Som els alumnes de 4t de l'Escola Nostra Llar. A 4tA som 24 alumnes i la nostra tutora és l'Anna. A 4tB som 25 alumnes i el nostre tutor és el Javi.
La web de la nostra escola és http://www.xtec.cat/ceip-nostra-llar/ i el bloc de l'hort, on podem trobar informació relacionada amb l'Agenda 21 és http://hortnostrallar.blogspot.com.es/
Ja fa més de 30 anys que l’escola va treure una mica el nas amb el tema de protegir el nostre planeta. No érem conscients de la volada que prendria aquest tema ni la repercussió global que arribaria a tenir en tota la societat, però sí que per a nosaltres era un objectiu importantíssim d’escola.
Vam iniciar una activitat de sensibilització a famílies i alumnes, evitar el paper d’alumini en l’embolcall dels esmorzars. A aquesta és van anar sumant d’altres com: la reutilització i socialització del material i llibres, iniciativa en la qual vam ser pioners. Tenir cura en l’alimentació evitant la brioxeria. Iniciar la plantada d’enciams i raves en caixes de fruita. Volíem un hort!, però a l’escola no hi havia l’espai, havíem de triar sorral o hort.
Mica en mica aquestes iniciatives es van anar transformant en projectes amb la creació i l’impuls del programa Agenda 21 escolar de l’Ajuntament de Sabadell.
Durant la construcció del nou edifici situat al carrer Calderón vàrem poder intervenir en fer una escola sostenible, malgrat no totes les demandes van ser escoltades per l’ increment econòmic que suposaven com, la recollida d’aigües de la pluja per ser reutilitzada als lavabos.
Vàrem poder instal·lar 16 plaques fotovoltaiques i el curs 2012-13 es van completar amb 120.
Vam poder realitzar el somni de tenir l’hort i fer la gestió dels residus. Actualment l’activitat d’aquest espai la tenim incorporada dins del currículum.
També vam donar impuls a altres actuacions amb l’ajut de l’AMPA com l’adaptació del servei de menjador en un menjador ecològic.
Participem en el Programa de consum de fruita a les escoles per fomentar en els nostres alumnes uns bons hàbits alimentaris. Aquest programa convida a esmorzar o berenar fruita, de manera gratuïta. És una iniciativa de la Unió Europea que a Catalunya es fa efectiva mitjançant una acció coordinada dels departaments d'Agricultura, Salut i Ensenyament de la Generalitat.
També recollim oli de cuinar que s’acaba transformant en biodièsel.
L’últim projecte impulsat ha estat el de l’estalvi energètic. Aquest, és potser el més difícil, el de sensibilitzar a tota la comunitat educativa, malgrat som una escola que any rere any anem reduint el consum energètic. Amb el projecte 50x50 de l’Agenda 21 se’ns ha reconegut l’esforç i hem pogut fer un estudi de l’edifici i reinvertir en el canvi de fluorescents per leds en els llocs de més consum com l’administració, la cuina, l’ascensor, etc.
A partir de tots aquests projectes i d’altres que portem a terme, la comunitat educativa de l’escola Nostra Llar intenta participar de manera activa en la millora del nostre entorn i de la nostra ciutat en benefici d’un planeta més sostenible i deixar un món millor del que hem trobat.
El tema de les plantes i els fongs s'estudia a quart, per tant no ha estat una elecció dels alumnes. El que sí vam fer va ser recollir els seus coneixements previs sobre el tema i les seves inquietuds. Per tant, el tema s'ha anat construint amb el que els alumnes volien saber. Aquesta part de triar el que volien aprendre els ha motivat molt perquè hem fet pràctiques, experiments, hipòtesis, exposicions a les famílies, etc.
Tot va començar a principis del primer trimestre, quan a classe de medi els alumnes de quart vam començar a estudiar les plantes i els fongs.
Vam començar explicant què és el que coneixíem del tema. Llavors,vam fer uns murals amb tot allò que volíem saber sobre les plantes, els fongs o els bolets.
Seguidament, vam fer l’activitat “INVESTIGA EN FAMÍLIA”, que consistia en una fitxa sobre les plantes carnívores. La diferència, però, era que aquesta s’havia de fer en família. Així doncs, de manera compartida i amb l’ajut familiar, vam haver de buscar diferents informacions respecte el tema proposat. Llavors, de nou a classe, vam posar en comú aquestes informacions i vam constatar que el tema de les plantes carnívores ens interessava molt.
