Embedded Files
UNA ALTRA MANERA D'ENTENDRE EL PROBLEMA
UNA ALTRA MANERA D'ENTENDRE EL PROBLEMA
Aquest és el petit racó des del qual Projecte Refugiats dediquem als refugiats per tal d'apropar-nos-hi una mica més.
Poc a poc, anirem penjant històries increïbles de persones refugiades que creiem que cal conèixer, poemes dedicats a ells i elles, notícies destacables... Donem-los veu!
EL MISSATGE DE LA MÚSICA
EL MISSATGE DE LA MÚSICA
Aeham Ahmad - nascut a Damasc a l'any 1988 - pertany a la minoria palestina de Síria. Va viure fins l'any 2015 en un camp de refugiats de Yarmouk, Síria.
El seu talent musical el porta des de ben petit. Amb cinc anys el seu pare el va començar a ensenyar a tocar el piano i als 23 anys ja s'havia graduat en el conservatori de Damasc. Per desgràcia, la lesió de la seva mà dreta a causa d'un tros de metralla no el va peremtre lluir-se del tot en la seva carrera professional com a pianista de música clàssica.
Amb els anys el camp de refugiats s'ha convertit en el suburbi de la ciutat i les condicions catastròfiques hi perduren. Yarmuk encara és assetjat i cada cop hi ha més part destruïdes, però cap organització ve en la distribució d'aliments. El campament ha desaparegut de la consciència pública.
"I aquest és el meu missatge: que vosaltres penseu en aquesta gent, i que el món, finalment, s'adoni del problema."
– Aeham Ahmad, ARD Tagesschau, 2015
Arriscant la seva vida, el músic tocava el piano en els carrers de Yarmouk per transmetre una petita esperança i alegria a partir de la música. Per desgràcia, la música estava prohibida i els islamistes van cremar el piano davant seu. Des d'aquest incident la seva vida corria un greu perill. L'Aeham es va veure obligat a fugir de Síria sense els seus dos fills ni la seva dona (via Turquia, Grècia, Sèrbia, Croàcia i Àustria al 2015) per arribar a Munich.
El pianista, des de que va arribar a Alemanya, ha actuat a diversos concerts amb una intensitat i un virtuosisme mereixedor de molt bones crítiques. També ha participar a més d'un concert d'ajuda als refugiats.
Valor i lluita per la llibertat
Valor i lluita per la llibertat
Nadia Murad (23 anys) i Lamiya Aji Bashar (19 anys) són de Kocho, un petit poble d'Irak que pertany a una minoria religiosa anomenada Iazidisme. L'agost del 2014 l'Estat Islàmic va mascarar a tots els homes i va capturar i esclavitzar a tots els nens i dones. La Nadia, la Lamiya i les seves germanes van ser venudes, esclavitzades sexualment i obligades construir bombes-suïcida pel Daesh.
EL novembre del 2014 la Nadia va aconseguir escapar i arribar a un camp de refugiats d'Irak per tal de viatjar cap a Alemanya. Un anys després, va participar en la primera sessió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides pronunciant un discurs profund i intens. El 2016 va ser nombrada ambaixadora de la ONU per la dignitat dels supervivents de tràfic de víctimes.
L'Aji Bashar va intentar escapar diversos cops fins que el 2015, després de veure morir una amiga seva per culpa de l'explosió d'una mina que també la va deixar parcialment cega i greument ferida, va aconseguir arribar a Alemanya. Des de la seva recuperació, ha promogut activament la sensibilització de la comunitat iazidí i, actualment, segueix ajudant a les víctimes d'escalvitud i de les atrocitats de l'EI.
Les dues dones van rebre el premi Sájarov (premi que homenatja a persones o organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i de les llibertats) l'any passat i van tenir l'oportunitat d'explicar al món la seva història.
“He vist a milers de refugiats passar pel que hem passat la meva família i jo. Estem disseminats per totes parts. Sé que l'Estat Islámic segueix darrer nostre, intentant exterminar-nos. Penso en això i és el que en dóna força, tota la força, per continuar.” - Nadia Murad.
“M'agradaria explicar el que em va passar allà, no només per mi, sinó també perque els altres, les altres dones, no rebin el mateix tracte. Perquè els iazidís no haguem de passar mai més per això.” - Lamyia Aji.
Report abuse