Desig intens d'aprimar-se. Es dóna en persones amb poca confiança en elles mateixes, molt perfeccionistes i tenen poca tolerància als errors i a la frustració. Per poder tractar aquesta malaltia s'ha de fer psicoteràpia, o ingerir medicaments, rebre educació nutricional i si és necessari, hospitalització.

Alimentació excessiva de manera golafre i compulsiva. Es dóna en persones que passen fàcilment de l'eufòria a la tristesa, amb sentiments de culpa i autocrítica.

Excés de greix corporal. Es pot fomentar la pèrdua de pes amb un augment de consum de vegetals, rics en fibra, evitant la vida sedentària i fent exercici físic continuat

Glucosa acumulada a la sang. Els símptomes són l'augment de la set i ganes d'orinar, augment de la gana, fatiga, visió borrosa, entumiment o formigueig a les mans i els peus, úlceres que no cicatritzen, pèrdua de pes sense raó aparent.

Microorganismes que converteixen els sucres dels aliments en substàncies àcides. Per evitar la càries s'aconsella la higiene bucal diària i consumir aliments menys rics en sucre.

Procés en què un microorganisme patogen envaeix un altre anomenat hostalador i es multiplica podent provocar dany (produint malaltia) o no provocar-ho. Generalment provoquen vòmits, diarrea, febre i dolors abdominals.

Lessions produïdes, per l'àcid clorhídeic des suc gàstric, a la paret interna de l'estòmac o del duodè. Els seus símptomes són: dolor d'estómac ardent, sensació de plenitud, inflor o eructes, intolerància als aliments grassos, acidesa estomacal, nàusees.

Malaltia inflamatòria que dificulta el pas de l'aire a través dels bronquis. Els símptomes més comuns són la dificultat per respirar, descontrol de la respiració, opressió al pit, xiulets i tos.

Malaltia infecciosa causada per virus que afecta a les vies respiratòries superiors irritant. Els seus símptomes són la congestió o degoteig nasal, tolor de gola, tossir, congestió, dolors corporals o mal de cap lleus, esternuts, febre de baix grau, en general, no sentir bé.

Malaltia infecciosa d'origen víric. Els símptomes apareixen de manera sobtada i poden incloure febre, mal de cap, calfreds, tos seca, mal de coll, mals musculars o corporals, cansament i una sensació de malestar general.

Inflamació de la mucosa de l'arbre bronquial que redueix el pas de l'aire. Símptomes: tos, mucositat, fatiga, rarament pot presentar sang. Tos freqüent o tos que produeix molta mucositat, sibilàncies, un xiulet o grinyol quan respira, manca d'alè (especialment si fa activitat física) sensació de pressió al pit.

Afecta els petits bronquíols i alvèols, que són destruïts de manera lenta i progressiva. Els símptomes són la tos freqüent o sibilàncies, tos que produeix molta mucositat, manca d'alè, especialment si fa activitat física, un xiulet o grinyol quan respira, sensació de pressió al pit.

Massa de cèl·lulars anormals als bronquis que es reprodueixen molt ràpidament i envaeixen els teixits sans. Els seus símptomes principals són: una tos que no desapareix o que empitjora, tos amb sang o esput (saliva o flegma) del color del metall rovellat, dolor al pit que sovint empitjora quan respira profundament, ronquera, pèrdua de la gana i de pes inexplicable, dificultat per respirar, cansament o debilitat, infeccions com bronquitis i pneumònia que no desapareixen o que segueixen recorrent, nou xiulet de pit.

Lesions a la part interna de les artèries. El seu símptoma és dolor a la zona afectada. Les principals causes són pressió arterial alta, colesterol alt, triglicèrids alts, (un tipus de lípid) a la sang, fumar i altres fonts de tabac, resistència a la insulina, obesitat o diabetis, inflamació produïda per causes desconegudes o malalties com artritis, lupus, psoriasi o malaltia intestinal inflamatòria.

Reducció del flux de la sang al cor. Els símptomes de l'angina a les dones poden ser diferents dels símptomes de l'angina que es produeixen en els homes. Els principals són les nàusees, manca d'aire, dolor abdominal, molèsties al coll, l'os maxil·lar o l'esquena, dolor punxant en lloc de pressió al pit.

És reconeix per l'aparició brusca dels símptomes característics: dolor intens al pit, a la zona precordial (on la corbata), sensació de malestar general, mareig, nàusees i sudoració. El dolor es pot estendre al braç esquerre, a la mandíbula, a l'espatlla, a l'esquena o al coll.

Càlcul renal (pedres) que obstrueix una via urinària. Causa dolor, nàusees, ansietat, taquicàrdia, suor fred, ardor al orinar. Origina dolor molt agut a la part dreta, esquerra o ambdues de la zona lumbar, dolor a la zona genital, dolor o cremor en orinar, de vegades es presenta hematúria (sang a l'orina), nàusees o vòmits, ansietat, taquicàrdia, suor freda.

Infecció de la bufeta urinària o de les vies urinàries, produïda per bacteris. Causa necessitat constant i imperiosa d'orinar, ardor al orinar, sang en la orina, molèsties pèlviques, febre lleugera.

Es produeix quan els ronyons no poden eliminar las substàncies nocives produïdes per les cèl·lules i s'acumulen a la sang. Els seus símptomes són la disminució del volum d'orina excretat (encara que de vegades es manté estable), retenció de líquid, manca d'aire, fatiga, desorientació, nàusees, debilitat.