Som la comunitat educativa de l'Escola AMADEU VIVES i destaquem "comunitat educativa" perquè el projecte que hem portat a terme ha comptat amb la participació i col·laboració de tots els membres de l'escola des dels alumnes a tots els nivells fins a les famílies, passant pel personal docent i el no docent.
Ha estat una gran feina, una feina de tots i totes!!!
El tema s'ha escollit a partir de la proposta i posterior votació dels alumnes del centre. En un primer moment, els i les alumnes proposen un tema a la bústia que s'habilita a tal efecte i posteriorment es fa un primer llistat amb els temes proposats que passarà per dues fases de votació: la primera estableix els temes més votats i la segona determina el tema escollit.
A continuació, cada cicle o nivell explica les activitats que s'han portat a terme durant aquests dies a tota l'escola, com podreu veure, hem fet tallers, danses, sortides, consultat bibliografia, visionat pel·lícules...
Aquest any, per la Setmana cultural, tota l’escola hem estudiat l’antic oest. Ens ho hem passat d’allò més bé i hem après moltes coses.
Com que l’últim dia de la Setmana era la festa de Carnaval, tots a l’escola portàvem una disfressa relacionada amb l’antic oest. Els nens i les nenes de P.3, la classe de les bruixes i la dels lleons, hem volgut que veiéssiu les nostres disfresses i, aprofitant que estem estudiant el nostre cos, ens hem dibuixat. A les nostres classes hi havia indis, índies, vaquers i fins i tot un cactus molt divertit. No us ho podeu perdre.
Una de les activitats programades al llarg de la setmana han estat els tallers a Educació Infantil. Aquests tallers han estat una activitat internivell ja que l'hem fet conjuntament els companys i companyes de P4 amb els de P5, la qual cosa ens ha permès col·laborar els uns amb els altres i rebre i donar ajuda!!
La temàtica dels tallers estava lligada amb la construcció d'objectes de tradició índia i n'hem fet dos: un tractava sobre l'elaboració d'un atrapasomnis i l'altre consistia a confegir un collaret.
La nostra escola per uns dies ha viscut a l’ Antic Oest. Per portar-lo a terme hem decidir decorar el vestíbul i fer una gran exposició on hem participat alumnes, famílies i mestres. Seguidament us fem un petit resum de les coses que vam exposar.
Els nens i les nenes de Cicle Inicial hem treballat tots junts en diferents tallers relacionats amb l'Antic Oest. També vam fer una sortida a veure un poblat indi.
Ara us explicarem com i què vam fer:
Fem un tipi
"Primer vam decorar i pintar el tipi amb sanefes i símbols indis. Després vam retallar, muntar i enganxar. Al final vam enganxar per dins dues canyes creuades i lligades amb llana. El tipi s'aguantava dret i semblava de veritat !!"
Fem un tipi
Fem una xapa
"Podiem triar quin dibuix ens agradava més. Hi havia un indi, unes fletxes i un tipi. Vam pintar i retallar la rodona i el vam posar en una màquina que apretava. La xapa desapareixia, però donaves la volta i tornava a sortir acabada. Semblava màgia !!"
Fem una xapa
Fem un tòtem
"Primer vam decorar i pintar el tòtem amb retoladors. Després el vam retallar, muntar i enganxar en un rotllo de paper de wàter. Va ser molt fácil i va quedar genial!
Fen un tòtem
Fem un indi
"Vam mirar fotos d'indis a la pissarra digital, per veure com tenien la cara.
Amb pintura rosa, vam pintar-nos tota la mà, menys el dit polze i, el vam posar sobre el paper perquè quedès l'empremta.
Un cop assecada, la vam decorar utilitzant pintura de diferents colors i retoladors. Vam fer les trenes fent petjades amb el pinzell ben recte, igual que la punta de la ploma.
Per acabar, vam decorar els costats del full fent empremtes amb el pizell plà. Ens ho vam passar molt bé i ens va fer molta gràcia perquè no ens pensàvem que una mà es pogués convertir en un indi."
