Escola Antoni Grau Minguell

Resum previ de l'ensenyament a Sant Quintí abans de l'escola que coneixem com Antoni Grau Minguell

El primer document que s'ha trobat que fa referència a una escola de la vila data de la segona meitat del segle XVII. Era un local on es podia anar a estudi , probablement una senzilla escola privada de les que anaven sortint en aquella època.

Fins ben entrat el segle XIX no es troba més documentació sobre escoles i mestres, això no vol dir que no hi hagués ensenyament a la vila , però no s'ha trobat informació.

Durant el segle XIX i principis del XX , la vida escolar va venir marcada pels moviments de Mestres, els canvis polítics i les condicions dels locals escolars.

Durant el segle XIX , Sant Quintí va arribar a tenir 4 escoles públiques , dues de nenes, 2 de nens i una de pàrvuls que no sempre estava oberta. L'Ajuntament era l'encarregat d buscar el local, mantenir-lo i fer-se càrrec del sou dels mestres i del material

.

El primer mestre nomenat per l'Ajuntament del qual se'n té notícia és Lluís Pons que l'any 1850 cobrava 3000 rals anuals ( 1 ral = ¼ de pesseta ). En aquesta època els nens i nenes pagaven una quantitat diferent segons el nivell adquirit o les matèries que estudiaven.

Les famílies molt pobres no pagaven. La pobresa d'aquests alumnes era certificada pel rector del poble

Sembla que en aquesta època les nenes anaven amb la mestra Francisca Carbó que feia servir casa seva per fer les classes.

No va ser fins l'any 1900 que amb la creació del Ministerio de Educación Pública i bellas artes el sou dels mestres va passar a dependre dels pressupostos de l'Estat. Les dones mestres cobraven una tercera part menys que els homes. L'horari escolar no sempre va ser el mateix per les nenes i els nens.

El nomenament dels mestres corresponia també a l'Ajuntament , sota la supervisió de la Junta local d'Instrucció Pública, formada per l'alcalde , un regidor, el rector i dues persones veïnes de la vila ( solien ser el metge i el farmacèutic ), encarregats d'inspeccionar i vigilar les escoles públiques i els mestres.

Tot i no ser obligatori , Sant Quintí tenia una escola de pàrvuls a la que hi assistien nens i nens fins els 6 anys. Això era perquè hi havia moltes dones que treballaven a les indústries tèxtils i papereres instal·lades al poble Aquesta escola va tenir diferents incidències perquè moltes vegades es va tancar per falta de mestres.

Mentre s’anava reclamant l’edifici el Capítol, des de l’any 1852 fins el 1965 les escoles es van instal·lar al carrer Joan Sardà, popularment , el carrer Nou.

A més de les escoles públiques a partir de l’any 1882 hi va haver un col·legi de monges privat. Pertanyien a les Hermanas Terciarias Descalzas del Carmen de la Congregación Tarraconense. L’ensenyament només era per nenes amb la finalitat de “dar enseñanza y educación puramente religiosa a las niñas de la vila” tot i que s’impartien també les assignatures pròpies de l’època. El col·legi, anomenat Sant Josep va anar canviant de lloc. Les germanes també feien classes els diumenges a la tarda a les nenes que per diferents motius no podien assistir a classe amb regularitat. L’escola va tancar el 1922.

Durant molt de temps s’havia anat parlant de la necessitat de construir-ne unes escoles noves, fins i tot l’any 1917, Teresa Santacana filla del alcalde, Maurici Santacana de Sant Quintí i marquesa de Tenerife pel seu casament amb el general Weyler ( qui havia ocupat aquesta vila durant la tercera guerra carlina) va enviar una carta a l’alcalde preguntant què costaria fer unes escoles noves , però malgrat aquest oferiment el projecte no va prosperar.

