Una bella cançó he d’escriure
Una bella cançó he d’escriure
Dedicada al meu amor,
I és que sense ell no puc viure
I el pateixo amb molt enyor.
El nostre amor és, certament,
Prohibit, dolent i sentit
Però ell sempre a la meva ment
Fa crèixer l’angoixa al meu pit.
No hi ha pas res més dolorós
Que tenir-te lluny de mi
Et té atrapat aquella gilós
Apartat del meu camí.
Vull trobar una solució
Al dolor del meu amor
Esperar ta preposició
Però només si tens prou valor.
Adelaida de Sant Gregori
L’AMOR IMPOSSIBLE
Et vaig veure camuflada,
Entre la gent de la plaça,
La cabellera daurada,
I els teus bells ulls verds maragda.
Vaig sentir un gran dolor al pit,
Una sensació molt forta.
Em va envair un fort delit,
Que el meu cor se’m emporta.
El nostre amor no és possible,
Vivim en móns oposats,
Tu ets de descendència noble,
I jo un humil joglar sóc.
No puc estar el teu costat,
Perquè tu ja tens marit,
Però el cor meu amb delit
mai et deixarà d’amar.
Joglar Grau
Cançó Trobadoresca
Amor meu t’estimo
Tu ets l’aire que respiro
Sense tu moriria
I el meu cor s’entristiria
Tu ests el meu sol
Tu ets la meua alegria
Tu ests la meva vida
Sense tu no vull existir
Amb tu soc atrevida.
(Tornada)
Oh cavaller del rei tu que m’has robat mon cor
Tu que em fas oblidar tot el rancor
Se que ets un amor prohibit(x2)
Aquesta cançó es la meua ultima paraula
Perquè jo estre a un lloc millor
Allà dalt amb el senyor
Allà et podré oblidar
I mai més recordar.
Gertrudis de Pont Major
Senyor rei li haig de confesar
que he agafat un gran disgust
al saber que no sap controlar
la gent de la vostra gran ciutat
Mentre el rei descansa en pau
la gent es revela lentament
fins que algun dia força suau
la gent lluitarà agresivament
Senyor rei comenci a canvià
i vigila el que la gent fa
perquè algun dia hi haurà
una guerra que començarà
Eduard de Girona
Oh amo i señor meu
Oh deu del meu son
Oh gran i divi señor
Que voste es el millor
Els atacaran
I jo el defensare
Davant el seu señal
Que no puc afrontar
Amb honor atacare
Per defensar el vostre nom
Devant els traidors
I grans pecadors son
Oh vermella fulla
De la meva espasa
Que plena de sang seras
En nom del meu gran rei
Ivan de Giron
AL BON MARQUÈS DE VILA PROPERA
10 A fem. Al bon Marquès de vila propera,
8 B masc. li adreço aquests bonics versets,
10 A fem. perquè bé sé que té una barrera,
8 B masc. al cul que li impedeix de fer pets.
10 C masc. I no us cregueu pas que jo me’n fotés,
8 D masc. que això és suprema veritat,
10 C masc. al cap no hi té sinó foteses més,
8 D masc. de les que hi tindria un covard.
10 E fem. Ai, i si Déu volgués li cauria
10 E fem. Ai, i si Déu Volgués li cauria...
10 D fem. Perquè penseu que el seu mal llinatge,
8 F masc. és ben bé un signe maleït
10 D fem. que el pobre mal marquès té una imatge
8 F masc. que no la camufla el vestit.
10 G fem. I és que pecador se’l considera,
8 H masc. sens dubte un heretge cremat,
10 G fem. que no s’atreveix a lluir cap bandera,
8 H masc. per por de ser identificat!
10 E fem. I si Déu volgués li cauria,
10 E fem. I si Déu volgués li cauria,
10 H fem. I és que a Hug ja li fa vergonya,
8 I masc. fins sortir al pati del castell,
10 H fem. perquè els pobres sap que no li perdonen,
8 I masc. que els violi les noies un vell!
10 J masc. No és pas res més que un malparit brètol,
8 K masc. un home nefast, un cabró,
10 J masc. a la porta li haurien de posar un rètol:
8 K masc. “doneu-me pel forat anterior”
10 E fem. ai i si Déu ho volgués li cauria
10 E fem. ai i si Déu ho volgués li cauria....
Una bona guitza al traïdor!!!!!
