CICLE DE LA VIDA

LES ETAPES DEL CREIXEMENT

Els homes i les dones, des que neixen fins que moren, passen per diferents etapes:

- Infància

Primera Infància

Segona Infància

- Pubertat/Adolescència

- Edat adulta

- Vellesa

Fins a l'edat adulta el nostre cos creix i canvia d'aspecte.

Els cos dels nois cada vegada és més diferent del de les noies.

Mira les imatges següents i observa com va canviant la forma del nostre cos:

INFÀNCIA

La primera infància

Quan un nadó neix fa entre 45 cm. i 55 cm.

S'alimenta de la llet del pit de la mare o pren biberó.

Dorm moltes hores i quan està despert, balbuceja, plora i també somriu.

A partir dels 10 mesos li comencen a sortir les primeres dents, (en diem dents de llet), comença a gatejar i mes tard aprendrà a caminar.

La primera infància dura fins els 3 anys.

La segona infància

La segona infància va dels 3 als 10 anys.

Les primeres dents cauen i surten les definitives.

En aquesta etapa el nen aprèn a llegir, a escriure i a menjar tot sol.

ADOLESCÈNCIA O PUBERTAT

EDAT ADULTA

A partir dels 20 anys, encara que siguis jove, ja se't considera una persona adulta.

Els nens/nois ja són homes i les nenes/noies ja són dones.

Ja poden treballar, viure en una casa diferent de la dels pares i tenir fills i filles.

El cos ja ha acabat de fer els canvis propis del creixement.

LA VELLESA

CARÀCTERS SEXUALS

L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ I FEMENÍ

a) Característiques

Els nens i les nenes som diferents físicament.

Una d'aquestes diferències entre nens i nenes es veu en l'aparell reproductor, tant extern com intern.

La part externa de l'aparell reproductor femení es diu vulva.

A la part externa de l'aparell reproductor masculí hi ha el penis i els testicles.


b) Definició

L'aparell reproductor és la part del cos preparada per poder tenir fills.

Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència (fills i filles).

L'aparell reproductor de la dona és diferent del de l'home.

L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

El penis té una forma cilíndrica i per dins hi ha un conducte que deixa passar els espermatozoides fins fora del cos.

Pel penis també hi passa l'orina, que es produeix als ronyons

a) Funció

L'aparell reproductor masculí produeix les cèl·lules sexuals masculines, anomenades espermatozoides.

b) Constitució

L'aparell reproductor masculí està format pels testicles, els conductes deferents, el penis, les vesícules seminals i la pròstata.

CÈL.LULES SEXUALS MASCULINES

L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

a) Funció

L'aparell reproductor femení produeix les cèl·lules sexuals femenines, anomenades òvuls.

A més, al seu interior es produeix la fecundació de l'òvul per part de l'espermatozoide, que donarà lloc al nou ésser.

b) Constitució

L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, les trompes de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva.

Els òrgans de l'aparell reproductor femení són interns.

Es troben a la part interior del cos a l'alçada de la panxa.

Els òrgans de l'aparell reproductor femení són:

Els ovaris, dos òrgans rodons de la mida d'una ametlla. Generalment fan un òvul cada mes.

L'úter o matriu, que és com una bossa.

Les seves parets són musculars i és el lloc on viurà el fetus fins que neixi.

L'úter es comunica amb els ovaris a través d'uns tubs petits, anomenats trompes de Fal·lopi, que fan que els òvuls arribin a l'úter.

La vagina, un conducte que comunica l'úter amb la vulva, situada a la part exterior del cos.

CÈL.LULES SEXUALS FEMENINES

LA MENSTRUACIÓ

La menstruació es produeix quan un òvul no fecundat surt a l'exterior per la vagina barrejat amb sang.

La menstruació fa que deixis de ser nena per convertir-te en dona.

De la menstruació també se'n diu la regla, es té un cop al mes i pot durar de tres a cinc dies.

OVULACIÓ

REPRODUCCIÓ HUMANA

LA FECUNDACIÓ

Quan s'uneixen una cèl·lula femenina, que s'anomena òvul, i una cèl·lula masculina, que s'anomena espermatozoide, es forma un zigot.

