Avui ens hem llevat amb instruccions ben clares: tots amb el banyador posat i, a la motxilla, roba de recanvi, tovallola i els entrepans del dinar, ben protegits amb doble bossa de plàstic. Les previsions eren de tempesta a partir de les tres de la tarda però, en sortir de Quintanes, no semblava que hagués de ploure massa... no sabíem el que ens esperava a la tarda. Cal destacar que avui tots els nanos ja s'han llevat quan tocava. De totes formes, per no faltar al costum, a les set del matí, els jardiners han estat passant la desbrossadora pels jardins, fet que ha fet despertar més d'un... monitor.

L'únic però del dia ha estat que no ha fet massa sol, i l'aigua del riu estava ben fresca... com tota aigua normal de tot riu normal, vaja. Pares, heu de portar més sovint els vostres fills al riu! És una font de virtuts molt interessant. Aprenen a evitar les queixes, a superar els entrebancs... fins i tot alguns gosen posar els seus peuets al fang.... ecs! En fi, que a tots els ha anat molt bé la sortida d'avui, per fer-se una mica més grans i per passar una gran estona amb els amics.

Després de poc més d'un quilòmetre per la llera de la riera, que aquest any estava una mica més buida que altres anys, hem arribat al gorg al que poden saltar! I no han parat, us ho ben assegurem. Una estona llarga de salts de tot tipus: ara d'esquenes, ara de cara, ara de bomba... sort que posem unes normes clares, perquè si no...

En tornar al punt de partida, han estat una bona estona jugant amb les mini-granotes que han trobat. Si d'aquí uns mesos hi ha algun comunicat d'alguna associació de defensa de la minigranota de la Riera de Merlès, vosaltres no digueu res... En fi, coses que passen quan envaeixes un riu amb una tropa de 95 nens amb ganes de passar-ho bé.

Quan hem arribat a Quintanes, després de l'excursió, ja s'intuïen uns núvols ben carregats de pluja i llamps. De sobte, s'ha girat un vent huracanat que dificultava fins i tot caminar i, de cop, ha descarregat tota l'aigua que no ha plogut en tota la primavera en qüestió de deu minuts. Ha estat espectacular, la veritat. Tothom estava a cobert, no patiu... tot i que, pensant que ens hem passat cinc hores en un riu, tots xops, tampoc seria massa motiu per preocupar-se.

Després de sopar, com que tota la finca està ben molla, hem preferit no fer joc de nit, i hem posat un parell de pel·lícules per escollir. D'aquí poc anirem a dormir i en principi la cosa hauria de ser tranquila... esperem que tinguin ganes d'agafar el llit, perquè alguns realment ho necessiten.

Demà tindrem un d'aquells dies "normals" al campament, amb la cerca del tresor, fet que ja ens indica que comencem la recta final d'aquests dies que estan sent espectaculars!