Bones Pràctiques TIC

La introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació a tots els àmbits de l'esfera social, inclòs l'educatiu, ha suposat l'aparició d'una sèrie de conceptes, necessitats i canvis que comencen a calar en tots aquells que formem part de la comunitat educativa.

Per això, des d'aquest fòrum volem clarificar algunes qüestios bàsiques relacionades amb les tecnologies, l'educació i el paper de les famílies.

Competència Digital

En general, la competència digital consisteix a disposar de la capacitat per a buscar, seleccionar, registrar, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Este procés de transformació requereix comprendre la informació, organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i integrar-la com a coneixements propis.

La competència digital implica la utilització habitual de les TIC com a mitjans tècnics facilitadors d’estos processos de transformació de la informació, que requereixen un treball personal i/o un treball col·laboratiu. El docent, per tant, ha d’adquirir les habilitats i destreses relacionades amb l’ús d’aquestos mitjans tecnològics, així com modificar les seues estratègies de treball en l’aula, passant així de ser un transmissor de coneixement a ser un facilitador i mediador en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

Tic's i Escola

L' ús ampli de les TIC en l’aula ha propiciat canvis profunds en la funció docent i en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. S’està modificant progressivament el model d’ensenyament, així com el rol del professorat. I, en eixe nou context d’aprenentatge més autodirigit, el professorat passa de ser l’única font de coneixement a exercir un paper més de guia, ajuda, dinamitzador i assessor.

D’altra banda, l’ús de les TIC en la docència, oscil·la entre ser mitjà i fi, sent prioritària la funció com a mitjà. No obstant això, els menors solen utilitzar les TIC la major part de les vegades buscant la part lúdica, d’entreteniment i intercomunicació. És una tasca, a l’aula, permutar estes prioritats perquè l’ús de les TIC s’oriente com a mitjà per a l’adquisició de coneixements amb sentit i de forma ordenada, així com fomentar la seua capacitat crítica.

• • El que importa és sempre l’enfocament educatiu i no el tecnològic. És a dir, el professorat ha de tindre clar quin objectiu educatiu pretén aconseguir, què ha d’aprendre l’alumnat i de quina forma l’ús de les TIC pot facilitar eixe aprenentatge.

  • Les TIC no ‘obraran miracles’ en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Poden incrementar la motivació per la novetat de la metodologia didàctica utilitzada, però al final, el treball i l’esforç de l’alumnat ha d’estar present.

  • Les TIC han d’afavorir la metodologia del ‘saber fer’ com a fonament del procés d’aprenentatge i avaluació de coneixements. El docent planteja un aprenentatge actiu en el qual l’alumnat adquirix coneixements a partir d’experiències diverses de forma individual o col·laborativa.

  • La utilització de les TIC en l’aula s’ha de plantejar com a recurs de suport en el procés d’adquisició de la ‘competència digital’ per part de l’alumnat.

• Les TIC no substituïxen el docent en l’aula. La figura del docent és bàsica per a la consecució dels objectius didàctics planificats en la programació d’aula. El docent establix les condicions de partida, establix objectius finals, guia i orienta.

• Les activitats TIC han d’estar estructurades i planificades dins del termini i la forma escaient per a la realització a l’aula. És important que no hi haja lloc a la improvisació, ja que es transmet una imatge d’utilització de les TIC per elles mateixes, sense objectius didàctics concrets.

• La utilització de les TIC ha d’estar reflectida en la pròpia programació d’aula de cada matèria. Planificat l’ús en activitats concretes i amb els objectius didàctics descrits.

TIC's i Família

Les famílies es poden sentir desbordades i desorientades. Són temes nous per als pares i mares, els quals és molt possible que no controlen i desconeguen els riscos i les possibles pautes que cal seguir per a conduir les situacions que es plantegen. En eixe sentit, es fa necessària l’adaptació progressiva dels pares i mares a les TIC, i que adquirisquen, almenys, un mínim de coneixements que els permeta fer un seguiment de la utilització que fan els fills i filles de les ferramentes TIC al seu abast, i, en concret, del telèfon mòbil i Internet.

• Les TIC en general, inclosa la televisió, no és aconsellable que siguen el protagonista principal de cap estança de la casa. En este sentit, no convé que hi haja televisió en els dormitoris dels fills i filles.

• Negociar els temps dedicats a veure la televisió, navegar per Internet o jugar amb els videojocs i no utilitzar-los com a premi o castic.

• Interessar-se pels jocs preferits pels fills i filles, fins i tot jugar-hi i observar-ne els elements i objectius, la dinàmica del joc, etc. A partir del coneixement valorar els aspectes educatius del joc i fer-li saber, al fill o a la filla, la conveniència o no, i proposar alternatives.

• Interessar-se per les seues preferències a l'hora de navegar per Internet. Observar-ne les reaccions davant de les pàgines visitades i el temps de permanència en estes pàgines per a valorar-ne les tendències.

• Remarcar que les TIC com a mitjans de comunicació virtual (xat, correu electrònic, telèfon mòbil...) no poden substituir mai la comunicació directa. Poden ajudar a la socialització però no cal perdre de vista que es tracten de mitjans virtuals.

• Finalment, i el més important potser, és que els pares i mares mostren coherència entre el que es diu i el que es fa; són un referent fonamental i si són els primers a fallar, cau tot el model propugnat.

Aquesta informació ha estat extreta del llibre "Bones Pràctiques Tic" de l'autora Elvira Mifsud.

Si voleu més informació, podeu descarregar i llegir l'obra "Bones Pràctiques TIC" o visitar els enlaços proposats a la barra de navegació lateral: "Pantallas Amigas" o "Navegación Segura".