CANÇÓ:
Pregador:
Vint-i-un mil vegades, et diré amor
Versa- vau vos, en forma de paraules,
Aquelles notes guixades en partitures, ben ho recordo jo,
quant de temps ha passat,
Possiblement una 3 any us he estimat
,
Ploren ara els ulls,
Esperant una resposta que possiblement lluny es quedà,
Tan us he estimat, sabent, sense saber,
desconeixent el seu significat
Deixeu-me així com meu deixat,
Recordareu les meves paraules
Això es el que diu un cor a un altre cor
Tan te he esperat,
Que tan diferent ets tu de mi,
Tan sols bategues com batego jo,
Reina Murva Razaq
Després d’una nit d’amor i passió, 10A masc
toca dir adéu aquest amor gegant, 10B masc
que només el sento pel meu amant, 10B masc
ja que dins meu, segueix la seva olor. 10A masc
La nit ha estat plena de sensacions, 10C masc
amb moments que mai podré oblidar, 10Dmasc
i el més petit pecat siguè abraçar, 10D masc
i on va haver un mar de petons. 10Cmasc
Com dos adolescents enamorats, 10E masc
com quan algú té un secret mai explicat, 10Fmasc
nosaltres gaudim de tot d’amagat, 10Fmasc
per això és un dels pecats ben guardats. 10E masc
Però el sol brillant surt empipador, 10G masc
per això al castell he de retornar, 10H masc
i si el gilós comença a preguntar? 10H masc
m’afanyo i em roman el record al cor. 10G masc
Isona de Montjuïc
Jo em vaig enamorar
per mala sort no era un joglar
era algú de classe alta
que em va robar el meu cor
Ell però està casat
i de mi no està enamorat
m'hi hauré d'acostumar
no em fa cap mena de cas
El seu rebuig és el meu mal
és un mal sense cap cura
que fereix el meu pobre cor
causa del meu gran dolor
Ell no sap el que jo sento
tot i que molt ho detesto
tampoc vui que ell ho sàpiga
i que més trenqui el meu cor
Encara que sé que no vull
hauria d'apartar-me d'ell
tot i que és el meu gran desig
he de marxar de la cort
Necessito trobar algú
que el seu cor poder conquistar
vull algú amb qui poder trobar
un amor sense dolor
I és que no vull estar sola
amb algú m'haig d'inspirar
si vull ser trobadora
versos hauré de trobar
Però amb el cor així ferit
el meu cap no en sap de trobar
oh que ets doloros, amor
no trenquis més el meu cor
Jo em vaig enamorar
per mala sort no era un joglar
era algú de classe alta
que em va robar el meu cor
Marta de Montjuïch
Ai meu rei, governador i monarca
El que jo vull fer és un sirventès,
dedicat al meu desastrós monarca,
que ja fa masses anys que molt se'ls rasca,
i a més a més té el poble ben sotmès.
A l'església no ens dóna n'hi un ral
i n'hi ha cap missa mai ha aparegut,
i ens acusa d'haver-nos corromput,
mentre pacte amb un senyor feudal.
De fer tiberis no se'n cansa pas,
fàcil no és omplir el seu gran barril
dins i cabria més d'un cocodril,
Oh meu rei, quan ens abandonaràs?
I com una abella a la primavera
va de flor en flor sense cap temor
fornicant sense cap ni una por
de deixar-ne alguna en plena espera.
Ai, meu rei, governador i monarca !
És que només saps fer de tafaner?
No ens podries donar algun més caler?
Corre, vés-ten amb la primera porca!
Bisbe de la Comarca