Som els nens i les nenes de P5 del Col·legi Gaudí de Sabadell, la Classe de les cabretes. Aquests any fem un projecte sobre la bellesa dels quadres. Tot va començar sense saber-ho, l’any passat quan vam treballar d’una manera molt detallada “L’habitació”, de Van Gogh. Abans de reproduir-la nosaltres mateixos, vam observar una imatge del quadre i vam opinar sobre ella.
Creacions sobre "L'habitació" de Van Gohgh
L'any següent, a la classe de P5, parlant de Miró, ens vam en recordar del treball que haviem fet l’any passat i va sorgir una qüestió: Per què és maca una pintura? Vam decidir investigar-ho.
La mestra va tenir una idea, ens va dir que portéssim de casa una imatge d’una pintura que ens agradés molt per fer un "power point" i el miraríem junts a veure quina obra ens semblava maca i quina no.
A partir de veure el seguit d’imatges sobre pintures de diferents artistes que havíem portat a classe, vam parlar sobre el que pensàvem de cadascuna d'elles, el que ens suggerien i sobretot de les sensacions que ens aportaven.
Desprès de la conversa, vam intentar contestar la pregunta inicial del projecte: Per què és maca una pintura? Per això vam conversar durants diferents dies sobre el tema, fins arribar a formular les nostres hipòtesis.
Per què a uns els hi agrada un quadre i a altres no?
Per què cada persona és diferent.
Perquè a cada persona li agraden uns colors.
Perquè els pintors dibuixen diferent.
M'agrada perquè...
Tenen coses de la natura
Te molts colors
Està molt ben dibuixat
Té molts dibuixos
Té moltes formes diferents
Sembla de veritat
Els colors són molt bonics.
Van triar diferents secretaris per escriure les aportacions que fèiem i al final, per torns, vam escriure a la cartolina el resum de les nostres hipòtesis.
La mestra ens va dir que les diferents respostes que havíem trobat era la nostra opinió però que no sabíem si eren veritat o no. Així que de nou havíem d’investigar.
Desprès de llegir el conte de La Zea, vam voler dibuixar una de les seves imatges i entre tots vam triar la que ens semblava més maca.
La imatge més maca de "La Zea"
La mestra ens va preguntar per què havíem triat aquesta imatge com la més maca. I nosaltres vam contestar.
Per què és maca aquesta imatge?
Perquè surten colors
Perquè està ben dibuixada
Perquè els sentiments són d'alegria
Perquè els personatges semblen de veritat
Perquè hi ha barreges de colors
Perquè està ben pintat.
Al final vam arribar a la conclusió de que no tenia molts colors però tenia sentiments molt macos i estava molt ben dibuixats els personatges.
Nosaltres també la vam voler dibuixar i ho vam fer amb una cera negra i pintada amb aquarel·les.
Dos dies desprès, vam veure totes les pintures per triar les tres més maques. Vam fer votacions i al final van guanyar aquestes.
Les tres pintures més maques
Vam comentar que era les que més complien les nostres hipòtesis. Els nens que les vam fer ens van dir que les havien tingut en compte en el moment de fer el dibuix i la pintura.
Paral·lelament a això, tornant al "power point" inicial, ens vam trobar que teníem una fotocòpia d’una pintura que la mestra no podia trobar per Internet. Al final, vam descobrir que el quadre l’havia pintat l’àvia d'una de les nenes de la classe, cosa que ens va sorprendre molt. Vam pensar que potser ella sabria si les nostres hipòtesis eren bones. Així que la vam convidar.
Ens visita una pintora
Es diu Maribel Pérez i va estudiar Belles Arts fa molt de temps. El dia que va venir ens va portar un dels seus quadres per poder parlar d’ell i veure si complia o els nostres supòsits. Vam veure que la bellesa d’una pintura tenia una part subjectiva, és a dir depenia molt de la persona que la mirava.
Pintura de Maribel Pérez
Ens va explicar que amb tres colors es podien fer tots els altres i vam fabricar colors difícils, el color carn, el color taronja, el color morat, per posar uns exemples. En acabar, ens va convidar a visitar el seu taller cosa que ens va fer molta il·lusió a tots perquè mai haviem estat en cap taller de un artista.
Vam decidir preparar-li un regal per quan anéssim al seu estudi i cadascú de nosaltres li va fer un dibuix. La tècnica va ser la mateixa que amb el dibuix de La Zea perquè ens havia agradat molt.
De seguida la mestra va organitzar la sortida i vam fer la visita. La pintora ens tenia preparada una sorpresa: ens va deixar pintar uns quadres. Els hem penjat a l’escola.
La conclusió més important que hem tret és que cada persona veu la bellesa a la seva manera, i que els pintors comuniquen els sentiments que tenen a dintre.
Les nostres hipòtesis no són errònies, però hem vist que són incompletes. Hem decidit, que cada vegada que nosaltres fem un dibuix o una pintura intentarem fer-la de manera que surtin els nostres sentiments, utilitzant molts colors i intentant fer-la el millor possible.
Ens hem quedat amb moltes ganes de dibuixar i cada cop que tenim temps lliure a la classe per jugar a puzles o a construccions o jugar amb les baldufes o per fer plastilina, li demanem un full a la mestra perquè volem fer un dibuix.
Sabem que aquest projecte no està acabat, que el concepte de bellesa s’ha d’anar desenvolupant al llarg de molt temps i que ho hem d’anar descobrint a poc a poc. Encara ens queden hipòtesis per esbrinar i segur que en sortiran altres de noves, però ens ho hem passat d’allò més bé durant totes les estones que ens hem dedicat a ell.
- Donar les gràcies a Maribel Pérez San Nicolás, pintora de Sabadell, per la dedicació del seu temps i la col·laboració en el nostre projecte, deixant publicar a aquesta revista la imatge del seu quadre.
- Per fer el power point inicial, es van buscar les imatges dels diferents pintors a: Google. Cercador d'imatges d'internet. http://www.google.com/imghp?hl=ca
- Agraïr a les famílies la col·laboració en la búsqueda i la impressió d'un quadre que el seu fill o filla trobés maco.
- Llibre de contes "La Zea", Michael Gay, Editorial Corimbo.