La fugida

En un dia qualsevol

la mar brilla com el cel,

suament arrissa les ones,

el sol llueix entre núvols,

la gent treballa contenta

i els nens juguen distrets.

Però (però) (però)

de les torres de guaita

es dóna el crit d‘alarma:

han vist dos vaixells pirates

dibuixats a l’horitzó.

Preneu sols el més precís

i fugim a les muntanyes.

Aquest pa i aquell formatge,

tanta fruita com pugueu.

Agafeu una flassada,

refresca de nit.

Els ramats i l’aviram

deixeu-los ja fugir,

que ja venen els pirates,

marxem tots pitant d’aquí.

Fuig la gent espaordida

mentre al mar es van fent grans

unes veles enemigues,

reconeixen els ancians.

Ja s’apropen el llaguts

atapeïts de corsaris

que saquejaran el poble

fuig que fuig d'aquests sicaris.