La dona d'aigua de Cal Nis

Una nit de lluna plena el jove de Cal Nis, tot empaitant un senglar que se li menjava el blat de moro, va ensopegar i va caure, donant-se un bon cop al cap, dins d’un dels gorgs d’aigües clares que forma el torrent que baixa de Rocafort i la Vall del Flequer. El xicot va quedar inconscient al fons del gorg i s’hagués ofegat si alguna cosa misteriosa no hagués passat. Quan el noi es despertà estava estirat al terra al costat del gorg. No va veure ningú, només el reflex de la lluna a les tranqui-les aigües del gorg, però recordava vagament, com en un somni, com una preciosa noia de cabells rossos l’havia recollit del fons del gorg i l’havia dipositat sa i estalvi a la vora de l’aigua.

Obsessionat per aquest record, la nit següent va tornar, d’amagat, a la vora del gorg i el que va veure el deixà bocabadat. Allí dins el gorg amb mig cos fora l’aigua hi havia una donzella de cabells llargs pentinant-se a la llum de la lluna amb una pinta tan daurada com els seus cabells. El noi es quedà molta estona contemplant-la i se n’enamorà perdudament. Quan el noi intentà acostar-s’hi la noia d’aigua va desaparèixer sota l’aigua. La nit següent va passar el mateix... Nit rere nit quan el noi intentava acostar-se per parlar amb la noia ella s’esmunyia dins les aigües del gorg...

Fins que una nit d’estiu, (un estiu molt sec i calorós que va eixugar el torrent i va fer disminuir perillosament les aigües del gorg) el noi es trobà la noia plorant. Quan s’hi acostà li va preguntar:

-Per què plores noia d’aigua?

-Que no ho veus que la meva llar s’està quedant sense aigua? On viuré si el gorg es queda sense aigua?

-Casa’t amb mi i viure’m junts a la masia que ens construirem.-li va proposar el noi de cal Nis.

Ella va accedir però li va demanar que mai, mai havia de parlar del seu origen com a dona d’aigua.

Van viure feliços durant molts anys al mas de Cal Nis i van tenir un fill i una filla.

...Però un dia discutint si havien de plantar ordi o civada en uns camps que tenien. L’home li va retreure:

-Què has de saber tu de coses de la terra si ets una dona d’aigua?

Immediatament es va penedir del que havia dit, però ja era massa tard, havia dit en veu alta la veritable naturalesa d’ella.

La dona va fugir corrents per desaparèixer dins el gorg. I mai més no la va tornar a veure.

Però la dona tornava cada nit al mas per acotxar i donar un petó als seus fills, i les llàgrimes al caure es tornaven perles que l’home recollia sense arribar a saber mai el seu origen...

L’home va construir prop del gorg una font de clot per tal que no li faltés mai aigua a la seva estimada dona d’aigua...