Titània, la fada del Garraf

De lliris i de roselles

tinc plena la meva llar.

De malves i tarongines,

en tinc els camins sembrats.


Titània, m'anomeno,

sóc la fada del Garraf.


La meva màgia és escassa,

Però el meu cor és molt gran

i aquest clavell o un gerani

puc fer que t’estimi a tu.


Titània s’anomena,

és la fada del Garraf.


Dels caminants en tinc cura,

de perills el bosc n’és ple,

i darrere una ginesta

atenta els protegiré.


Titània s’anomena,

és la fada del Garraf. (bis)