L’assignatura de Biologia ofereix una visió àmplia i profunda sobre els mecanismes bàsics que regeixen el món viu. S’estudien els éssers vius des del nivell més fonamental, àtoms i biomolècules que els constitueixen, fins al més complex, els ecosistemes. Promou una actitud investigadora basada en l’anàlisi i la pràctica de les tècniques i els procediments que han permès l’avenç d’aquesta branca de la ciència aplicant sempre el mètode científic tal com es fa en la investigació professional i universitària.
En els dos cursos de la matèria els sabers que adquireix l’alumnat són el disseny experimental
Composició de la matèria viva: bioelements i biomolècules i la seva implicació en el metabolisme.
Genètica molecular i herència: ADN, la seva rellevància en la fisiologia dels organismes, en l’herència (genètica molecular i genètica mendeliana) i també la seva rellevància en l’evolució de les espècies lligada al seu entorn, ecologia.
L’organització cel·lular: què hi ha dins una cèl·lula, com es coordinen els seus compartiments. Què fan cadascun: metabolisme o les reaccions bioquímiques perquè la cèl·lula es mantingui viva, regulació d’aquestes reaccions (cinètica enzimàtica)
El cicle cel·lular i el seu control o descontrol (càncer). Tipus de divisió cel·lular.
Bacteris no patògens i bacteris patògens. Conèixer la seva fisiologia per poder combatre els patògens i fer ús dels no patògens, biotecnologia.
Virus: com a patògens i com a eines en el tractament de malalties, biomedicina. Vacunes.
Immunologia: com es defensa el nostre cos. Trasplantaments, al·lèrgies, malalties autoimmunes.
Biosfera: taxonomia i classificació dels organismes.
L'assignatura de geologia i ciències ambientals se centra en l'estudi dels sistemes terrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l'activitat humana… Té un important enfocament interdisciplinari i de síntesi, ja que considera la Terra com un sistema global en què els components físics - aire, aigua, substrat sòlid - interactuen amb els components biològics - els éssers vius - i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu, de l'espècie humana, amb els components socioculturals.
En els dos cursos de la matèria l'alumnat adquireix coneixements sobre geologia, meteorologia, climatologia, hidrologia, edafologia, activitat volcànica i sísmica, formació i modelat del relleu i riscos associats als diferents processos relacionant-los amb la societat i actuacions humanes al planeta. La matèria ofereix, doncs, oportunitats per iniciar en l'ensenyament secundari una visió holística de la realitat.
La metodologia escollida per assolir els objectius d'aquesta matèria es basa en el desenvolupament d'activitats d'investigació, de simulació, pràctiques de laboratori i de resolució de problemes. També en l’elaboració de mapes geològics, topogràfics, meteorològics…, en un context rellevant per a l'alumne/a, procés que recolza l'aprenentatge significatiu i que l'exercita en els mecanismes socials de presa de decisions.
El dibuix tècnic és una eina indispensable per a la comunicació en qualsevol procés d’investigació científica o projecte tecnològic i/o artístic i productiu que faci servir els aspectes visuals de les idees i de les formes per visualitzar i definir el que s’ha de dissenyar, crear o produir.
El dibuix tècnic es desenvolupa en dos cursos:
El primer curs comprèn un acostament als conceptes i procediments del dibuix geomètric. Sobretot geometria plana i introducció a la geometria descriptiva, fent especial incidència en la representació tridimensional mitjançant les perspectives.
El segon curs amplia els coneixements impartits en el primer curs i aprofundeix especialment en la geometria de l’espai.
L’Economia de primer de batxillerat pretén que l’alumne es pugui fer una idea de quins són els factors que fan que un país pugui tenir un major o menor grau de benestar.
El més important és veure com les diferents decisions que prenen els agents econòmics, o els fets que es van esdevenint tenen repercussions, de vegades inesperades sobre la societat i les empreses.
Per exemple:
Una crisi econòmica pot ser una oportunitat pels venedors de productes senzills com són els ous de gallina, o els congelats de peix perquè ara augmentaran molt les seves vendes i els beneficis donat que molta gent es veu obligada a gastar menys per viure.