D'aquesta unió se'n diu fecundació.

espermatozoide

óvul

zigot

Al cap de pocs dies de la fertilització, l'òvul fecundat començarà a dividir-se en més cèl.lules


L'EMBARÀS

S'anomena embaràs o gestació a la formació d'un nen o d'una nena dins de l'úter de la mare.

Al començament, fins al primer mes, és un embrió i és petit com un gra d'arròs.

Al bebè que encara no neix se l'anomena embrió durant els dos primers mesos del seu desenvolupament i després, fetus fins que neix.

L'embaràs dura 9 mesos i a finals del novè mes el nen ja està preparat per néixer.

El part és quan el nadó surt de la panxa de la mare.

Els primers dos mesos de l'embaràs l'infant és tant petit com un gra d'arròs i s'anomena embrió.


Primer se li desenvolupen el cor i el cervell, després el cap, el cos, els braços i les cames, i comencen a formar-se el peus i els ditets.

A finals del segon mes, l'embrió ja té tots els òrgans formats i s'anomena fetus.

Durant l'embaràs, el fetus rep l'oxigen i també s'alimenta de la mare a través del cordó umbilical.

Al cap de nou mesos, el fetus està completament format i arriba el moment de néixer.


PART

El part és la sortida del fetus a l'exterior.


Té tres fases :


- Dilatació: els músculs involuntaris de l'úter es comencen a contraure cada cert temps i la sortida de l'úter es va eixamplant.

- Expulsió: les contraccions involuntàries de l'úter i la força de la mare empenyent amb els músculs de l'abdomen fan que el nadó surti per la vagina.

- Deslliurament: una mica després de l'expulsió surt la placenta a l'exterior.

Quan es talla el cordó umbilical al nadó, li queda una cicatriu a la panxa, en forma de botó.

És el melic.

És , llavors, quan comença a respirar pels pulmons.


EMBARASSOS MÚLTIPLES

Al 2005, es van registrar 133,122 naixements de bessons i 6,208 de trigèmins als Estats Units.

El 1980, només es van registrar 69,339 naixements de bessons i 1,337 de trigèmins.

¿A què es deu l'augment?

Primer i principal, són més les dones que tenen nadons després dels seus 30.

Les dones en els seus 30 són més propenses a concebre més d'un nadó de manera natural que les dones més joves.

Un altre motiu és que cada vegada són més les dones que es fan tractaments de fertilitat per concebre.

Com es formen els bessons?

Els bessons es formen de dues maneres:


Per contra, si els bessons són el resultat d'un sol òvul fecundat que, en fer la divisió cel·lular, es parteix en dos i de cada meitat surt un bebè, aquests bessons s'anomenen bessons idèntics.

Aquests bessons hereten els mateixos caràcters genètics, són sempre del mateix sexe i són extraordinàriament semblants.


un òvul fecundat que se separa en dos

Els bessons idèntics ( gemelos ) es formen quan un mateix òvul fecundat es divideix en dos.

Els bessons són gairebé idèntics i comparteixen els mateixos gens. Generalment, els bessons es donen per casualitat.

Si un ovari produeix dos òvuls alhora i cada òvul és fecundat per un espermatozoide, el resultat seran dos bebès, que creixeran a l'úter de la mare.

Una cosa semblant passa amb els trigèmins (tres bebès), els quadrigèmins (quatre bebès), etc.

Aquests bebès s'anomenen bessons, més exactament bessons fraternals o no idèntics.

Els bessons no idèntics ( mellizos) es formen quan dos òvuls diferents són fecundats per dos espermatozous diferents.

Aquests bessons no comparteixen exactament els mateixos gens.

Són tan semblants l'un a l'altre com ho són els germans de diferents embarassos.

dos òvuls diferents fecundats per dos espermatozoides diferents

Els bessons són comuns en algunes famílies.

Els naixements múltiples poden ser de bessons, de bessons, trigèmins o d'una combinació de tots dos.

Els embarassos múltiples associats amb tractaments de fertilitat solen ser principalment de bessons.

PREMATURITAT

INFERTILITAT I REPRODUCCIÓ ASISTIDA

RECURSOS