Embedded Files
ÍNDEX
1- La formació de l'univers
1- La formació de l'univers
Fa uns 13.700 milions d'anys hi havia un gegantesc núvol de matèria en algun punt de la Via Làctia. Una part d'aquell núvol va començar a experimentar certs canvis: la matèria s'agrupava de mica en mica. Gairebé tot es va concentrar al centre fins a formar el Sol. La resta, en canvi, es va a agrupar en un disc al voltant del qual van néixer els planetes, les llunes, els asteroides i altres objectes del Sistema Solar.
Fes clic a la dreta de les imatges per fer-te una idea de com es va formar l'univers.
a) Practiquem
a) Practiquem
Fes la següent fitxa del vocabulari estudiat:
2- Els astres de l'univers: planetes, estrelles, cometes i galàxies
2- Els astres de l'univers: planetes, estrelles, cometes i galàxies
Un astre és un cos celeste que té una forma definida i que es mou d'una manera determinada. Si un astre es mou al voltant d'una estrella, l'anomenem planeta.
Els planetes no tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum de les estrelles. La Terra és un planeta. Els astres que giren al voltant d'un planeta s'anomenen satèl·lits.
Les estrelles són grans masses de gasos que emeten llum. Com que són tan lluny de la Terra, només en veiem un espurneig. Un conjunt d'estrelles que s'identifiquen perquè es relacionen amb la forma d'un element conegut es diuen constel·lacions. Algunes de les constel·lacions més conegudes són l'Ossa Major i Ossa Menor. També hi ha altres constel·lacions amb noms d'animals o d'éssers fantàstics, com, per exemple, el Pegàs, Orió, el Taure, Àries, els Peixos...
Les estrelles van ajudar molts anys els navegants i els viatgers a trobar el seu camí durant la nit.
Els cometes són cossos sòlids que es mouen al voltant d'una estrella. Quan hi passen a prop, s'encenen i per això veiem una gran cua de foc.
Les galàxies són acumulacions d'estrelles, planetes, satèl·lits... i altres astres. Cada astre d'una galàxia es mou, i cada galàxia sencera també es desplaça. A l'univers hi ha milions de galàxies. La Galàxia on vivim nosaltres es diu la Via Làctia. Es tracta d'una galàxia espiral, ja que té aquesta forma perquè el centre es mou a una velocitat més gran que la perifèria.
Les nits més clares, es pot contemplar la Via Làctia com una banda de llum lletosa, d'aquí li ve el nom, formada per estrelles, gas interestel·lar i altres materials que es troben en el pla de la galàxia.
3- El sistema solar
3- El sistema solar
Les estrelles no tenen per què estar soles a l'espai exterior.
En moltes ocasions les acompanyen altres estrelles o, fins i tot, altres objectes que orbiten al seu voltant i amb els quals formen els anomenats sistemes planetaris.
El nostre planeta, la Terra, forma part d'un d'aquests sistemes: el Sistema Solar.
El Sistema Solar està compost per una estrella, el Sol, vuit planetes amb els seus respectius satèl·lits, un munt de planetes nans, asteroides, cometes i pols estel·lar...
L'extensió del Sistema Solar no està clara. En principi, se sap que des del Sol fins a Neptú, l'últim planeta, hi ha 4.500.000.000 km.
El Cinturó d'Asteroides marca la frontera entre els planetes interiors i els planetes exteriors.
Els Planetes Interiors són: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Són els més propers al Sol, són de petites dimensions, sòlids i d'aspecte rocós.
Els Planetes Exteriors són: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Són molt més grans i gasosos, i estan envoltats d'anells.
Els Planetes Nans són: Ceres, Plutó i Eris.
a) Practiquem
a) Practiquem
Fes el següent exercici sobre l'espai:
4- El Sol
4- El Sol
Al centre del nostre sistema es troba l'element més important: el Sol, una estrella que es va formar fa uns 4.500 milions d'anys i que, en aquests moments, és a mig camí de la seva vida.
La superfície del Sol es troba en plena activitat. Les erupcions llancen dolls d'energia que arriben als 100.000 km d'altura.
El Sol té una estructura molt complexa, composta per diverses capes. A l'interior, hi ha el nucli, que ocupa una cinquena part del volum total i es troba a... 15.000.000º C! En aquesta zona es produeixen contínues reaccions termonuclears que alliberen una gran energia.
5- La Lluna
5- La Lluna
La Lluna és el satèl·lit de la Terra. No té llum pròpia, sinó que la llum que reflecteix prové del Sol.
La Lluna triga 28 dies a fer una volta a la terra. Durant aquest trajecte, segons la quantitat de superfície lunar que el Sol il·lumina, distingim 4 fases diferents:
Lluna creixent
La zona il·luminada creix .progressivament. La seva forma ens recorda a la lletra D.