L’entrada de productes barats de la Xina són un perjudici per algunes empreses que han de tancar i pels seus treballadors que es queden sense feina, però un benefici per la resta de la societat que pot comprar productes més barats i un estímul a les empreses per reduir costos millorar els seus productes i innovar , ja que si no es va endavant es queda fora del mercat.
Aquesta matèria de 4 hores setmanals s’imparteix parcialment en anglès (1 hora cada setmana a mode de resum de les altres tres) per tal que a final de curs es conegui el vocabulari bàsic de tot el temari.
Aquesta matèria té una durada de dos cursos. 4 hores setmanals a primer de batxillerat i 4 hores setmanals a segon.
S’estudia el mont de l’Empresa. Un complex entramat de persones , mitjans materials que s’han de finançar, i idees de negoci que es volen dur a terme en un entorn social que de vegades proporciona oportunitats que s’aprofitaran i de vegades amenaces de què ens hem de protegir.
A primer curs fem una primera aproximació a què és l’empresa i als reptes que se li presenten: com s’organitza, com es dirigeix , quin paper juga el màrqueting , quines són les principals funcions de cada un dels departaments : producció, comercial, recursos humans, magatzem.
A segon entrem de ple en què és la comptabilitat, estudiant el balanç de situació amb el seu actiu , passiu i patrimoni net. Estudiem el cicle comptable, el compte de pèrdues i guanys i fem anàlisis de les rendibilitats de l’empresa i de l’equilibri del patrimoni. En definitiva, posem les bases per conèixer si una empresa està ben situada per ser efectiva econòmicament i en tot cas saber veure quines modificacions econòmiques ha de fer si és que presenta algunes dificultats.
Per exemple: Bon Preu, com que ha tingut una bona rendibilitat ha crescut a còpia d'obrir nous supermercats sense haver d’endeutar-se. S’ha dedicat a reinvertir els beneficis que ha tingut any rere any obrint nous centres i així ha ampliat el seu volum de negoci. Altres empreses quan veuen que tenen molt mercat potencial, per augmentar la producció fan una ampliació de capital, obrint la porta a nous accionistes o bé s’endeuten demanant finançament als bancs o fent una emissió d’obligacions, i això els permet augmentar la planta productiva de forma ràpida, però sabent que els accionistes inicials perden pes.
La Física, com a disciplina que estudia la natura, s’encarrega d’entendre i descriure l’univers, des dels fenòmens que es produeixen al microcosmos fins als que es donen al macrocosmos.
1r Batxillerat:
LES MAGNITUDS FÍSIQUES. Les magnituds físiques. Sistemes d’unitats. Canvis d’unitats. Mesura i error.
CINEMÀTICA EN UNA DIMENSIÓ I DUES DIMENSIONS. Moviment rectilini uniforme (MRU). Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA). Moviments parabòlics. Moviment circular.
DINÀMICA. Les forces i les lleis de Newton. Dinàmica del moviment circular uniforme. Conservació de la quantitat de moviment.
TREBALL I ENERGIA. Treball. Potència. Energia Cinètica. Teorema del treball i de l’energia cinètica. Forces conservatives i forces no conservatives. Energia potencial. Energia mecànica.
CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA. Conservació de l’energia mecànica per a forces conservatives. Variació de l’energia mecànica quan actuen forces no conservatives. Xocs.
CORRENT CONTINU. Llei d’Ohm i resistència elèctrica. Generadors i receptors.
2n Batxillerat:
ELS PLANETES I ELS SATÈL·LITS. Llei de la gravitació universal. Camp gravitatori. Potencial gravitatori. Energia potencial gravitatòria.
CAMP ELÈCTRIC. Càrrega elèctrica. Llei de Coulomb. Potencial elèctric. Energia potencial elèctrica. Superfícies equipotencials.
ELECTROMAGNETISME. Camp magnètic. Força magnètica. Camp magnètic creat per distribucions de corrent. Flux magnètic. FEM induïda: llei de Faraday-Lenz. Generadors de corrents elèctrics i transformadors.
ONES. Moviment harmònic simple (MHS). Dinàmica del MHS. Ones harmòniques. Fenòmens ondulatoris. Inferències i ones estacionàries. El so.