Fem un indi
Fem un atrapasomnis
"Vam escoltar un conte que ens explicava que era i per què servia un atrapasomnis. (enllaç)
Després vam construir el nostre. Vam pintar el dibuix i vam punxar el cercle del mig. I vam retallar la forma rodona. Vam pasar un fil llarg pel mig i d'aquesta manera es podia penjar. També es vam penjar tres fils llargs per enganxar unes plomes al final.
Ara mai més tindrem malsomnis !!!"
Fem un atrapasomnis
Fem un quadre
"Vam escoltar el conte Atrapem la lluna. Era la història d'una tribu d'indis que volien caçar la lluna. (enllaç).
Després vam pintar un quadre on sortia el protagonista i la lluna. Va quedar molt bonic, perquè la lluna estava pintada amb pintura fosforescent i en apagar el llum brillava. Què divertit!
Fem un quadre
Hem anat d’ excursió a un campament indi
Els nens i nenes d´E.I. i Cicle inicial hem fet una sortida a un campament indi. Hi havia dos tipis molt grans. Hi vam entrar, i a dintre vam seure a terra com els indis.
Hi havia molts instruments, els vam mirar, ens van dir el seu nom i vam aprendre perquè servien. Vam fer música amb ells i vam ballar la dansa de la pluja. Ens van explicar que els indis tenien moltes danses diferents: per dormir els nens, la dels casaments, per quan atacaven els enemics...
D'excursió a un campament indi
Desprès ens vam pintar la cara i ens vam fer una cinta d´indi.
Ens pintem d'indi
Entre tots vam buscar un nom per a la nostra tribu. Llavors, vam passejar pel bosc, per buscar troncs i fer una cabana al costat de les que ja estaven fetes. Aquestes eren més grans, i fins i tot vam poder passar per dintre.
En una cabana com els indis
Vam practicar els signes que feien els indis amb les mans per comunicar-se.
Aquesta sortida ens ha agradat molt i ens ho hem passat com ELS INDIS!!
I si el que voleu és veure més fotografies de la experiència dels nens i nenes de Cicle Inicial, mireu, mireu... hi trobareu una mica de tot !!!
Decoració de l'escola
En aquesta classe, us explicarem com ho fem a l'escola per fer les decoracions de la setmana cultural i gairebé totes les exposicions que montem:
Primer de tot, s'ha de dir que aquesta escola té un vestíbul i uns passadissos grans i de color grisós, per tant ,qualsevol color que li posem és molt agraït. També hem de reconèixer que tenim molts artistes : alumnes, mares, mestres, conserge... tothom és benvingut a l'hora d'aportar idees.
Ara toca informar-se, hem buscat en llibres, pel·licules, internet... tota la informació que vam trobar sobre l'antic oest, que és el tema que ens ocupa.
Ara tenim un munt d'idees... tothom per feina!
Els mestres d'infantil amb l'ajuda de l'Anna munten tipis, Un mestre idea com es pot fer un super decorat del "Gran Canyon" amb poca feina. Sempre hi haurà qui converteixi papers retallats en un paisatge amb unes quantes ombres.
El "Gran Canyon"
Els mestres de primària donen voltes i més voltes a la manera de fer un gran fort. Després de molt pensar decideixen aprofitar els plafons que delimiten l'espai del menjador que convenientment entaulats i envellits faran molta patxoca.
Ara toca ambientar-ho i aquí han col·laborat, avis, pares, mares d'antics alumnes... Som uns mestres del reaprofitament, no en va, ho hem fet tota la vida.
El fort
Els nois i les noies del cicle mitjà amb l'ajut d'una antiga mestra de l'escola hem reaprofitat uns plafons que teniem d'una altra setmana cultural per pintar-hi personatges i fer-nos unes fotos molt divertides.
També hem demanat col·laboració a totes les families de l'escola per fer representació de l'antic oest amb tot tipus de materials, impressionant!
Un grup de mares molt artistes, que sempre col·laboren en les decoracions, ens han preparat uns supers murals.
I amb tota l'escola posant la seva imaginació, les seves ganes i els seus recursos hem donat forma a una gran idea.
Què sabem dels vaquers?
Els vaquers eren pastors de bestiar que anaven a cavall. Treballaven on hi havia terres de pastura. Havien de tenir cura del ramat i, més endavant, portar-lo als mercats de bestiar.
