# Es poden formular fent primer la fórmula de l'òxid de l'element i a continuació sumant-li una molècula d'aigua. Per exemple, per formular l'àcid sulfúric, primer formulam l'òxid de sofre(VI), SO3, i després li sumam aigua: SO3 + H2O = H2SO4.
Més exemples:
àcid carbònic
àcid clorós
àcid perclòric
CO2 + H2O
O3Cl2 + H2O
O7Cl2 + H2O
H2Cl2O4
H2Cl2O8
H2CO3
HClO2
HClO4
EXERCICIS
1. Formula: àcid periòdic, hidroxidoxidclor (àcid clorós), àcid selenós, àcid sulfhídric, àcid bròmic, àcid sulfurós, àcid nítric, hidrogen(tetraoxidbromat), àcid hipobromós, àcid clorhídric, àcid cròmic, àcid mangànic y àcid permangànic.
2. Anomena: H2TeO3, HBrO, HIO3, HMnO4, H2CO3, H2CrO4. Per a la nomenclatura tradicional, hauràs de cercar primer el nombre d'oxidació de l'element central recordant que l'oxigen té -2 i l'hidrogen +1.
Oxosals
Es poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen per un metall. Es poden considerar formades per un anió, que prové de l'oxoàcid per pèrdua dels hidrògens, i un catió metàl·lic en una proporció adequada per aconseguir la neutralitat de càrrega. En realitat, els seus noms es formen a partir del nom de l'anió i del metall (consultau l'apartat d'ions).
# Amb la nomenclatura tradicional, s'anomenen canviant els sufixos ic i ós de l'àcid per at i it respectivament, i a continuació de + el nom del metall especificant si cal el seu nombre d'oxidació o de càrrega. . Per exemple, una sal que derivi de l'àcid carbònic es dirà carbonat; si deriva de l'àcid hipoclorós, es dirà hipoclorit...
# Amb la nomenclatura de composició o estequiomètrica, s'anomena l'anió sense especificar la càrrega (amb prefixos bis, tris, tetrakis..., si cal) i a continuació el metall amb el prefix multiplicador adient, si s'escau.
# Amb la nomenclatura d'addició, s'anomena l'anió indicant la seva càrrega i a continuacio el catió, indicant el nombre de càrrega si cal.
CaCO3
Fe(NO3)3
Al2(SO4)3
trioxidcarbonat(2-) de calci
trioxidnitrat(1-) de ferro(3+)
tetraoxidsulfat(2-) d'alumini
# Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.
Exemples:
EXERCICIS:
1. Formula: clorit de níquel(III), perclorat potàssic, carbonat de calci, sulfit de ferro(II), permanganat de potassi, silicat d'alumini, trioxidiodat de liti, disulfat de coure(II), fosfat d'alumini, seleniat de crom(III), hipoclorit de liti, difosfit de sodi, sulfat de bari, manganat de crom(II), borat de cobalt(II).
2. Anomena: Zn(NO3)2, Ag2CO3, Co(ClO4)3, Cd(IO)2, SnSO3, K2CrO4, (NH4)2SO4, BaSO4, NH4NO2.
3. Investiga el que puguis sobre la pedra calcària, la calcita, el marbre, el guix i el lleixiu.
Exemples:
H2SO4 el sofre és sofre(VI), per tant àcid sulfúric
HClO el clor és clor(I), per tant àcid hipoclorós
H3PO4 P(V), per tant àcid fosfòric
HNO2 N(III), per tant àcid nitrós
HBrO4 el brom és brom(VII), per tant àcid perbròmic
# La nomenclatura d'addició requereix conèixer l'estructura d'enllaç dels oxoàcids. Aquests, en general, estan formats per un àtom central envoltat d'una sèrie de lligants:
cada hidrogen àcid està unit a un oxigen formant un grup OH que és el que s'uneix a l'element central. Aquests grups s'anomenen com a hidròxid amb el prefix que indiqui el seu número.
la resta d'oxígens estan units directament a l'àtom central. S'anomenen com a òxid amb el prefix multiplicador si és necessari.
Si hi hagués algun hidrogen no àcid, s'anomena com a hidrur.
El nom es forma començant pels lligants en ordre alfabètic i finalment s'anomena l'element central. Per exemple, l'àcid sulfúric H2SO4 té com a estructura:
és a dir, té dos grups hidròxid i dos oxígens units al sofre. El seu nom seria:
dihidroxiddioxidsofre
# La nomenclatura d'hidrogen considera els oxoàcids formats per hidrògens units a un anió. Anomena primer els hidrògens com di, tri...hidrogen i a continuació l'anió entre parèntesi d'acord amb l'esquema: (prefix)oxid(prefix)element-at. (Vegeu més detall a l'apartat d'ions). Per exemple, l'àcid sulfúric H2SO4, amb 2 H i 4 O seria:
dihidrogen(tetraoxidsulfat)
Exemples: