Imatge 6. Mascle (dreta) i femella (esquerra) de Drosophila melanogaster(https://blocs.xtec.cat/cienciablanesmanyanet/files/2018/02/ARTICLE-Gisela-Maryan-i-Karen.2.pdf)
Una gran pregunta que jo tenia abans de començar l'experiment era que quantes femelles i quants mascles he de posar per l'encreuament. Llavors, vaig començar a buscar i llegir articles, i vaig veure que es recomanava posar 2 femelles i un mascle. I llavors, al primer encreuament és el que vaig fer, posar 2 femelles i un mascle en 3 flascons (rèpliques). Però, només va haver descendència en 2 flascons, ja que en el tercer el mascle es va morir i llavors no va tenir lloc cap encreuament i no va haver descendència. Aquí és quan vaig adonar-me de que posar 1 mascle i 1 femella era un risc, i sobretot per el segon encreuament ja que les temperatures anaven pujant, provocant la mort de moltes mosques. Llavors, en el segon encreuament vaig agafar 3 flascons (rèpliques) i vaig posar 3 femelles i 3 mascles en cada flascó per assegurar-me de que hi hagi descendència, però aquest cop també es va morir una femella, cosa que va fer que en aquell flascó hi hagi menys descendència, i amb això vaig arribar a la conclusió de que quantes més femelles i més mascles, millor. Però, sempre tenint en compte que tenen molta descendència i les heu de comptar, per tant, tampoc s'ha de passar.