Milers de persones es veuen obligades a fugir cada dia de casa seva, i moltes moren durant l’intent. Les que aconsegueixen superar tots els problemes del camí i arribar als països on se suposa que estaran fora de perill, es troben fronteres tancades, violència militar, discriminació i ulls que no volen mirar. No han vingut a Europa per robar-nos treball, ni per imposar cap cultura ni per fer-nos mal, han vingut aquí amb l’única esperança de viure, de començar de nou i nosaltres tenim el deure d’acollir-los. Per això, no ens podem quedar mirant com els governs decideixen per nosaltres, ens hem de moure tots junts. Demanem que els països obrin fronteres, que facin programes d’integració i que tinguin dret a vot, ja que tots hem de ser ciutadans de primera, i no de segona.
Qui som nosaltres per dir-los que no vinguin? Qui som nosaltres per decidir deixar-los morir entre tendes i sorra i un mar cementiri testimoni de la poca humanitat? Ni interessos econòmics, ni territorials, ni culturals, prou excuses. Som persones i ells també, no podem girar al cap a l’evidència. Ells no són el culpables, sinó les víctimes, ells no són els que han provocat tot això, només busquen una vida digna i segura. Qui som nosaltres per negar-los aquesta vida?
El nostre gran objectiu, com els de molts altres, és aconseguir que aquelles persones que han hagut de marxar per la guerra, se’ls hi concedeixi una vida digna en una democràcia justa. Des de Projecte Refugiats intentem guanyar tots els diners possibles a partir de campanyes, activitats puntuals, ventes... per donar-los a organitzacions que estan ajudant cada dia als refugiats. De moment, hem fet tots les donatius a l'ONG EREC, http://www.asl.ong/ca/erec.