L'aigua és un element essencial per la vida, ja que sense aigua, la vida del nostre planeta no existiria.
Les plantes, els animals i les persones necessitem l'aigua per poder viure.
Tot i que gairebé 3/4 parts del nostre planeta estan cobertes per aquest líquid, només el 3% del total de l'aigua que podem trobar a la Terra és aigua dolça.
La resta, el 97%, és aigua salada.
L’aigua constitueix el 75% de tota la superfície de la terra.
L’aigua és molt important per als ecosistemes naturals i la regulació del clima.
El seu moviment continu per la superfície de la Terra com a líquid, vapor o gel, es denomina el CICLE DE L’AIGUA.
L’aigua té un paper molt important per a tots els éssers vius del planeta.
Però el problema encara és més greu del que sembla, ja que només un 0,61% d'aquest 3% d'aigua dolça forma part de la reserva disponible per al consum humà.
És per això que hem de procurar cuidar al màxim l'aigua que disposem, evitant embrutar-la, contaminar-la i malgastar-la.
ELS PLÀSTICS I L'AIGUA
L’augment del consum de plàstic i la mala gestió dels residus està afectant molt negativament al planeta.
Hem descobert que molts d’aquests plàstics van a parar als rius i als mars provocant conseqüències molt greus.
Les deixalles de plàstic generen microplàstics que els ingereixen els animals i que a la vegada estan començant a afectar a les persones.
La contaminació de l’aigua és un canvi químic, físic o biològic en la qualitat de l’aigua que té un efecte perjudicial en els éssers vius que la consumeixen.
L’aigua contaminada significa que una o diverses substàncies alienes a l’aigua, s’han acumulat i concentrat en ella fins al punt que causen un desequilibri en la vida dels éssers vius. Un problema per al consum humà, la indústria, l’agricultura, la pesca i els animals.
Si l’aigua és un element indispensable per als éssers vius del planeta, la seva contaminació és un problema molt seriós.
Per la contaminació de l’aigua, cada any al mar moren 1,5 milions d’aus, peixos, tortugues i balenes, però encara que no els matin, es calcula que en el Pacífic Nord, fins a un 30% dels peixos han ingerit plàstic en algun moment del seu cicle vital
L’ésser humà és el principal causant de la contaminació de l’aigua, que es pot veure afectada de moltes maneres:
Les aigües residuals.
Les aigües residuals són aquelles generades per les deixalles de les cases, les indústries i els comerços que s’aboquen al mar a través de les clavegueres.
Contaminació per plàstics.
Una de les principals causes de contaminació dels nostres mars són els plàstics. Aquests i altres tipus de deixalles com llaunes o envasos, acaben descomponent-se i alliberant substàncies tòxiques al mar durant llargs períodes.
En l’agricultura s’utilitzen pesticides.
L’aigua amb fertilitzants i productes químics és difícil de ser tractada perquè torni als canals aptes per al consum.
Canvi climàtic.
L’escalfament global també és una causa important de contaminació. Quan l’aigua del mar puja de temperatura, l’oxigen disminueix notablement.
Substàncies químiques tòxiques procedents de les indústries.
La indústria és possiblement la causa més important de contaminació dels oceans.
L’excessiva tala d’arbres contribueix al fet que els rius, els llacs, les fonts … s’assequin. També provoquen l’aparició de bacteris sota el sòl i la contaminació de les aigües subterrànies.
Mineria oceànica.
La mineria oceànica al mar és una altra font de contaminació oceànica. Aquest tipus d’extracció causa danys en el fons marí.
Els abocadors o deixalles tòxiques enterrades, poden embrutar les aigües subterrànies.
La contaminació acústica.
Els sons de gran potència procedents de sonars, instal·lacions petrolíferes, vaixells o fonts naturals, com terratrèmols afecten negativament a la fauna.
Residus plàstics procedents de la pesca. Fins a una desena part dels vuit milions de tones de residus plàstics que cada any acaben al mar procedeixen del sector pesquer
La contaminació dels rius i dels mars està provocant conseqüències molt greus.