Per a aquesta feina tan dura i mal pagada, els ranxers contractaven homes joves, sense recursos i amants de l’aventura.
Hi havia antics esclaus,soldats i fins i tot bandits. Als prats també hi treballaven molts indis, mexicans i negres. Els vaquers mexicans van servir de model per als cowboys d’Amèrica i, per això, moltes paraules que feien servir per treballar vénen del castellà.
Doma de cavalls
Els alumnes del C.M. i C.S. vam fer una sortida al Natural Hípic i vam veure en directe la doma natural i la monta western.
Els alumnes de 3r dibuixen els vestits dels vaquers
Dibuixem els vestits dels vaquers
1.-Armilla calenta de llana
2.-Mocador triangular vermell.
3.-Sivella de cinturó
4.-Canelleres
5.-Guants de pell de cérvol
6.-Cobre-pantalons d’ales de rat-penat
7.-Botes de canya rodona.
Paisatge de l'oest
Els alumnes de quart vàrem realitzar un taller de plàstica, inspirat en la setmana cultural, anomenat: Paisatge de l’Oest. Es tractava de pintar una paisatge, utilitzant aquarel·les i seguint un vídeo d´Art Attak, on s’explicava pas a pas com s’havia de fer. Vam haver de visualitzar el vídeo vàries vegades perquè era una mica difícil. El resultat ens va agradar molt a tots.
Desprès, pensant en l’article per a la revista, hem buscat informació sobre aquest tema, buscàvem una descripció física, natural i poètica. Després de veure i llegir diversos documents que hem trobat amb Google hem triat el que us proposem a continuació, perquè creiem que us agradarà i respon a l’experiència artística que vàrem fer aquell matí de febrer.
Taller de plàstica
El Gran Canyó del Colorado
“Una desmesura de la naturaleza, asombrosa por la altura de sus montañas, el abismo cromático de sus desfiladeros, sus cielos de zafiro y el blanco y rojo de sus cálidos desiertos. El amanecer y el ocaso son muy especiales en esta tierra. Conos y pináculos emergen lentamente del púrpura de los huecos a medida que el sol asciende más y más hacia el cielo. Durante todo el día, las cambiantes condiciones de la luz alteran de forma extraordinaria los colores del paisaje. Características de este paisaje es su aire limpio y seco, así como las temperaturas cálidas durante todo el año.
Adentrarse en el gran cañón es tanto como hacerlo en un mundo fascinante.
Los gigantescos monolitos de roca son monumentos eternos al milagro de la creación y su excepcional formación se debe a la labor de la naturaleza a lo largo de millones de años.”
http://www.ganasdeviajar.com/2012/07/el-gran-canon-del-colorado-una-maravilla-natural-y-salvaje
Obres de 4t A
Llegendes
Els alumnes de 4t per la setmana cultural varem explicar llegendes índies als més petits de l'escola.
Tot buscant informació sobre l'Antic oest varem trobar el llibre de Dadahwat, llegendes indies nord-americanes de l’editorial la Galera, versió de Miquel Desclot, Hermínia Mas i Josep Francesc Delgado.
Varem començar a llegir-les a la classe i ens van agradar molt i aleshores va sorgir la proposta de poder-les explicar a altres nens i nenes de l’escola.
En el llibre hi ha un recull de sis llegendes:
El coiot que va portar el sol
Han robat el bon temps
Les maduixes primerenques
La serp de l'arc de Sant Martí
El nenúfar blanc
L’amistat de la llúdria
A la classe som vint-i-quatre alumnes, varem fer grups de quatre i ens varem començar a organitzar la feina.
L’ objectiu era poder explicar les Llegendes índies als nens i nenes de parvulari i de cicle inicial de forma oral i sense suport escrit.
Primer les varem llegir diverses vegades, desprès varem pensar com podíem repartir-nos el text entre nosaltres per poder explicar una part cadascú. Aleshores varem creure oportú fer unes il·lustracions per cada part de la nostra llegenda per tal donar un suport visual a les nostres explicacions. En el llibre només hi ha una imatge per cada llegenda i nosaltres finalment en varem fer cinc.