Després, d’aquesta primera activitat introductòria, vam entrar de ple en el tema “PLANTES I FONGS”.
Primerament, vam estudiar les funcions vitals de tots els éssers vius. Ara ja us podem dir quines són: relacionar-se, reproduir-se i nodrir-se.
Tot seguit vam treballar les diferents parts de les plantes (arrel, tija, fulles, flors, fruits i llavors) i la funció de cadascuna d’elles.
Un cop fet això, ens vam centrar concretament a estudiar les parts de les fulles (pecíol, limbe i nervis). També vam aprendre a fer una classificació de les fulles segons la forma del limbe (ovada, el·líptica, rombal i triangular).
Més tard vam seguir estudiant com és la respiració de les plantes. Vam aprendre que, a diferència dels animals, no necessiten menjar altres éssers vius sinó que són capaces de fabricar el seu propi aliment. Bé, excepte les plantes carnívores! Aquestes extreuen els nutrients que no aconsegueixen del sòl gràcies a alguns insectes!
Quan vàrem parlar de la nutrició de les plantes, vam aprendre que aquestes xuclen aigua i sals minerals a través de les arrels. D’això en fan la saba bruta que puja per la tija fins arribar a les fulles. Allà, a les fulles, aquestes agafen llum del sol i el diòxid de carboni. Ho fan gràcies a la clorofil·la, una substància verda que tenen les fulles i que és l’encarregada de captar la llum del sol.
És a les fulles on la saba bruta es transforma en saba elaborada que serveix d’aliment a tota la planta. A aquest procés li diem fotosíntesi, i és durant aquesta que les plantes expulsen l’oxigen que nosaltres respirem.
La fotosíntesis només es fa durant el dia. En canvi, la respiració la fan tant durant el dia com a la nit. Les plantes respiren oxigen i expulsen diòxid de carboni, com els animals.
Al llarg d’aquest trimestre, a més de moltes coses sobre les plantes, també vam estudiar els fongs. Vam descobrir que no són ni animals ni vegetals i que viuen en llocs humits i ombrívols.
N’hi ha de molts tipus: alguns que causen malalties als animals, d’altres a les plantes i inclús també n’hi ha que afecten a les persones! Alguns d’aquests són microscòpics, és a dir, no es veuen a simple vista.
Dels fongs també en vam estudiar les parts. Hi ha fongs que tenen un aparell reproductor gros, de forma i color variats. Aquesta part es diu bolet. Un bolet és l’òrgan reproductor d’un fong. Un bolet té unes làmines molt fines que emmagatzemen les espores que serviran per a la reproducció del fong.
A classe vam parlar també que molts bolets es poden menjar, però que n’hi ha d’altres que són verinosos.
Igualment, vàrem estudiar algunes utilitats dels fongs com, per exemple, els llevats, que permeten fer vi, cervesa i pa; o els antibiòtics, que permeten crear medicines per curar la gent. També vam parlar d’altres fongs, com els dels formatges (el rocafort o el formatge blau) .
Per tal de poder entendre tots aquests conceptes de la millor manera, a l’escola vam fer una sèrie de pràctiques i experiments.
Us explicarem primer el que vam fer sobre el creixement de llavors. El Javi (el nostre mestre) ens va dir que faríem un experiment en el qual faríem créixer una fava. El material que vam fer servir va ser el següent: un pot de vidre, cotó fluix, aigua (depenent del grup) i una llavor de fava.
Vam establir diferents condicions de llum i aigua. Cadascú va fer una hipòtesis sobre de quina de les maneres creixeria millor la planta. Vam anar observant al llarg dels dies cadascun dels potets i anotàvem en un full el que havíem observat. Al final de l’experiment vam poder elaborar una teoria. La teoria correcta va ser que una planta (la favera), per poder créixer necessita molta llum i poca aigua. Sense aigua no hi ha vida, per tant una planta no pot créixer, però amb un excés d’aigua la llavor s’ofega i es podreix.
