Adam Bentahla, Adan Moral i Pere Ribas

Amb l’augment dels comptes “fitness” a les xarxes socials, molts joves i no tan joves s’estan endinsant al món del gimnàs. Pot semblar que aquest augment és molt positiu, ja que últimament els joves no feien tant exercici com abans, però com se sol dir: “No todo lo que reluce es oro”.

Aquest augment dels joves per anar al gimnàs ha fet que també augmenti una cara no tan bé vista d’aquest, la utilització de químics. Pensem que aquest creixement del “fitness” en realitat ha sigut positiu. El tema tabú del gimnàs ha deixat de ser-ho, i ara molta més gent en parla sense censura, informant els joves, sobre els avantatges, però sobretot els desavantatges. A més, aquest augment ha desmentit molts mites falsos sobre els suplements alimentaris com ara si la proteïna en pols és dolenta per als ronyons, si la creatina mata… Milers d’estudis han desmentit aquests mites, però encara hi ha una desinformació desorbitada sobre aquests temes.

Però realment, què són els cicles d’esteroides anabolitzants?

El cos produeix andrògens (l'hormona masculina) de manera natural per promoure el creixement. L'androgen més potent que hi ha és la testosterona, que ajuda a generar teixit muscular, agreuja la veu i crea pèl facial. El que els cicles fan és introduir al cos esteroides (són els andrògens artificials) que imiten l'efecte de l'hormona, accelerant i augmentant aquest creixement. Tot i que les dosis poden ser entre 10 i 100 vegades més altes que les que els metges recepten per a problemes de salut.

Pel que fa a la química, hi ha grans avantatges, no obstant això, també desavantatges

Els avantatges al gimnàs de la química son que construeixen múscul més ràpidament, augmenten l'energia, redueixen la fatiga i et fan sentir bé. Una persona que utilitza esteroides anabòlics funciona més de pressa i millor que altres al gimnàs, encara que el "sistema" és diferent del que es fa per als músculs.

El 90% de consumidors de cicles experimenta almenys un d'aquests efectes secundaris: acne, estries, ginecomàstia (creixement de les mames), danys al fetge, hipertensió, impotència i alopècia. Encara que se n'estigui normalitzant el consum, el que fan els usuaris és sotmetre el cos a una transformació extrema, artificial i amb productes no regulats per les institucions mèdiques o nutricionals. I el més important per a nosaltres, en acabar el cicle, els consumidors poden patir depressió o dismòrfia corporal. Això és deu a què quan es consumeix un cicle, el teu cos pateix una millora exponencial en molt poc temps. Però quan aquest cicle s’acaba i perds la gran majoria (per no dir tota) la massa muscular que s’havia guanyat pel cicle. O fins i tot un cop has acabat el cicle, no estàs satisfet amb el teu cos i creus que has de créixer més, aquesta situació és l’anomenada dismòrfia corporal. El teu cervell et fa creure que no has crescut gens, per tant, necessites més cicles, i aquí és quan es desenvolupa l’adicció

Per acabar aquest article, l’objectiu d’aquest era d’informar, però creiem que donar el nostre punt de vista seria d’ajuda.

Creiem que el consum de la química ha estat un tema tabú durant molts anys, i malgrat la informació i transparència d’avui en dia, molta gent viu desinformada. Nosaltres, com a esportistes en el món del gimnàs i amb la informació ja esmentada en aquest article, no recomanem l’ús d’aquestes substàncies, ja que estàs posant en risc la teva vida a costa de tenir un cos més “estètic” d’una manera més ràpida. És cert que la genètica influeix molt en el gimnàs a l’hora de poder aconseguir un cos o un altre, però amb l’esforç, la dedicació i la disciplina, es pot aconseguir el cos desitjat. Tot i que hi ha casos excepcionals, gent que viu del i pel gimnàs els quals han de tenir el millor cos possible, aquí entre la possibilitat de recomanar la química. Però per a joves, gent que va al gimnàs perquè li agrada, o simplement per estar en forma, és una absurditat.

20/10/2022

INSTITUT CENDRASSOS

Ary Saiany Dos Santos Dos Santos 20/10/2022

Parlarem sobre l'addicció, a la tecnologia dels joves avui dia. Pot ser una cosa beneficiosa com pot ser una cosa perjudicial, però sota control i de manera crítica es pot tenir una vida saludable amb la tecnologia.

