L’avaluació per aprendre (AxA) es focalitza en la distància entre el punt de partida de l’aprenent i el punt d’arribada desitjat. Aquesta distància pot ser escurçada si el docent i l’aprenent comparteixen els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació, si es formulen bones preguntes i si existeix un feedback efectiu. La recerca en aquest camp ha demostrat que els aprenentatges són més efectius quan els aprenents:
Normalment l’alumnat aprèn a ser capaç d’autoavaluar-se a partir d’avaluar els companys i companyes, amb la finalitat d’ajudar-los, ja que sovint reconeixen millor què ha fet correctament i els seus errors a partir d’identificar-los en les produccions d’altres.
Des d'una perspectiva tradicional de l'avaluació, la responsabilitat de la regulació és essencialment de l'ensenyant, que és qui reconeix les dificultats i errors de l'alumnat i decideix quines són les estratègies més adequades per superar-les. En canvi, l’avaluació amb una finalitat formadora comporta implicar molt més l’alumnat, a partir de processos de co-avaluació i d’auto-avaluació. Per tant, la tasca del professorat se centra més en promoure sistemes que afavoreixin l’avaluació/regulació entre iguals i l’autoavaluació, que no pas en “corregir” de forma unilateral moltes produccions de l’alumnat.
Vídeo d'una experiència de coavaluació entre alumnes de P4