu.

- Què són els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació (SAAC)?

Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació (SAAC), es defineixen com qualsevol element que substitueix o complementa la parla quan aquesta es veu afectada, i per tant, són eines que milloren l’accés i la participació de les persones que en fan ús en la comunicació i conseqüentment, en la interacció social.

Aquests suports inclouen diferents estratègies i tècniques de comunicació, així com l’ús de recursos materials, tecnològics o no, amb la finalitat de dotar a les persones d’oportunitats per a dur a terme intercanvis comunicatius i interaccions socials amb èxit.

És important comentar que, quan s’implementa algun tipus de SAAC, aquests recursos no van dirigits exclusivament cap a la persona en qüestió. És igual d’important habilitar i conscienciar a l’entorn que envolta a aquesta persona per tal d’afavorir el desenvolupament de la comunicació, i que aquest mètode escollit es torni funcional.

És essencial esmentar que els SAAC no són incompatibles els uns amb els altres, ni tampoc utilitzar-los significa inhibir l’aparició de la parla. No existeix cap evidència científica que demostri que l’ús dels SAAC inhibeixi o interfereixi en el desenvolupament o en la recuperació de la parla. Per contra, la implementació d’aquests pot arribar a ajudar al desenvolupament d’aquesta quan inicialment no ha aparegut. Tanmateix, cal tenir clar que l’objectiu principal d’utilitzar els SAAC no és l’aparició de la parla, és implementar un sistema per tal de potenciar la comunicació de la persona que tenim al davant.

- Candidats/es a utilitzar sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC)

Persones, independentment de l’edat, amb trastorns congènits (trastorns del desenvolupament, síndromes, malalties metabòliques...) o adquirits (accidents cerebrals, malalties neurològiques degeneratives...) que presenten dificultats en la comunicació, són candidates a utilitzar els SAAC, ja que podrien beneficiar-se d’aquest.

- Tipus de SAAC

• Sistemes de signes sense ajuda

Aquells que són executats únicament mitjançant el cos, no requerint cap material de suport extern. Hi ha de moltes modalitats: la dactilologia, la paraula complementada, els gestos idiosincràtics, entre d’altres.

• Sistemes de signes amb ajuda

Aquests, requereixen fer ús de materials i recursos diferents del cos de la persona. En general, impliquen l’ús d’objectes reals o diversos sistemes de símbols gràfics, com ara bé les fotografies, els pictogrames, els dibuixos, les paraules, etc. per mitjà de l’ús de diferents productes de suport a la comunicació (suport al paper, comunicadors de parla artificial, tauletes electròniques amb programes especials, ordinadors...).

De sistemes de signes amb ajuda n’hi ha de diversos tipus, presentats a continuació:

• Sistemes de signes tangibles

Consisteix a fer ús d’objectes reals, parts d’aquests o simulacions, com a signes per a la comunicació. Acostumen a ser signes permanents i manipulables. Un exemple d’aquest sistema seria quan la persona escull la fruita que vol per berenar seleccionant-la amb la mà directament.

Normalment, aquest sistema s’utilitza amb aquelles persones que després d’una avaluació es considera que tindrien dificultats per utilitzar signes gràfics més abstractes com ara bé seria el cas de les fotografies o pictogrames.

• Sistemes de signes gràfics

Imatge, fotografia o pictograma caracteritzada per una semblança física i/o conceptual amb allò que representen. Normalment, acostumen a anar acompanyats de la paraula escrita corresponent per tal de facilitar la comprensió tant de la persona com de l’interlocutor.

Un dels punts forts d’aquest sistema és que és molt flexible, permetent utilitzar-lo a un nivell de comunicació molt senzill, per exemple per a nens/es que es troben en etapes inicials del desenvolupament del llenguatge, així com emprar-ho amb persones que ja tenen una comunicació molt fluida.

El sistema més adient per a cada persona, sempre es triarà després d’un procés d’avaluació, on es tindran present diferents variables com l’edat, la capacitat cognitiva, el sistema més útil i funcional d’acord amb l’entorn, entre d’altres.

Dins dels signes gràfics, podem trobar les imatges (fotografies) i els sistemes pictogràfics.

Pel que fa a les imatges, per tal de poder utilitzar-les com a SAAC, és necessari que es faci una feina prèvia per tal que aquesta sigui clara, entenedora i funcional. És important tenir present que, l’ús d’imatges dificulta poder generalitzar aquella fotografia a altres significats. Per exemple, si un nen/a utilitza la imatge de les “Galetes Príncipe”, ja que són les que menja a l’escola per esmorzar, li resultarà difícil poder utilitzar aquest signe gràfic (“galetes”) per explicar que està en una pastisseria i li ve de gust menjar unes galetes de mantega que hi ha al taulell.

Respecte als sistemes pictogràfics, aquests són dibuixos simples i neutres, icònics i fàcils d’aprendre, memoritzar i generalitzar. Existeixen múltiples sistemes pictogràfics com per exemple el sistema pictogràfic de comunicació (SPC), el sistema ARASAAC, el sistema de PECS, entre d’altres. Cadascun té les seves particularitats, tot i que en general són força semblants, i la clau és trobar aquells pictogrames que siguin més útils i funcionals per a la persona en concret.

• Sistemes basats en escriptura ortogràfica

L’escriptura també pot ser el mètode alternatiu i/o augmentatiu de comunicació utilitzat. Una forma de fer-ho és indicant les lletres de l’alfabet disposades en un taulell de comunicació per tal de crear paraules. També es poden assenyalar síl·labes, paraules o frases. Un altre sistema és a través d’una tauleta, ordinador o comunicador electrònic amb sortida de veu.

• Suport als SAAC

A l’hora d’implementar el SAAC, depenent del sistema escollit, utilitzarem uns productes altres per a donar suport a l’eina seleccionada. A continuació, us presentem aquells més comuns i que potser alguns ja us sonaran:

• Conclusions

Com veieu, de Sistemes de Comunicació Augmentatius i Alternatius de la Comunicació n’hi ha de molts tipus, i dins d’aquests, tenim múltiples variables a tenir en compte a l’hora d’escollir aquell més idoni per a la persona amb la qual estem treballant. Tot i que pot semblar aclaparador, no ha de ser-ho. Sempre, abans d’iniciar el procés d’introduir un SAAC amb algú, es fa una avaluació en profunditat, detallada i realitzada per experts/es de cada àrea, per tal de seleccionar aquell sistema més adient i funcional per a la persona en concret, tenint en compte les seves particularitats, punts febles i fortaleses, objectius de treball, etapa actual del neurodesenvolupament, entre altres variables essencials, garantint al màxim possible la implementació del SAAC més adequat per a la persona en el moment concret d’inici de la intervenció.

Per últim, no volem acabar sense recordar-vos el més essencial de l’article i amb el que cal quedar-se sempre quan es parla dels SAAC. L’objectiu d’aquests és la comunicació. I per tant, cap dels sistemes escollits mai inhibirà la parla si aquesta ha de seguir desenvolupant-se o finalment aparèixer.

Si us ha agradat aquest article o teniu interès en què seguim parlant dels SAAC de manera més detallada, per exemple, explicant aquells mètodes concrets amb els quals treballem al centre, feu-nos-ho saber i seguirem publicant articles relacionats amb el tema en els propers butlletins!