L’estructuració del temps no és quelcom exclusiu de les persones amb autisme, tots necessitem aquesta estructuració amb més o menys intensitat. Per tant és important que partim de la premissa que tots i totes en fem ús, i no només això, sinó que a cadascú li va millor organitzar-se d’una manera o d’una altra.

Així i tot, cal tenir en compte les dificultats en les funcions executives i en la memòria de treball que presenten els infants amb autisme, és per això que l’organització del temps adquireix una rellevant importància.

Sovint, segons les habilitats i característiques de l’infant, és difícil que es doni importància a l’estructuració del temps. Quan es tracta d’infants o joves amb un bon llenguatge i una capacitat d’aprenentatge similar a la de la resta de companys/es, no pensem que aquesta part sigui important. Però no hem d’oblidar que, tinguin la capacitat intel·lectual que tinguin, són infants o joves als quals cal oferir i ensenyar un aprenentatge explícit de com gestionar el seu temps.

Quan ens posem a estructurar el temps, hem de tenir present que el temps s’ha d’estructurar de dues maneres diferents: en relació amb la seqüència de tasques que ha de realitzar l’infant i amb relació a la durada d’aquest temps.

En relació amb la seqüència de tasques:

Tothom a la seva feina, sigui quina sigui, necessita una estructuració de les tasques que ha de realitzar al llarg del dia, o de la setmana i per això utilitzem horaris i agendes. A totes les classes hi ha un horari que ajuda als alumnes a saber les assignatures que han de cursar cada dia i a quines hores i fins i tot quin professional dóna cada matèria. Així doncs, per què no fer un horari amb les tasques que s’han de realitzar a casa?

Un cop tenim clara la utilitat i la importància dels horaris individualitzats, cal que coneixeu els diferents nivells de representació que es poden utilitzar segons les capacitats de cada infant, la quantitat de tasques que s’han de visualitzar i com s’ha de gestionar.

Nivells de representació:

Els nivells de representació fan referència a quin tipus de suport fem servir per elaborar l’horari i fer que aquest sigui més comprensible per a cada infant.

La representació es pot fer des d’objectes o parts d’aquest, etiquetes, fotografies, dibuixos o pictogrames o text escrit.

El primer nivell són les representacions amb tangibles. Aquest nivell s’utilitza per alumnes amb altes necessitats de suport. Es poden utilitzar tant objectes com parts d’aquest.

El següent nivell són les etiquetes, aquest requereix un grau més de dificultat de representació de conceptes. Però en utilitzar etiquetes el que fem és relacionar objectes concrets i quotidians que utilitzen en les activitats diàries amb la seva etiqueta.

En tercer lloc tenim la representació mitjançant fotografies. Aquesta pot ser útil amb alumnes amb moltes necessitats de suport o de molt curta edat perquè les fotografies que es realitzen són ells mateixos fent les activitats.

Per aquesta raó, el següent nivell ens ofereix una objectivitat més àmplia, tot i que requereix més capacitat cognitiva. La representació mitjançant dibuixos o pictogrames. Ens permeten representar de manera més abstracta les diferents activitats. Podem començar amb dibuixos, fets per l’adult, que representin les activitats. Aquests dibuixos ens permeten una adaptació a les característiques pròpies de l’activitat que realitzi cada infant sense arribar al punt de precisió d’una fotografia.

Finalment tenim les representacions amb text escrit, aquestes són les més habituals i les que fem servir tots. Però no ens hem d’oblidar que encara que els infants i joves que tenen una bona comprensió lectora necessiten aquest suport.

