PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA (ELS PRIMERS POBLADORS)
PALEOLÍTIC
ELS PRIMERS POBLADORS
El Paleolític comença amb l'aparició dels primers éssers humans a la Terra, ara fa més de dos milions d'anys, i s'acaba amb el descobriment de l'agricultura (8000 a. C).
L'OBTENCIÓ DELS ALIMENTS
S'alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i de plantes silvestres.
Dels animals n'obtenien la carn per menjar i tendons per fer-ne cordes i també pells per vestir-se.
Varen aprendre a fabricar diversos tipus d'eines: llances, fletxes, agulles, arpons..., que elaboraven amb pedres, ossos i banyes d'animals.
LA VIDA DELS CAÇADORS
Els homes i dones del Paleolític no tenien un habitatge fix; eren nòmades.
S'instal·laven en campaments a l'aire lliure i construien cabanes amb troncs i pells d'animals. Cercaven aixopluc a les balmes de les roques o a l'interior de les coves.
Amb el temps varen dominar el foc.
L'ART RUPESTRE
Els homes de la Prehistòria feien pintures i gravats a les parets de les coves i balmes que són conegudes com art rupestre.
L'ART RUPESTRE A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
A la zona cantàbrica (Astúries, Cantabria i País Basc) s'hi han trobat més de dues-centes coves amb pintures a les roques.
Moltes d'aquestes pintures representen animals aïllats, pintats amb colors vius al sostre de la cova.
A la zona llevantina (destaquen les de Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó). A diferència de les pintures del Cantàbric, aquestes es troben a balmes. Hi apareixen representacions d'homes i dones en escenes de caça, dansa recolecció...
Per a fer aquestes pintures (zona cantàbrica i llevantina) utilitzaven colors molt vius, que extreien dels minerals i que mesclaven amb greix d'animals.
NEOLÍTIC
ELS PRIMERS PRODUCTORS D'ALIMENTS
Els homes i dones varen aprendre a conrear la terra i a domesticar animals. Per primera vegada els éssers humans començaren a produir aliments. Amb aquests avenços comença una nova etapa: el Neolític.
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
Els cereals i els llegums són les primeres plantes que varen conrear. El ca és un dels primers animals que varen domesticar. Més tard varen criar cabres, ovelles i porcs.
Amb les noves tasques va sorgir la necessitat de fabricar noves eines: destrals de pedra polida, falçs per segar i molins de pedra per moldre el gra.
De la necessitat de guardar els aliments, transportar-los i coure'ls en va sorgir la ceràmica.
La invenció del fus per filar i del teler per teixir va permetre l'aprofitament de fibres naturals (llana i lli) per elaborar teixits.
ELS PRIMERS POBLATS
Durant el Neolític, els humans es tornaren sedentaris. Els poblats es situaven a llocs fèrtils al costat dels rius. Estaven formats per cabanes que tenien les parets de fang i fusta i el sostre cobert de canyes i branques.
EDAT DELS METALLS
LA METALÚRGIA
Al final de la Prehistòria, l'ésser humà va aprendre a fer servir el metall. El primer metall que va utilitzar va ser el coure. Més endavant, el bronze (mescla de coure i estany). Finalment treballaren el ferro, mineral molt més abundant.
Per poder modelar els metalls els fonien a temperatures molt elevades i els donaven la forma desitjada utilitzant moltlos de pedra.
Aquest procés constitueix la metal·lúrgia.
ARTESANS I COMERCIANTS
L'augment de la producció agrària i el sorgiment de l'artesania varen estimular l'intercanvi de productes: el comerç.
La invenció de la roda i de la vela varen facilitar el transport de mercaderies.
ELS MEGÀLITS
Varen aixecar unes construccions que reben el nom de megàlits perquè estan fetes amb grans blocs de pedra.
- menhir: una gran pedra clavada verticalment en terra.
dolmen: construït per pedres verticals que sostenen unes grans lloses cobertes per un túmul.
cromlec: conjunt de pedres dretes que fan un cercle.