Quan tot estava preparat, la llegenda memoritzada, els dibuixos fets i recollits en una presentació de diapositives, assajat a la classe davant els companys i la mestra varem començar a fer-ho a les diferents classes. Ens varem posar una cinta india al cap i amb molts de nervis varem començar a explicar les Llegendes indies.
El nens i les nenes escoltaven amb molta atenció les nostres llegendes i miraven encuriosits els nostres dibuixos que es projectaven a la pantalla de l’aula. Quan acabàvem ens aplaudien i ens demanàvem una segona llegenda.
Ens ha agradat molt fer aquesta feina i ens ho hem passat molt bé!
La conquesta de l'oest
A cinquè vam aprofitar la setmana cultural per realitzar els nostres projectes sobre la vida a l'oest americà, tant la de les tribus índies com la dels pioners que es van obrir camí des de la costa est fins a la costa oest de Nord-Amèrica. Sobre com es va realitzar aquesta expansió va una de les diferents presentacions que van preparar a les nostres classes. Esperem que us agradi.
El Plomall dels indis
A la nostra escola hem estat treballant l’antic oest. Hem fet moltes activitats i hem après moltíssimes coses.
Avui volem compartir amb vosaltres el que vam aprendre en un dels tallers que vam fer. El taller es deia “El plomall dels indis”.
Els indis americans van ser famosos pels seus tocats amb boniques plomes d’àligues i corbs. La gent reconeix principalment els indis per les plomes. Les tribus índies feien servir plomes de diferents aus per decorar els seus vestits i els seus tocats. Ho feien perquè pensaven que les aus eren missatgers creats pels Déus. Adoraven els seus esperits perquè els hi donessin benestar, salut i sort.
La primera ploma que tenia un indi era quan la tribu reconeixia que ja era una persona adulta. Les altres les havien de guanyar amb actes de valor com per exemple en enfrontaments amb altres tribus. Segons la quantitat, la forma o el color de les plomes tenia una simbologia: el nombre i el tamany de les plomes indicaven el coratge i la fermesa com a guerrer, el que més en tenia era el més fort i respectat per la tribu. El color i la forma eren molt importants doncs, per exemple, si portaven mitja ploma volia dir que quan van lluitar van acabar ferits, pel contrari, si duien una ploma amb osques és que havien ferit a la persona contra qui havien lluitat.
Cada ploma significava un acte de valentia. Els colors també tenien el seu simbolisme: el vermell era passió, coratge, sang, energia, guerra; el groc s’utilitzava en les cerimònies de curació; el negre feia referència a la nit, la mort, la por, la tristesa.
En general les plomes eren símbols de llibertat, poder, honor, saviesa, confiança i fortalesa.
Pels indis les plomes eren molt importants se les posaven sobretot els guerrers i els caps de les tribus durant els rituals tribals. Hi ha diferents tipus de plomalls, els que van del cap fins al terra, els que estan col·locats sobre el cap en forma d’òval...
Actualment ja no utilitzen les plomes amb els mateixos significats, sinó com a decoració i tradició.
Confecció del nostre plomall
Material
- Un tros de cartolina blanca de 3 cm d’ample per 50 cm de llarg.
- Dues plomes.
- Ceres de diferents colors i vernís.
- Una pistola de silicona.
- Una goma d’un cm d’ample i 10 cm de llarg.
Confecció
S’agafa la cartolina i es pinta amb ceres una sanefa. Cada noi i noia la fa com vol. Després s'envernissa, quan està sec posem una mica de silicona a la part del darrere amb la pistola i hi enganxem les plomes. Ho tapem amb un trosset de cartolina perquè quan ens posem el plomall no ens fem mal amb les puntes de les plomes. Tot seguit hi posem la goma per ajustar el plomall a la mida del cap de cada noi i noia. I… a jugar a indis!!!
Confecció del plomall
La realització d'aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora, com dèiem al començament del nostre article, per a tota la comunitat educativa ja que ha implicat a tots i totes, a la gran família que suposa una escola, que és molt més que un edifici on s'imparteixen coneixements de diverses disciplines. És l'espai on infants i adults conviuen a diari i on tots creixem junts i no només els alumnes, sinó també els mestres que cada dia descobrim coses noves de la mà dels més petits.
