Els instruments de corda percudida són tots aquells instruments en el que les cordes es toquen picant. Tot i que el piano és l’instrument més característic d’aquest grup també hi ha d’altres menys coneguts com per exemple el berimbau, el salteri… que podeu veure a les següents fotografies:
(instrument africà)
(instrument asiàtic)
El piano és un instrument de corda percudida perquè sona quan es piquen les cordes. Es toca amb un teclat de tecles blanques que fan notes naturals i tecles negres que fan notes alterades (sostinguts i bemolls). Quan toquem les tecles hi ha uns martellets que s’encarreguen de picar les cordes que hi ha a dintre de la caixa de ressonància. Aquest instrument es toca assegut a una banqueta i té uns pedals. Hi ha dos tipus de pianos: de cua i de paret.
El piano té 88 tecles, però de cordes en té més, ja que mentre que les notes greus tenen una corda, les més agudes en tenen dues o tres per reforçar la sonoritat de l’instrument.
En l’actualitat, l’instrument disposa de tres pedals. El de la dreta serveix per allargar el so de les notes. Si es toca sense pedal i es treuen les mans del teclat, el so desapareix, però si el pedal es manté premut, encara que es retirin les mans del teclat, el so es manté. El pedal del mig és semblant al de la dreta, però amb la diferència que permet mantenir el so d’alguna nota mentre que el so de les que es toquen a continuació s’apaga quan es deixen anar les tecles. El tercer pedal, el de l’esquerra, és per treure’n un so més suau.
EL PIANO per fora i per dins
EL PIANO per dins
El berimbau, birimbau o berimbau de peito (de pit) és un instrument de corda percudida fet d'una vara de fusta flexible i un filferro, als quals s'afegeix una caixixi i una carabassa, que fa de caixa de ressonància. El seu origen es troba a l'Àfrica central i subsahariana, on el seu ús està àmpliament documentat sota diferents noms i petites variants. L'instrument va arribar al Brasil portat pels esclaus d'Angola, on va arrelar fortament. El berimbau és l'acompanyament musical de la capoeira, una de les pràctiques culturals més idiosincràtiques del Brasil.