5. Grups funcionals

Estudiarem a continuació els grups funcionals més comuns: alcohols, fenols, èters, aldèhids, cetones, àcids carboxílics, ésters, amines, amides i nitrils

La cadena principal dels compostos que tinguin un sol grup funcional haurà de contenir aquesta funció (un cop establert això, les regles vistes en els capítols precedents sobre l’elecció de la cadena principal –màxim nombre d’insaturacions, cadena més llarga, etc.- tornen a ser vàlides). La cadena principal s’haurà de numerar de tal manera que la fita de la funció sigui la més baixa possible.

Quan un compost tingui més d’un grup funcional caldrà decidir abans quina funció té preferència. L’ordre de preferència , de més important a menys és:

La cadena principal haurà de contenir la funció preferent. Les altres funcions seran considerades i anomenades com a substituents, és a dir, seran citades segons l’ordre alfabètic, de la mateixa manera que s’ha fet fins ara amb els substituents alquil i halogen, per exemple.