Avui tot tenia gust d'últim dia. De bon matí, hem hagut d'arrencar del llit a més d'un i més de dos, que aprofitaven els darrers instants als llits, abans de l'esmorzar. Com sempre, la xerrada prèvia, avui una mica especial, per animar-los a encarar la resta de l'estiu amb el mateix esperit d'aquests vuit dies.
De seguida, tots cap als seus respectius camps d'esport. La competició esportiva arribava al seu final, i els quatre primers classificats de la lligueta han anat a Sant Hipòlit a jugar a futbol. La resta d'equips s'han quedat aquí, a Quintanes, a jugar a bàsquet, volei, bèisbol i cementiri. Després de tres enfrontaments, la classificació ha canviat força. Ja tenim guanyador de la Competició Esportiva del Potter Camp! Ja us el direm demà, que si no no té gaire gràcia. A més, avui els hem ocultat les classificacions de l'equip ideal i del premi a l'esportivitat, perquè també per a ells sigui una sorpresa...
Després de dinar, com sempre, una bona estona de temps lliure per fer la digestió, perquè a mitja tarda ha esclatat una batalla a Quintanes. Una batalla una mica especial, perquè la munició era l'aigua. Ja us podeu imaginar com han acabat les samarretes, mitjons... no us recomanem que imagineu massa, però potser algun parell de mitjons, enlloc d'anar a la rentadora pot anar directament a les escombraries. Com podeu veure a les imatges, l'espectacle ha estat dantesc: gairebé 100 nens (podem comptar alguns monitors també, que s'han implicat com els nens) carregats de globus d'aigua, pistoles de tot tipus... fer fotos no era gens fàcil. Gairebé calia portar un pitrall fosforescent, per no ser confòs per un enemic més. Per acabar la batalla, hem tret l'artilleria pesada: uns tiraxines gegants que, carregats amb globus d'aigua, es disparen a força distància. Els equips han d'estar atents per no rebre impactes directes, que deixen marca. No només els equips... us puc ben assegurar que un globus d'aigua a la cara fa força mal... en fi, coses que passen.
I després de sopar, últim joc de nit del campament: la clàssica caça de la guineu. Els monitors, amagats per tota la finca, esperaven ser trobats per tot una colla de nens amb ganes de guanyar els últims galeons del campament. Els de sisè, a diferència de la resta, han tingut un pla especial: han anat a la piscina a la nit i han tingut un petit piscolabis... per a ells és el darrer campament i es mereixen un petit detall.
Quan un arriba a l'últim dia de campament i tira la vista enrere és quan s'adona d'allò que ha passat. Han estat uns dies molt intensos, amb moments per a tot, amb moltes alegries, alguns plors, gols celebrats com si es tractés d'una final de Champions, ferides de guerra, picades de bitxos, estones en companyia dels amics, riures incontrolables amb els acudits dolents dels monitors... uns dies que ens han servit a tots per a créixer en molts aspectes, tant als nens com als monitors. Alguns hem exercitat més la paciència, si és que és possible, i els vostres fills han anat fent petites passes per a ser més servicials, per saber cedir en els jocs, per pensar una mica més en tots els que els envolten... i ara esperem que aquests hàbits, que aquestes petites victòries, quedin ben gravades en el seu interior. No us penseu, podeu estar contents si aquests bon propòsits duren una setmana. No oblideu que són nens. Però sempre tindran el record d'haver passat vuit dies espectaculars amb els seus amics.