NATURALESA DE LA LLUM. Propietats ondulatòries de la llum. Principis fonamentals de l’òptica geomètrica. Lents i miralls. Dualitat ona corpuscle. L’efecte fotoelèctric. Física relativista.
FÍSICA NUCLEAR. Forces fonamentals. Estabilitat nuclear i radioactivitat. Reaccions nucel·lars.
Cal destacar la importància de les pràctiques de laboratori, ja que ajuden l’alumnat a investigar de primera mà els fenòmens que han d’estudiar.
La geografia de batxillerat és una disciplina actual on es treballen les problemàtiques presents relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat, la població o els diferents sectors econòmics entre d'altres.
En un món interconnectat i canviant aquesta ciència és capaç de donar resposta a totes les qüestions socials, econòmiques i polítiques que apareixen al dia a dia d'una forma dinàmica basada en l'anàlisi de fonts d'índole diversa.
Analitzarem i entendrem els conflictes geopolítics recents, els diferents moviments migratoris o la pujada dels preus dels carburants i, com tot això, ens afecta en major o menor mesura en un món cada cop més globalitzat.
La matèria s'estudia i avalua seguint els mateixos paràmetres de les proves PAU i, si fos el cas, l'alumne podria presentar-se ben preparat a aquestes proves.
“L'aleteig de les ales d'una papallona es pot sentir a l’altre costat del món”. Proverbi xinès.
En aquesta matèria es fa un recorregut per la història de l’art des de l’antiga Grècia fins als temps actuals. En la matèria es treballa a partir de l’estudi de les principals obres d’art de cada període enteses en un marc social concret i en un context històric determinat que proporciona les claus fonamentals de la seva explicació. Tot plegat contribueix a ampliar la mirada personal amb el consegüent desenvolupament de la sensibilitat estètica i del respecte per la diversitat.
La matèria s’estudia i avalua seguint els mateixos paràmetres de les proves PAU i, per tant, si l'alumne optés per ella en aquestes proves, aniria ben preparat.
En aquesta matèria estudiarem el desenvolupament històric del món contemporani des de la fi de l'Antic Règim fins a finals del segle XX. Episodis cabdals com la revolució industrial, la formació del moviment obrer, els imperis colonials, la Revolució Russa, els feixismes i les dues guerres mundials són treballats a partir de diferents fonts amb una metodologia científica i rigorosa.
Alhora, la matèria s’estudia i avalua seguint els mateixos paràmetres de les proves PAU i, per tant, ajuda a preparar la matèria obligatòria d'Història de 2n de batxillerat.
Aquesta matèria té com a objectiu aprofundir en el coneixement de la literatura catalana a partir de les obres prescrites cada curs. S’estudia l’autor, el text i el moviment literari en què s’emmarca. S’aprofundeix en la identificació i interpretació dels recursos literaris que s’hi troben i en l’elaboració de comentaris de text dels fragments de l’obra. Aquestes són les obres obligatòries per al curs 2018-2019.
Solitud, Caterina Albert “Víctor Català”
Aigües encantades, Joan Puig i Ferreter
El cor quiet, Josep Carner
Vent d’aram, Joan Vinyoli
Ball robat, Joan Oliver.
Feliçment, jo soc una dona, Maria Aurèlia Capmany
Aquesta matèria es planteja com una optativa amb la idea que l’alumnat tant de lletres com de ciències pugui gaudir de la lectura de diferents obres representatives.
L’objectiu principal és el viatge interior cap a la descoberta del propi individu, les seves inquietuds i els temes inherents a la condició humana com l’amor, l’odi, la venjança, la por,
entre altres. La diversitat literària i l’experiència personal, lectora i cultural dels alumnes facilitaran la creació de vincles entre les obres llegides i les diferents manifestacions literàries o artístiques contemporànies.
L’estudi no és mai teòric, sinó que es basa en l’anàlisi pràctica de textos literaris, fomentant el gust per la lectura a través de comparacions, produccions audiovisuals, infografies, Kahoots, i altres recursos adaptats a cada obra seleccionada.
Blocs temàtics:
El ideal de belleza femenina.
El sentimiento amoroso en la literatura.
Los amores prohibidos.