Quantitat de tasques:

El primer pas és que l’infant associí el pictograma o el tangible amb l’activitat. Per això cal començar només amb una activitat. Un cop veiem que aquesta associació es dóna de manera efectiva i constant, podrem afegir una altra activitat diferent. Sabrem que l’infant ha fet aquesta associació amb èxit si quan li ensenyem l’objecte, la foto o el dibuix es dirigeix al lloc corresponent o va a buscar el material necessari. Per tant, començarem amb horaris d’una o duess activitats i no n’anirem afegint més fins que no vagin assolint aquestes associacions entre la representació (tangible, pictos, dibuixos...) i el concepte (activitats o tasques). Un cop vagin augmentant el nombre d’associacions podrem anar ampliant el seu horari amb més activitats.

Gestió del temps:

No ens hem d’oblidar que és el seu horari i per això l’han de manipular, l’han de tocar i han d’aprendre com funciona. No serveix que la mestra els posi i els tregui els elements que el constitueixen. Aquesta manipulació per part seva es pot donar de diverses maneres.

Per acabar, l’element més important de tots i que és indispensable per la realització i comprensió de l’horari i pel bon funcionament d’aquest és que hi hagi elements reforçadors. I és en l’elecció d’aquests elements reforçadors on l’infant amb autisme pot participar en la creació del seu horari i triar l’activitat reforçadora que més li vingui de gust aquell dia o en aquella franja horària.

.En relació amb la duració del temps:

Un cop tenim clar com hem d'elaborar l’horari, hem de pensar com donem significat a la duració del temps. Pot semblar quelcom molt obvi, però el temps no és un element que es vegi passar a no ser que el mirem en un rellotge (i entenguem les hores). Pels alumnes que coneixen les hores és tan fàcil com afegir els horaris de cada activitat com ho fem en els horaris habituals de l’aula.

Ara bé, què podem fer quan la persona amb autisme no comprèn les hores? Doncs tenim diverses opcions. Primer hem de valorar si per l’infant i les seves capacitats el fet de saber la duració del temps de cada activitat li aporta un element més de tranquil·litat o no. Si considereu que a aquest infant en concret, el fet de no saber la duració del temps de cada activitat no li suposa cap neguit, doncs segurament no sigui necessari que en el seu horari hagi d’aparèixer aquest element. I amb un horari així en tindrem prou:

Sovint ens trobem amb infants o joves amb autisme que de manera reiterada ens pregunten “quan farem x cosa?” o “falta molt”, i nosaltres amb tota la paciència els contestem “d’aquí una estona”, “en 5 minuts”, “d’aquí res”, però la nostra paciència es va acabant, i és normal. Hem de pensar que aquesta insistència no és perquè vulguin acabar amb la nostra paciència o vulguin cridar la nostra atenció. La majoria de vegades té a veure amb què no entenen el concepte de temps.

Cal que reflexionem sobre com entenem nosaltres el temps i les expressions tan imprecises que fem servir els neurotípics i que de manera gairebé màgica entenem què volen dir. Perquè si algú ens diu que arriba “en un moment”, la majoria entenem que no trigarà tres hores, sinó que ho farà en uns minuts però, com ho sabem això? Si algú ens diu “en cinc minuts”, sabem quin és el concepte de cinc minuts perquè entenem que dins de cada minut hi ha 60 segons i podem comprendre quant de temps són 5 minuts. Però imagineu-vos si no ho poguéssiu fer. Segurament si un anglès ens diu que triga 5 minuts a arribar, és que realment trigarà 5 minuts, però en la nostra cultura dir que trigues 5 minuts no vol dir exactament que ho siguin, sinó que podem trigar 10, 12 o 20. Llavors, partint d’aquesta subjectivitat del temps, que en particular té la nostra cultura, hem d’ajudar a visualitzar el pas del temps a les persones amb autisme. Ho podem fer de diferents maneres; el que és important és trobar la més adequada per cadascú

La comprensió del temps en circular pot resultar complicada per alumnes amb necessitats educatives grans però, gràcies a les noves tecnologies tenim la possibilitat de descarregar-nos aplicacions gratuïtes on podem modificar el tipus de rellotge, i en comptes que es mostri el temps en un format circular dóna l’opció que sigui de manera lineal (aplicació Tempus).