Lluna plena
Es veu rodona, plenament il·luminada.
Lluna minvant o decreixent
La zona il·luminada disminueix progressivament. La seva forma ens recorda a la lletra C.
Lluna nova
No es veu il·luminada. Després d'aquesta fase torna a la fase creixent.
La Lluna no té atmosfera, és a dir, no té aire, per això la seva superfície és plena de cràters, que són les marques que deixen els meteorits en xocar amb un astre. L'atmosfera de la Terra fa que molts meteorits no impactin a la superfície, ja que es desfan abans.
La lluna i les marees
Els astres atreuen tots els cossos que tenen al seu entorn. Aquesta força s'anomena força de la gravetat.
La força de la gravetat fa que els cossos caiguin a terra i que les coses no flotin per l'aire.
La força de la gravetat també actua entre els astres. La gravetat de la Terra fa que la Lluna es mantingui girant al seu voltant.
La força de la lluna també afecta el nostre planeta. És la responsable de les marees, que són pujades i baixades del nivell de l'aigua del mar durant el dia.
Els eclipsis
La Terra i la Lluna, com tots els astres, es mouen. Això fa que, de vegades, l'un tapi la llum del Sol a l'altre. Quan passa això, diem que hi ha un eclipsi. N'hi ha de dos tipus:
Eclipsi de Lluna: quan la Terra s'interposa entre la Lluna i el Sol.
Eclipsi de Sol: quan la Lluna s'interposa entre la Lluna i el Sol.
a) Practiquem
a) Practiquem
Exercici de comprensió lectora sobre:
Exercici sobre els dos tipus d'eclipsi:
6- Els planetes interiors
6- Els planetes interiors
6-a Mercuri
6-a Mercuri
Mercuri és un planeta una mica més gran que la nostra Lluna, és el planeta més petit del Sistema Solar i el més proper al Sol.
No té atmosfera i està completament cobert de cràters i enormes penya-segats que s'estenen al llarg de centenars de quilòmetres.
En trobar-se tan a prop de la nostra estrella, el Sol, les temperatures són molt extremades: a la cara il·luminada, s'assoleixen els 425 graus centígrads i a la cara de l'ombra s'arriba als 170º C sota zero.
Només triga 88 dies terrestres a fer una volta al Sol, el seu moviment de rotació és lentíssim. Un dia en aquell planeta dura 58'6 dies terrestres.
6-b Venus
6-b Venus
Durant molt de temps, s'ha considerat Venus un planeta bessó de la Terra. La seva grandària, el seu volum i la seva gravetat són forces similars. No obstant això, té moltes altres característiques que el converteixen en un món diferent, fascinant i... hostil.
La seva proximitat al Sol, la capa de núvols que no deixa escapar la calor a l'espai i el fet que la superfície estigui coberta de volcans molt actius fan que la temperatura mitjana s'enfili als 463'85º C.
Venus és molt especial, gira en sentit contrari a la resta dels planetes. El Sol surt per l'oest i es pon per l'est i, malgrat que el seu any és bastant més curt que el terrestre, es mou amb molta lentitud; fins al punt que els dies a Venus són més llargs que els anys!
El paisatge és àrid, sense aigua, encara que amb pluges molt freqüents d'àcid sulfúric.
6-c La Terra
6-c La Terra
El tercer planeta del nostre sistema solar és la Terra. Està situat a uns 150.000.000 km del Sol.
Com la resta de planetes interiors, és rocós, encara que gairebé tota la superfície està recoberta d'aigua i envoltada d'una atmosfera molt rica en oxigen, dues característiques que el distingeixen per complet de la resta de mons del sistema solar i permeten que hi hagi vida.
La Terra té un satèl·lit: la Lluna.
La Terra triga un any a fer la volta al Sol. Per recórrer milers de milions de quilòmetres en tan sols dies, el nostre planeta es mou a... 108.000 km/h. 100 vegades més que un avió a plena velocitat.
6-c.1 Els moviments de la Terra:
6-c.1 Els moviments de la Terra:
moviment de rotació
moviment de translació
a) practiquem
a) practiquem
Fes el següent exercici sobre el Sol, la Terra i la Lluna:
6-d Mart
6-d Mart
Conegut com el planeta vermell per la seva superfície rocosa, rica en òxid de ferro, el nostre veí és l'últim dels planetes interiors del Sistema Solar.
Mart té una grandària equivalent a la meitat de la Terra. La seva atmosfera és 100 vegades més tènue que la terrestre i la temperatura oscil·la entre els - 87º C i els - 5º C.
Mart té dos satèl·lits: Fobos i Deimos. A diferència de la nostra Lluna, tenen una forma irregular, estan coberts de cràters i són molt petits: amb prou feines fan unes desenes de quilòmetres de diàmetre.