Durant els anys 20 i 30 del nostre segle el cens escolar de l’escola va augmentar considerablement. Es van aconseguir més aules però l’edifici escolar estava en estat precari. L’any 1935 es va engegar un projecte de construcció d’un grup escolar , però l’esclat de la guerra civil va fer que no es portés a terme. Durant la guerra i la postguerra , l’escola va continuar al mateix lloc.

Durant els anys quaranta va obrir una escola particular la senyora Teresa Tort a la casa on vivia , a la carretera, avui Avinguda de Montserrat. L’any 1934 havia arribat a la vila com a mestra de l’escola pública, però va esclatar la guerra i va marxar. Enviada a poblacions més llunyanes , va decidir tornar perquè ja estava casada i vivia a Sant Quintí.

L’horari escolar que feia La “senyoreta” Teresa Tort era diferent per a nois i noies. Feia repàs pels que ja no anaven a l’escola, ensenyava labors a les noies i també comerç ( els exàmens es feien a Barcelona per obtindre el títol. L’escola va tancar a principis dels anys 60.

Escola pública Antoni Grau Minguell

Passats uns anys l’Ajuntament va comprar un solar situat al carrer Sant Antoni i el 31 d’octubre de 1965 es va inaugurar la nova escola, anomenant-la Antoni Grau Minguell com a reconeixement al que fou mestre de la vila durant 31 anys , molt apreciat pels alumnes i del qual encara es guarda un grat record , ( està enterrat a Sant Quintí ). A part de les matèries que es treballaven pròpies de l’època, el senyor Grau ensenyava comptabilitat i màquina d’escriure. Els exàmens es feien a Barcelona. En aquestes classes assistien també les nenes. Era una manera d’adquirir més coneixements a la mateixa població, doncs eren temps difícils per estudiar les noies i nois de la majoria de les famílies humils de la població . Es considerava més útil anar a treballar a la fàbrica.

Car remarcar que en curs 1971- 72 es va iniciar la coeducació, els nenes i nenes passaven a compartir les aules.

Cap a l’any 1973 , l’escola va començar el camí de la seva catalanització que es va fer a poc a poc , fins arribar a ser escola catalana. A questa tasca va ser reconeguda públicament el curs 1979- 80. L’escola dirigida per Camil Fortuny va guanyar el premi Baldiri Reixac, convocat per Òmnium Català.

Amb l’arribada de la democràcia , l’ensenyament passa a ser una de les feines prioritàries. Els primers Ajuntaments democràtics de Sant Quintí van destinar una sèrie de recursos materials i econòmics que van millorar la docència escolar.

Es va contractar una professora de Plàstica, una mestra que ajudava a l’adaptació dels nens i nenes al començament de curs i també es va subvencionar un monitor d’esports el curs 1983 – 84 que va durar bastants anys fins que ja es va poder comptar amb un mestra especialista d’esports. El curs 1984 – 85 fou creada la plaça d’especialista d’Educació especial El curs 1986-87 amb la col·laboració de l’Ajuntament i l’AMPA es va disposar d’una mestra de Música.

Això va anar canviant a mesura que el Departament d’ensenyament va anar agafant més competències i es va fer càrrec dels especialistes.

El curs 1988 – 85 amb l’arribada d’un especialista d’Anglès es passa del francès a l’anglès. El curs 1998 – 99 concedeixen un mestre d’educació Física i un de Música.

L’escola es va anar fent petita i es va començar a parlar de construir un nou edifici amb més aules i altres dependències.

L’any 1975, l’Ajuntament va comprar un solar a l’Avinguda de Catalunya i entre les cursos 1976-77 i 1978 -79 es van posar en funcionament 4 aules . L’escola quedava ampliada però faltaven espais complementaris de serveis. Els tràmits es van allargar, però el 10 de maig de 1992 fou inaugurat el nou edifici. Acompanyaven a l’alcalde, Camil Fortuny, tot el consistori, l’honorable conseller d’ensenyament, el senyor Joseph Laporte, el delegat territorial d’ensenyament, el senyor Josep Refusta i la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, la senyora Marta Marta.