Nietzsche

"En aquesta disposició d’esperit hem hagut esment d’una teoria sobre l’home i la societat, que és una cosa hermosíssima.

Per allà a l’Alemanya l’ha inventada un tal Frederic Nietzsche.

I Nietzsche diu: “El fi de la vida és el goig, la satisfacció dels instints; el medi per a disfrutar-la, la força, el poder. Davant de la vida, davant del goig, davant del poder, els homes són essencialment desiguals: hi ha els senyors, forts de cos i d’ànima, lliures, irresistibles, egoistes sublims de la vida, lleons riallers que davallen de la selva impetuosa, atropellant i esbocinant tot lo que bé els escau sota llurs urpes victorioses. Per ells viure és poder, poder és disfrutar, i el llur imperi és el de la força.

Dessota d'aquests pocs hi ha la massa dels esclaus, dels pobres de valer, dèbils, irreflexius, pobres d'instint, predestinats a servir d'objecte a la força dels forts”.

El radicalisme brutal de Nietzsche, el seu immoralisme d’Anticrist, ens dóna la mateixa sensació que si haguéssim pujat an el cim de la serra i allà respiréssim a

grans pitrades l’aire lliure de les altures carregat d’oxigen i de fortor de pins."