També, durant aquest projecte, vam aprendre a mesurar arbres. Com que mesurar directament l’altura d’un arbre pot ser una mica complicat (hi hauríem de pujar amb el risc de caure i potser ens faríem mal al cap,una cama...) vam aprendre una manera més segura i senzilla de fer-ho.
Havíem de disposar d’una cinta mètrica molt llarga, així com també d’un llapis i un company que ens ajudés en la mesura. Com que és molt més fàcil mesurar horitzontalment que en vertical, el Javi ens va ensenyar a mesurar l’arbre amb uns senzills passos. Al final de tots aquests, vam descobrir que la magnòlia del pati mesurava, aproximadament, 5 metres i 65 centímetres.
Un altre dia vam fer una altra pràctica, la d’observació del que li passa al tomàquet. Primer, dues persones van portar un tomàquet de casa. Quan els vam tenir, les dues persones que els havien portat van tallar-los per la meitat. Una meitat de cada tomàquet la vam deixar a la nevera i a la classe.
Llavors, cadascú va fer una hipòtesis. (Recordeu que una hipòtesis és el que creus que passarà). Al cap d’uns dies, doncs, vam observar el que havia passat amb cada tros de tomàquet. A partir de l’experiment, llavors vam poder elaborar la teoria correcta: el tomàquet de fora la nevera es va omplir de fongs i, el de dins, es va encongir una mica.
Malgrat moltes de feines les hem fet ho hem fet només a l’assignatura de Medi natural, us volem explicar també que des d’altres àrees també ens vam implicar en el tema. És el cas de les àrees d’expressió escrita i art.
Així, per exemple, a llengua catalana, i més concretament en les sessions d’expressió escrita, vam aprendre a descriure un arbre. A partir d’un exemple, el del plataner, vàrem observar les parts que es descrivien i vam analitzar-ne diferents aspectes, fixant-nos molt en el vocabulari i els adjectius utilitzats.
Un cop ja sabíem com es feia una bona descripció, vàrem baixar a l’hort de l’escola per dibuixar i prendre nota sobre tots els detalls possibles d’algun dels seus arbres. Ja a la classe, el que vàrem fer va ser descriure, de manera ordenada i detallada, cada arbre observat.
Des d’art, vàrem fer també una observació dels arbres de l’escola. En vàrem fer dibuixos al natural, però també vam fer treball artístics d’estampació amb fulles i pintura.
Igualment, des de l’assignatura d’art, vam fer un treball de retolació dels arbres de l’escola. Un cop sabíem com es deien, vam agafar unes fustes i vam escriure-hi amb lletres ben boniques els seus respectius noms. Alguns d’aquests són el liquidàmbar, la magnòlia, el magraner o el cirerer.
Al final de totes aquestes pràctiques, experiments i sessions vam fer un control del tema i, uns dies més tard, vam fer la valoració final.
Tots vam aprendre i gaudir moltíssim!!
Per acabar,vàrem fer uns grups on cadascú va fer un mural amb una part de la informació tractada i vam preparar el guió del que vam explicar a l’exposició als pares. A tothom li va sortir molt bé i els pares i mestres ens van felicitar.
Realment, un cop acabat tot el que hem fet, quan mirem enrere ens adonem de la gran feinada que hem fet, i com n’hem d’après!!
Mireu el vídeo per veure part del que hem fet al llarg d'aquest projecte:
Aquí podeu veure algunes de les activitats realitzades durant el projecte:
- Dossier
Aquí, com ja heu vist anteriorment, podeu veure un vídeo on es reflecteix una part del que hem fet en aquest projecte. Veure vídeo.
També podeu veure les exposicions orals dels alumnes de 4tA i 4tB a les famílies. Exposició 1 i exposició 2.
Recull de valoracions dels alumnes:
A mi el que més m’ha agradat és mesurar arbres sense haver d’enfilar-me a una escala.
Penso que el millor de tot ha estat posar en pràctica el que hem après. Fer créixer llavors, experimentar què passa amb el tomàquet fora de la nevera, etc.
El taller de fongs i bolets va ser molt interessant.
M’ha agradat molt la presentació en grups barrejats a les famílies, tot i que al principi estava molt nerviosa.
Al principi les plantes i els fongs no semblaven massa interessants, però amb totes les pràctiques m’ho he passat d’allò més bé.
Treballar en grup amb diferents companys ha estat genial, però de vegades era difícil posar-se d’acord.