El problema de les noves tecnologies i els joves avui dia és la falta de control en el seu ús diari. L'ús diari i excessiu de les xarxes socials pot afectar seriosament la vida d'un jove en l'àmbit social, familiar i/o acadèmic. Xarxes socials com Instagram, WhatsApp, TikTok, etc. Són aplicacions que són aquí les 24 hores del dia cosa que les fa potencialment addictives. I aquest tipus d'ús excessiu no sols de les xarxes socials, sinó de la tecnologia en general pot ser molt perjudicial en la vida d'un adolescent.

Sobre la base de la meva experiència personal, donat al fet que soc una adolescent que ha estat sense telèfon durant un any i mig, puc donar fe que si es pot estar sense tecnologia en excés. L'experiència de no tenir telèfon, al principi va ser complicada i em sentia una mica fora de la societat. També tenia moltes baralles amb les meves amistats de què em deixaven fora de sortides, i això em feia sentir molt sola. Al llarg del temps vaig entendre que aquest sentiment era en part culpa meva, i per això allunyar-me de la tecnologia em va fer molt bé, vaig aprendre a estar sola i no dependre de ningú per a la meva felicitat. Vaig aprendre a fer amics, un altre cop, es podria dir que quan no tenia mòbil m'ho passava millor que a altres anys, que si tenia. Em vaig conèixer millor que mai, vaig descobrir un dels meus majors hobbies. I sobretot vaig poder sortir de la bombolla en la qual vivia, i no per obligació sinó per voluntat pròpia.

La tecnologia és només un tipus de fugida, en certa manera, de la realitat per als joves, donat que a través del telèfon o dispositiu intel·ligent poden ser qui vulguin ser. Un adolescent no és conscient d'aquesta addicció fins que no li causa grans conseqüències, aquestes conseqüències poden ser difícils de veure donat que el món de fantasia que es crea una adolescent dins de la tecnologia, aquests problemes no existeixen. Aquests problemes per exemple poden ser estafes, assetjament, segrestos, etc. Mai saps el que pot passar si tens un ús indegut de la tecnologia. Evidentment, no és culpa només de l'adolescent que tingui un mal ús de la tecnologia, al cap i a la fi, com he ressaltat anteriorment, l'adolescent no és conscient del fet. De fet, avui dia hi ha diversos tractaments de rehabilitació per a joves amb addicció a la tecnologia. És un tractament tediós, que intenta pas a pas tornar a reinserir al jove en una vida social, acadèmica, i familiar fora de la tecnologia. Per a després posteriorment fer un seguiment conscienciant-li del seu bon ús de la tecnologia, per a no repetir-se una altra vegada l'addicció.

Una forma d'ús correcte de la tecnologia seria saber compaginar la vida social, acadèmica i la tecnologia dins de tot això. El quid de la qüestió és saber com viure amb la tecnologia sabent que hem d'atendre altres responsabilitats, i no viure a través de la tecnologia i poder introduir la resta. Com a jove estudiant passem 6 hores com a mínim a l'institut, podem arribar a casa menjar i estar unes 3 hores amb el telèfon, fer deures, repassar i fer vida amb la família i/o amics, i abans de dormir mirar una mica més el mòbil. Això serien més o menys 4 - 5 hores al telèfon de forma donaria. Però no podem deixar de costat el nostre salut mental, és a dir, deixar el telèfon per passar més temps amb nosaltres mateixos, també podria ser interacció social. Fer un ús responsable de la tecnologia, és saber viure amb ella sense dependre d'ella tot el dia. Al final del dia la tecnologia no és la base de la nostra existència, i si el món ha arribat fins aquí en la majoria del procés sense tecnologia, nosaltres podem viure sense ella.

En conclusió, els adolescents sí que han de tenir accés a la tecnologia, perquè l'eradicació total de la tecnologia en la seva vida no seria viable i tampoc beneficiosa. Però si seria bo, una conscienciació i explicació del que és un bon ús de la tecnologia, no sols als joves, sinó també als pares d'aquests joves.