Hem gaudit de tots aquests moments compartits amb les nostres families a casa, amb els nostres professors i amb els nostres alumnes, i mitjançant l'exposició que vam muntar i de les diferents activitats que hem realitzat hem pogut donar-los a conèixer a la resta. Ara a través d'aquest article, us els fem extensius i us animem a tirar endavant projectes interdisciplinars que requereixin l'esforç, la col·laboració, la participació i l'alegria de tots plegats en veure com va agafant forma fins el final...
La valoració no pot ser més positiva, tots hem gaudit moltíssim de la realització de les activitats i tots hem pogut aprendre coses que desconeixiem dels indis, els vaquers i l'Antic Oest en general!!
L'exposició de treballs amb la representació d'escenes de l'Oest i les espectaculars maquetes que representaven forts, escenes de pistolers, poblats indis, etc. han engalanat el vestíbul de la nostra escola durant dies i dies...
No oblidem els dos tipis que presidien l'entrada principal amb el seu totem i és que tots aquells que entraven a l'escola quedaven bocabadats.
També hem de dir que ens vam divertir moltíssim amb les lliçons de ball que ens van oferir en un taller. Tots i diem TOTS, des de P-3 fins a 6è, vam tenir el nostre minut de glòria a ritme de country, com rèiem...
Malgrat que va haver-hi fases d'elaboració que requerien una feina ben intensa i a contrarellotge, els dies van anar passant i tot va estar a punt en el moment precís, la qual cosa ens omple de satisfacció en veure que el treball en equip ha estat tot un èxit.
Des d'aquí agraïm la tasca desenvolupada per totes i cadascuna de les persones que van aportar el seu granet de sorra i no podem dir res més que...
Dadahwat: Llegendes Índies Nord-Americanes. Barcelona: La Galera, 2003.
Els Sioux, Indis De Les Planures.
Erne, Andrea. Tot Sobre Els Vaquers. Barcelona: Elfos, 2008.
Farman, John. La Superbreu Història De l'Oest. Barcelona: Molino, 2000.
Fuhr, Ute. Els Indis. Tran. Núria Font i Ferré. Barcelona: Cruïlla, 2001.
Garín, Mercedes and Villamuza, Noemí. Un Vaquero Con Babero. Madrid: SM, 1998.
Gómez Cerdá, Alfredo. La Sombra Del Gran Árbol . León: Everest, 2000.
Gómez Cerdá, Alfredo. Dos Plumas De Águila. León: Everest, 2002.
Goscinny, René. En El Sendero De La Guerra. Torrejón de Ardoz: Akal, 1989.
Goscinny, René. El Piel Roja. Torrejón de Ardoz: Akal, 1989.
Haslam, Andrew. Indis Nord-Americans. Trad. Alexandra Parsons. Barcelona: Parramón, 1997.
Heap, Sue. Pequeño Cowboy. Madrid: Kókinos, 1997.
Jané, Albert. A l'Oest Falta Gent. Barcelona: La Galera, 1994.
Liu, Siyuan. El Jefe Seattle. Trad. Montserrat Fullà. Barcelona: Vicens Vives, 2003.
Longfellow, Henry Wadsworth. Hiawatha. Trad. Esteve Serra. Palma de Mallorca: Olañeta, 1994.
Maquillajes y Disfraces : Con Patrones a Tamaño Natural. Barcelona: CEAC, 1999.
Murdoch, David H. Cowboys. Madrid: Altea, 1994.
Ross, Thea. Mi Gran Libro De Los Indios . Barcelona: Acanto, 2004.
Sauerwein, Leigh. Mitologia Navaha. Barcelona: Blume, 2007.
Seattle (cabdill indi). Hermano Cielo, Hermana Águila. Palma de Mallorca: Olañeta, 1997.
Stotter, Mike. El Fascinante Mundo Del Salvaje Oeste. Barcelona: Ediciones B, 1998.
Tierra, Agua, Viento: Música Ritual de Los Indios Norteamericanos. Infinitum Música, 1997.
Weinhold, Angela. Tot Sobre Els Indis. Elfos, 2006.