L’augment en la temperatura de l’aigua provoca la disminució de l’oxigen impedint el desenvolupament de nombroses espècies i la mort de molts corals.
Alguns cetacis, com les balenes, resulten afectats per la contaminació acústica en els nostres oceans. Això fa que es desorientin en el mar.
Hi ha un gran nombre d’animals que encara que no moren, de manera indirecta, estan consumint micro partícules de plàstic i això els provocarà molts danys.
La contaminació de les aigües pot provocar pluges àcides.
En les aigües contaminades hi ha un augment de nutrients a l’aigua que provoquen un descontrol en el creixement d’algues i bacteris que consumeixen l’oxigen de l’aigua.
La biodiversitat marina s’està extingint cinc vegades més de pressa que la terrestre a causa de la contaminació i la modificació o eliminació dels seus hàbitats.
L’augment de les algues en la superfície de l’aigua fa que es restringeixi el pas de la llum a les profunditats marines i això dificulta que les plantes marines produeixin oxigen.
Animals com els dofins, balenes, tortugues marines, taurons, ratlles o foques són ferits o moren per la ingestió de deixalles marines o per quedar-se atrapats en elles.
El plàstic ha inundat les nostres vides.
En unes dècades ha passat a ser component habitual en tota mena d’objectes i materials gràcies a propietats com la seva flexibilitat, durabilitat, lleugeresa i, principalment, el seu baix preu.
El plàstic, un cop al mar, té dues característiques: flota i triga molts anys a degradar-se.
Aquestes dues qualitats del plàstic juntament amb el fet que els corrents marins en els mars del món van movent l’aigua d’un lloc a l’altre, fa que aquest plàstic vagi sent recollit de les costes i mogut per tot el planeta.
El plàstic té efectes negatius per al medi ambient, ja que no és BIODEGRADABLE. Els bacteris i altres agents són incapaços de descompondre el plàstic i per això és un gran problema.
8 milions de tones d’escombraries a l’any arriben als mars i oceans.
Aquesta quantitat és equivalent al pes de 800 Torre Eiffel, per cobrir 34 vegades l’illa de Manhattan o el pes de 14.285 avions Airbus A380.
Cada segon més de 200 quilos de brossa va a parar als oceans.
Hi ha 5 illes d’escombraries formades en la seva gran majoria per micro plàstics alguna cosa similar a una sopa: dues d’elles es troben al Pacífic, dues a l’Atlàntic i una a l’Índici.
El 80% prové de terra ferma. El 70% queda al fons marí, el 15% a la columna d’aigua i el 15% a la superfície.
El que veiem és només la punta de l’iceberg. Dins d’Europa, més de dos terços de la demanda de plàstics es concentren en cinc països: Alemanya (24,9%), Itàlia (14,3%), França (9,6%), Regne Unit (7,7% ) i Espanya (7,4%)
Com a resultat de la contaminació plàstica han sorgit illes fetes totalment de plàstic.
El Gran Pegat d’Escombraries del Pacífic es va descobrir el 1997 i ocupa una superfície major a la d’Espanya, França i Alemanya junts, es localitza entre Hawaii i Califòrnia i s’estima que el seu pesa ascendiria a 80.000 tones mètriques.
En aquests últims anys s’han detectat diversos pegats més, un altre al sud de l’oceà Pacífic prop de les costes de Xile i Perú, i un altre al nord de l’oceà Atlàntic a prop de les costes nord-americanes.
Aquestes illes plàstiques es mantenen per l’existència de corrents marins circulars que provoquen que les escombraries s’acumuli en aquest punt.
En un estudi s’ha descobert en l’anàlisi de “caques” de persones de diferents països: Regne Unit, Itàlia, Rússia o el Japó contenien partícules de plàstic.
Tot i que es tracta d’un estudi pilot amb un grup reduït de persones, els autors de la investigació destaquen la urgència de determinar l’impacte d’aquests materials en la salut humana.