La literatura universal té com a finalitat ampliar la formació literària i humanística de l'alumnat. L'objecte d'estudi de la matèria és el discurs literari i pren com a base la lectura d'obres o de fragments representatius. Per mitjà de la literatura es pretén que l'alumnat aprofundeixi en la seva visió del món i l'ampliï. Els continguts de la matèria se centren en els moments més rellevants i dels principals autors i autores de l'anomenada literatura occidental. Obres que es treballaran:
Antologia de poesia universal, Diversos autors
El baró rampant, Italo Calvino
Frankenstein, Mary Shelley
Hamlet, William Shakespeare
Edip Rei, Sòfocles
El romanç de Tristany i Isolda, Joseph Bédier
La química ajuda els estudiants a apropiar-se d'aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre decisions responsables sobre l'explotació i ús dels recursos naturals, el medi ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible.
Els temes tractats a primer són:
MODEL ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Les fórmules i els noms de les substàncies. Lleis ponderals de les reaccions químiques. Resolució de problemes on intervinguin quantitats de substàncies. El mol. La taula periòdica moderna.
ELS GASOS, LÍQUIDS I SOLUCIONS
Estat gasós, sòlid, líquid. Llei general dels gasos perfectes. Equació general dels gasos perfectes. Aplicacions de l’equació general dels gasos perfectes. Gasos reals. Solucions gasoses. Solucions líquides. Solucions sòlides. Composició de les solucions.
LES REACCIONS QUÍMIQUES
Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics. Reaccions de neutralització o reaccions àcid - base. Concepte de pH. Reaccions de precipitació. Reaccions d’oxidació -reducció. Velocitat de les reaccions químiques.
UN MODEL PELS ÀTOMS
L’estructura atòmica de la matèria. L’espectre electromagnètic. Els espectres. L’espectre solar. La teoria quàntica. La teoria de Bohr. Orbitals atòmics. Configuracions electròniques. Periodicitat i configuració electrònica.
L’ENLLAÇ I L’ESTRUCTURA DELS MATERIALS
L’enllaç químic. L’enllaç covalent. L’enllaç covalent datiu. Geometria de les molècules. Model RPECV. L’enllaç d’hidrogen. L’enllaç per forces de Van der Waals. L’enllaç iònic. Propietats dels compostos iònics. L’enllaç metàl·lic.
EL MÓN DE LA QUÍMICA ORGÀNICA
Formulació i nomenclatura dels compostos orgànics: Alcans, alquens, alquins, hidrocarburs cíclics, hidrocarburs halogenats, hidrocarburs aromàtics, alcohols, èters, aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters, nitrils, amines, amides, nitroderivats.
Cal remarcar el gran contingut de sessions de laboratori que es realitzen, per tal d’ajudar a d’entendre les explicacions teòriques i de resolució de problemes.
Primer curs
La matèria recull tots els conceptes bàsics que s'han treballat a l'assignatura de Tecnologia de l'ESO, i hi fa un aprofundiment. Pretén donar una base molt àmplia per cursar qualsevol enginyeria, arquitectura o cicles formatius de grau superior de la branca tècnica. S'aprofiten els conceptes físics que ja tenen els alumnes per donar-los-hi una aplicació pràctica.
A primer curs la matèria s'estructura en quatre blocs: generació energètica, circuits elèctrics, treball amb materials i mecànica. Tant a primer com segon curs una part important de l'assignatura es dedica a aprendre a programar en python, i també es fan pràctiques al taller.
Segon curs
S'aprofundeix en sistemes tecnològics més complexos, i sobretot tota la part de control automàtic de circuits i sistemes. Igual que a primer, es dedica aproximadament una quarta part de les hores de l'assignatura a fer una ampliació de programació informàtica (en python), i també es fan pràctiques al taller i amb programes de simulació de circuits.
Es treballen els temes següents: Sistemes digitals, circuits industrials, electropneumàtica, oleohidràulica, corrent altern, màquines elèctriques, metrologia i normalització, sistemes automàtics i de control i màquines tèrmiques.
La matèria s'estudia i avalua seguint els mateixos paràmetres de les proves PAU i, si fos el cas, l'alumne podria presentar-se ben preparat a aquestes proves.