Embedded Files
Carnestoltes 1992: Carles Prujà (Bailando)
TESTAMENT D'EN CARNESTOLTES 1992
A resultes de l'esperada mort d'en carnestoltes, tinc el deure de fer-vos arribar a tots vosaltres el TESTAMENT que ens ha deixat aquest rei dels "poca soltes".
En "BAILANDO" va ser un noi, com el seu nom molt bé diu, juganer i ben parit, una mica massa gandul peró sempre ben vestit. En el seu comportament tenia uns alts i baixos dificils de controlar, li agradaven les senyores molt més que el bacallà, per això moltes vegades se l'havia de frenar. Les dones li agradaven totes fossin, grasses o primetes, fossin altes, fossin baixes amb cul gros o petitet, geperudes o esquena dretes, ben pitudes o planes com la paret.
El pobret s'ha mort sense cap motiu, ha estirat la pota sense poder dir ni piu.
Es per a tot això que jo, Notari Municipal d'aquesta molt lleial Vila de Palamós, dono fe que en Carnestoltes estava en totes les facultats mentals quan va redactar aquest testament, i amb el poder que hem dóna l'autoritat competent, passo a llegir-lo seguidament.
Tot el que jo he aconseguit ho deixo a parts iguals, per la meva població com hereus universals.
Us ho deixo tot aquí, i no ho doneu tot a un sol, repartiu-ho tot molt bé i deixeu "algo" pel futbol.
Als polítics d'aquest poble no els desitjo pas cap mal, però si jo continués manant sempre seria Carnaval.
El que sí va envelat és el president Fontanet, amb el Palamós casi esfonsat i els deutes per barret.
De vedella de Girona
me'n he fotut un bon tip,
jo no he mort per culpa d'ella
és per això que ho deixo escrit.
I posats a ser sincers en aquets moments crucials, em moro perquè aquests dies he fet massa l'animal.
Tot "Bailandu" tot "Bailandu"
de Carnestoltes disfressat,
he anat "arremangandu"
a totes les noies que he trobat.
Als penjats d'aquest poble,
un consell els vull donar,
si volen viure contents
que no parin de ballar.
El que ara em toca fer
i sense deixar-me cap detall
comentar-vos com he vist
el Carnaval d'aquest any:
Aquest any sí que hem xalat
amb aquest tros de reina
encara que per arrossegar-la
ens ha dut molta feina.
S'han lliurat els fusters
d'haver d'enterrar la reina
perquè 35.000 xiprés
no haguessin fet per una bona feina.
Quan vàrem sortir al balcó
tot varen ser admiracions,
encara que del pregó
no es va entendre el rerafons.
Sort que aquell balcó
no tenia bigues aluminoses
perquè sinó amb el pes
haguéssim fet grans destrosses
La "vedet" del sopar
quin vestit que lluia!
i ens va ben al·lucinar
amb l'edat que tenia, (escolteu)
Li tragueren el vestit
entremig de 1'emoció
i quedarem ensopits
després de la decepció,
i quan va quedar despullada
tota era una gran arruga
i ens vam poder adonar
que ja havia fet la guerra de Cuba.
I les nenes de la barra
que eren totes molt madures
ensenyant-nos la pitrenya
ens servien les begudes.
El divendres a la tarda
és el dia més collonut,
els botiguers es disfressen
som un poble ben avingut.
Els botiguers d'un altre poble
ho van voler imitar
però com que es van quedar tots sols
varen haver de tancar.
Un altre any els Pipots
han tornat a quedar segons,
perquè els de Sant Joan
tothom sap que són més bons,
Sant Joan i el descobriment
quina comparsa més maca,
llàstima que a Catalunya
"hayan metido la pata"
Sort que com a Sevilla
no els va passar
que el dia de la inauguració
la caravel·la va naufragar.
A l'exhibició de comparses
van haver-hi moltes passades
però el que va ser un pal
van ser tantes olimpiades
Aquest any es podia "pixar"
amb tota tranquil·litat
amb uns wàters molt collonuts
al costat de l'envelat.
Encara que hi va haver algú
que no se'n va enterar
i seguint el costum
a la platja va anar a pixar.
Quina comissió tan elegant,
tots anaven de "guaperas"
pel mig del carrer ballant
agafant fortes gateres.
La sardina tema de moda
la sardina peça essencial
avui és un dia de festa,
a menjar-ne que és carnaval
Voldria agrair aquest any
el suport de la població
que ens ha fet gaudir
d'actuació en actuació
Per acabar només em toca dir
que he governat amb delit
i ara vull tornar a l'alcalde
la vara que m'ha cedit.
Li torno ara el poder i el bastó de comandament que a mi m'ha servit de molt per anar aquets dies calent.
Signat i rubricat amb ploma d'ànec i merda d'oca pel funcionari que li pertoca.
Palamós, tres de març de 1992
Foto: Miquel Carós i Roger Denoix (membres de la comissió organitzadora i actualment membres de la Colla del Testament) portant el fèretre pel Carrer Major de Palamós
Page updated
Report abuse