En un futur, es convertirà en el primer planeta que visitarà l'ésser humà. Actualment, la NASA hi ha fet aterrar un dels seus aparells, el Rover Perseverance, per continuar investigant sobre el misteriós planeta vermell.
7- Els planetes exteriors
7- Els planetes exteriors
7-a Júpiter
7-a Júpiter
Júpiter és el planeta més gran del sistema solar. Sota una capa de núvols d'amoníac moguts pels vents que bufen a més de 600 km/h, es troba una enorme massa d'hidrogen i altres gasos.
La força de la gravetat i la pressió de l'atmosfera són tan descomunals que mai podrem visitar el planeta! Quedaríem més aixafats que una pizza si ens hi apropéssim massa.
El 1610, el gran astrònom italià Galileu Galilei va descobrir quatre llunes al voltant de Júpiter. 4 segles després, sabem que el planeta té 67 satèl·lits.
7-b Saturn
7-b Saturn
És el sisè planeta del Sistema Solar i també el segon en grandària. El seu volum equival al de 740 TERRES! i té una estructura molt peculiar, com Júpiter, és completament gasós.
Saturn és conegut sobretot pels seus anells, un conjunt de discos concèntrics de pols i trossos de gel d'alguns centenars de metres d'espessor i 600.000 km de diàmetre.
El 15 d'octubre de 1947, l'Agència Espacial Europea va enviar la nau Cassini en direcció a Tità, que és la lluna més gran del planeta. Tità és un dels astres més fascinants del Sistema Solar. La seva temperatura a la superfície és d'uns -180º C i la seva atmosfera es compon majoritàriament de nitrogen, tal com passava a la Terra abans que aparegués la vida.
7-c Urà
7-c Urà
Urà és a uns 3.000 milions de quilòmetres del Sol i triga 84 anys terrestres a fer un viatge complet al seu voltant. És gairebé 15 vegades més gran que la Terra i està envoltat de 9 anells de pols i gel. A més a més, té 27 llunes.
Els científics estan estudiant d'enviar una missió a Urà d'aquí 10 anys, el 2031, però trigaria encara uns 12 anys més a arribar a Urà.
7-d Neptú
7-d Neptú
Està situat a 4.500 milions de quilòmetres del Sol. És un gegant amb 14 llunes i quatre anells molt foscos. És uns 17 cops més gran que la Terra i triga 165 anys terrestres a completar una volta al Sol.
Igual que Urà, està cobert per oceans de carboni líquid sobre els quals plouen diamants! I no només això: també suren com si fossin enormes plaques de gel.
a) Practiquem
a) Practiquem
Fes el següent exercici sobre tots els planetes:
8- Els planetes nans
8- Els planetes nans
8-a Ceres
8-a Ceres
Situat al Cinturó d'Asteroides, Ceres és una esfera de 952,4 km de diàmetre (gairebé 15 vegades més petit que la Terra) que triga 4'6 anys terrestres a donar una volta al Sol.
La vida allà seria molt complicada ja que té una capa molt fina d'atmosfera i la temperatura mitjana és de - 38º C. Una llàstima, ja que una quart part del planeta és aigua!
8-b Plutó
8-b Plutó
Plutó és més enllà de Neptú, a 5.916 milions de quilòmetres del Sol, una distància tan gran que la llum de l'estrella (el Sol) no arriba a la seva superfície. De fet, és tan lluny que triga més de 48 anys terrestres a completar la seva òrbita.
Un dia a Plutó equival a uns 6 dies a la Terra. L'única nau espacial que hi ha passat a prop va ser la New Horizons de la Nasa, que hi va anar el 2015.
8-c Eris
8-c Eris
Molt més lluny, a una distància que oscil·la entre els 5.235 i els 14.316 milions de quilòmetres, hi ha Eris, un planeta nan que triga 557 anys terrestres a completar una sola òrbita al voltant del Sol.
Hi ha hagut molta discussió, però finalment sembla ser que Eris és una mica més petit que Plutó.
9- L'exploració espacial
9- L'exploració espacial
Durant la segona meitat del segle XX l'home va aconseguir fer complir un dels somnis que sempre havia tingut: explorar l'espai exterior.
Cada vegada s'han fet més viatges i cada vegada més lluny, tal com hem anat explicant durant la pàgina.
Tot i així, una fita a l'exploració espacial lla va marcar els astronautes Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin que, la nit del 20 a al 21 de juliol de 1969, van aconseguir arribar a la Lluna i va suposar la fi de la carrera espacial entre els Estat Units i l'antiga Unió Soviètica.
A partir de la dècada dels 70, l'exploració espacial va canviar del tot: els astronautes van deixar pas a les sondes, naus completament automàtiques, que es comporten com robots.
a) Practiquem:
a) Practiquem:
Fes el següent exercici sobre l'univers i la brutícia espacial:
Exercici 1
Exercici 2:
Page updated
Report abuse