Anècdotes històriques

(EN PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ)

En el Testament de la Comtessa Valença de Pallars, filla d'Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger.

En el testament de la comtessa Valença “Valencia Comitissa”, filla d'Arnau Mir de Tost (998-1080) ja vídua de Ramon IV, i signat el 23 de març de l'any 1100, llega al cenobi de Santa Maria de Mur que funda ella amb el seu marit, i atès que el Comte estava enterrat en el mencionat monestir; i ella posteriorment també ho serà, un important llegat. El 1098 el comte Pere Ramon (fill de Ramon i Valença), que governava el comtat en cogovern amb el seu germà Arnau Ramon I, va oferir la casa al Papa Urbà II, i així la feu immune de la jurisdicció del Bisbe d’Urgell. Aquest privilegi unit a la generositat dels comtes de dotar-la, va convertir la canònica de mur en un territori exempt que comprenia les parròquies i els termes de: Moror, Estorn, Castellnou, Puigcercós, Alzina, Alta-riba, La Guàrdia, Espona, Cellers, el priorat de Santa Llúcia, Sant Miquel del Congost, Beniure, Meüll, Sant Miquel de les Esplugues, Escumó i Mallabecs – aquests dos passats més tard a Àger per trobar-se a l’altra banda del Montsec- i Soliva, en territori Aragonès. En aquests llocs no hi tenia entrada el bisbe d’Urgell, cosa que va provocar freqüents conflictes jurisdiccionals. Recentment s’ha trobat la tomba del compte Ramon IV a la col·legiata de Mur. El seu esquelet mesura 1.90m i sofria de gegantisme. La darrera comtessa de Pallars jussà fou Dolça de So, que el 1192 fou donació del comtat al rei d’Aragó i comte de Barcelona Alfons el Cast.

Testament de la comtesa Valença: (23/03/1100) En nom de Déu. Jo, Valença, comtessa, sota el pes dels meus pecats, tement una mort propera, amb la ment sana i el cos sa [...] Cellers fins el castell d'Altarriba (fora de l'Alou de Mur)