ACTUACIÓ

1. En un primer moment esdevé essencial mantenir la calma i tranquil·litzar l’infant.

2. Se l’ha de facilitar accés al lavabo i evitar que aspiri el vòmit inclinant-li el cap endavant i subjectar-li posant-li la mà en el front.

3. Valorar l’estat general de l’infant, la simptomatologia que acompanyen els vòmits i les característiques d’aquest (contingut, força d’expulsió, evolució al llarg del temps)

4. Esbrinar si l’infant presenta alguna malaltia crònica (diabetis, al·lèrgies alimentaries, entre d’altres).

5. Determinar si existeix algun factor o causa desencadenant (traumatisme cranioencefàlic o abdominal, ingesta d’algun tòxic, entre d’altres).

Si l’estat general de l’infant no és bo i/o apareixen signes d’alarma:

1. Portarem a l’infant al centre sanitari més pròxim i/o trucarem a emergències (112).

2. Avisarem als pares o responsables.

Si l’estat general de l’infant és bo i no presenta signes d’alarma:

1. Col·locarem l’infant en posició lateral de seguretat, en un ambient relaxat i tranquil, perquè es vagi recuperant. A més, no el deixarem sol i el mantindrem en observació

2. Avisarem als pares o responsables

3. Passats uns minuts i si no existeixen vòmits ni nàusees, donarem glops petits o una cullerada cada 5-10 minuts d’alguna beguda ensucrada (sucs, aigua amb sucre) per evitar la deshidratació. És possible que l’infant tingui set i vulgui veure més, però si pren molt líquid el més normal és que ho vomiti, per això s’ha de proporcionar en petites quantitats.

4. Si els líquids són ben tolerats, es pot augmentar la freqüència i la quantitat, i quan hagi tolerat els líquids durant 2-3 hores se li podrà oferir algun aliment suau que li vingui en gust, evitar aliments amb molta grassa o sucre.

Principal font bibliogràfica: Associación Española de Pediatría de Atención Primaria, 2019